Registrat al Diari de Badalona

"A Badalona he mantingut la il·lusió pel futbol"

Albert Fibla - 10/10/2018
Foto: Eloy Molina.

Si no hi ha cap daltabaix i Calderé manté el seu criteri, Miquel Robusté jugarà diumenge que ve, contra el Lleida a l'Estadi, el seu partit número 50 amb la samarreta del CF Badalona. En la seva tercera temporada com a jugador escapulat, amb 33 anys, el defensa maresmenc és un dels capitans de la plantilla i, igual que en les altres dues, una peça imprescindible per al seu entrenador.

- Quin lloc ocupa el Badalona en la seva carrera?
- És evident que hi apareix en el tram final, però això no vol dir que no sigui un club important per a mi. Aquí he pogut mantenir la il·lusió per jugar a futbol i, a més, tinc la família molt a prop. Sóc de Vilassar de Mar i arribo en un quart d'hora a Badalona. He passat dues temporades molt bones i aquesta, de moment va molt bé.

- S'ha sentit recolzat en els mals moments pel club, quan ha estat lