Registrat al Diari de Badalona

Badalona, epicentre de l’obra ‘Historia del Baloncesto en España’

Bernat López
Carlos Jiménez amb Kucharski / José Martos, Solobasket.
Entrevistem a Carlos Jiménez, autor que signarà llibres aquest dissabte a la Plaça de la Vila, i que ha completat un recorregut de dos segles amb els principals protagonistes de l’esport de la cistella.

21/04/2017 – Entrevistem a Carlos Jiménez, autor que signarà llibres aquest dissabte a la Plaça de la Vila, i que ha completat un recorregut de dos segles amb els principals protagonistes de l’esport de la cistella.   
 
Quasi 700 pàgines de pur bàsquet amb els grans noms que han marcat l’esport de la cistella a casa nostra al llarg de més de cent anys. Dissabte a la Plaça de la Vila (de 18h a 20h), el mestre i co-fundador de Solobasket Carlos Jiménez (1976) signarà la seva ‘gran’ obra: ‘Historia del Baloncesto en España’.
 
Aquest llibre (clic aquí per adquirir-lo online), presentat durant la Copa del Rei del 2016, està esgotant la seva segona edició i el pròxim estiu se n’editarà la tercera. Es tracta d’un recorregut per la història del bàsquet explicada, directament, pels seus protagonistes. Carlos Jiménez ha realitzat quasi 300 entrevistes a persones de màxima rellevància: des de les primeres estrelles com Kucharski o Marcel·lí Maneja, fins a Pau Gasol o Amaya Valdemoro.
 
- Detalli l'estructura del llibre. Què trobarà el lector que el compri?
 
Trobarà una obra enciclopèdica i narrativa de bàsquet que repassa els més de cent anys de la seva història a Espanya. Explicada pels seus propis protagonistes, tant masculins com femenins. I aquí està la gràcia. De les primeres estrelles com Eduardo Kucharski o Encarna Hernández 'La Niña del gancho' a Buscató, Luyk, Margall, Corbalán, Villacampa, Norris, Azofra, Amaya Valdemoro, Rudy, Vidal, Ricky o el mateix Pau Gasol. La distribució del llibre és temporada a temporada i cadascuna és narrada per tres o cinc testimonis que van viure un moment especial en el seu moment. Per exemple 'Pepu' Hernández explica el Mundial del Japó del 2006 on la selecció va ser or.
 
- Què l’ha dut a escollir Badalona per signar llibres per Sant Jordi?
 
Quin millor lloc per la firma d'un llibre de bàsquet? Aquí cada dia neixen jugadors de bàsquet. I quan dic això segur que tothom pensa en històrics com la Penya o Sant Pep però hi ha molts altres clubs que també fan una gran tasca. Sabies que l'Associació Esportiva Minguella és el club amb més equips federats de Catalunya? Badalona és la capital del bressol del bàsquet però no només a l'estat, també és de les més potents d'Europa. I això es veu fàcilment si passeges pels seus carrers on veus jugadors ACB d'ara i abans, nenes amb samarretes d'equips botant una pilota camí a l'escola. Aquí vas al forn i pots parlar d'aquest esport, vas a la farmàcia i estan al cas de l'últim fitxatge de la Penya.
 
- Amb quins testimonis vinculats a Badalona i a la Penya ha comptat? Quin pes creus que han tingut dins de l'últim segle de vida del bàsquet espanyol?
 
Moltíssims. El Joventut va ser creat el 1930 i aviat va començar a formar bons equips de bàsquet. Al llibre hi ha un bon grapat de testimonis verd-i-negres i he tingut la sort de quedar amb gairebé tots ells. Abans n’he enumerat alguns però podríem afegir-hi a Marcel·lí Maneja, el primer 'malabarista' amb la pilota que va guanyar el primer títol a nivell nacional amb el Joventut el 1948. Va ser davant el Real Madrid. Joan Canals narra el curs 1952-53 on tornen a ser campions. Joan, a més, és fundador de l'Escola de Bàsquet del Joventut. Un dels nens que entrenava era en Ferran López. Poca broma! El tècnic Joaquín Broto explica com van aconseguir el títol del 58 y en Pep Margall, que té un escrit molt i molt bonic, parla de quan va coincidir al primer equip amb els seus germans Narcís i Enric a la 1972-73. A la 77-78 Luis Miguel Santillana narra la temporada rècord de la Penya amb 34 victòries consecutives i com van trencar una dècada d’hegemonia del Reial Madrid amb un tal 'Moka' Slavnic. A la 88-90 Rafa Jofresa ens parla del segon títol europeu verd-i-negre, la Copa Korac que van guanyar amb Pedro Martínez a la banqueta davant el tot poderós Scavolini. I com no, el seu germà Tomi relata la Lliga Europea del 94, aquesta vegada amb l'Obradovic com a tècnic. I parem aquí que no podem explicar el llibre sencer, són 670 pàgines.
 
- Quina és l'entrevista que més l’ha fet gaudir a l'hora d'escriure el llibre i per què?
 
La veritat que haver estat a casa dels pioners Kucharski, Maneja, Bassó o Canals em va emocionar. Llàstima que els dos primers no van poder veure l'obra. És una pena però vaig tardar dos anys i mig en enllestir el llibre. Conèixer l'experiència de la consecució de la primera lliga ACB el 91 per part de Villcampa o les vivències a Badalona de Ricky i Rudy també van ser molt interessants.
 
- Després de parlar amb tants protagonistes, quina conclusió extreu per definir el motiu pel qual el bàsquet a Espanya s'ha convertit en 100 anys en una disciplina de referència arreu del món?
 
Que és l'esport amb pilota més espectacular i pedagògic del món. L’únic problema és que els mitjans se centren en el futbol sí o sí encara que no hi hagi massa 'miga' i tingui força mals costums com escopir al camp, simular molt les faltes rebudes o protestar desmesuradament als àrbitres. El bàsquet el va inventar un mestre, Naismith, i ho va importar dels Estats Units a Espanya un altre mestre, l'Eladi Homs, que havia sigut becat per l'Ajuntament de Barcelona per descobrir eines pedagògiques noves per les escoles. De fet, al primer mestre que va convèncer Homs perquè els nens fessin bàsquet a una escola de Terrassa va ser l'Artur Martorell. Com saps, precisament, a Badalona hi ha un escola que té el seu nom. Casualitat? No.
 
- Està preparat el bàsquet espanyol per entrar en una etapa de transició allunyada dels èxits?
 
A Europa mai estem preparats per perdre però, tot i que el panorama pinta malament amb tanta crispació entre entitats (ACB, FIBA, Euroleague...), estic segur que la gent del bàsquet seguirà treballant de valent. Crec que la figura del Jorge Garbajosa pot ser clau si aconsegueix fer de figura cohesionadora entre tanta individualitat entre caps i deteriorament de les competicions FEB. No ho tindrà fàcil.
 
- Com creu que haurien d'actuar els estaments de l'esport per protegir a clubs com la Penya, que nodreixen constantment el bàsquet espanyol de nous jugadors nacionals?
 
Crec que clubs com la Penya o Estudiantes són vitals per la salut de les competicions a molts nivells. I això s'ha de protegir i potenciar però la solució està en fer lligues domèstiques força solvents i crear bons 'ecosistemes' pel desenvolupament de talents pels clubs de taula mitja-baixa. Pels clubs de futbol o més potents potser aquella quantitat no serà tan important però tindran jugadors de futur per tenir possibilitats d'aconseguir títols continentals. I així també la FEB i les federacions autonòmiques. Donem-li estabilitat a les escoles de bàsquet i els clubs de barri. La base de la piràmide comença per allà. Però per tot això és necessària la comunió. Un líder o una entitat amb lideratge que tingui una visió global, i no individualista i absolutista. Però potser aquest és un problema social establert.
 
- Pels enamorats del bàsquet, Badalona què us transmet. Quin sentiment us desperta?
 
Com he dit abans, és un paradís pels amants de bàsquet en general, no només de l'elit. Espero que Ajuntament aconsegueixi redreçar tants dèficits com hi ha, no només per part de la Penya. A la ciutat molts pavellons plens de forats al sostre. Tenen molta feina per davant i tothom espera molt però també s'ha de ser realista i crític amb les gestions anteriorment fetes des de fa més de dues dècades per altres persones.
 
- Pablo Iglesias va regalar el seu llibre a Pedro Sánchez durant les negociacions de la passada legislatura. Quina va ser la seva reacció?
 
Donçs que no podia ser. Quan vaig veure el vídeo vaig pensar que era un muntatge. La veritat és que vaig sentir-me molt feliç perquè va donar empenta a una gran dedicació personal però també, com a boig del bàsquet, em vaig sentir orgullós perquè el nostre esport va estar al mig de tots els mitjans de comunicació més importants de l'Estat, almenys per un dia. Encara recordo la reacció d'una periodista quan el Pedro Sánchez li va dir la temàtica del llibre. ‘¿Un libro de Baloncesto?. Sí, un llibre de bàsquet, de la seva història. Fa poc, el Pablo Iglesias va assistir a l'Olimpic quan la Penya va jugar contra el Barça. El vaig poder conèixer en persona i li vaig poder agrair. La seva tria no va ser una casualitat, és un basquetmaniàtic.
 
- Podria escollir les tres persones, jugadors/es i directius/ves que més impacte han tingut en el bàsquet nacional en l’últim segle?
 
Deixa'm que agafi alguns noms més i els dos segles que abracen la història del nostre esport, el XX i el XXI. És l'única forma de veure i entendre l'evolució. De directius n’escolliria diversos. A Raimundo Saporta, tot i que era jutge i tenia poder de decisió a la FEB, la FIBA i el Real Madrid, se li ha de reconèixer que va tornar la selecció espanyola a competicions oficials i va ser l’impulsor de la primera Lliga Nacional (1957) i la primera Lliga Continental un any després. Tot seguit hi estarien Josean Gasca i Eduardo Portela per lluitar contra l'establishment del mateix Saporta i independitzar-se de la FEB per crear l'ACB el 1983.
 
Com a jugadors n’agafaria a dos: Kucharski, per ser pioner. Va ser el primer a quadrar-se bé i tirar a cistella amb dues mans. Tot un revolucionari. I de la primera estrella aniria a l'última i més impactant: Pau Gasol.
 
Com a tècnic el mateix Kucharski, que va ser el primer a marxar fora a entrenar, concretament a Bolonya. Després tindríem a l'Aito, el mestre actual del bàsquet que va iniciar-se al Círcol Catòlic de Badalona a principis dels 70.
 
A continuació, adjuntem la PORTADA del llibre. 

Més imatges

Afegeix el teu comentari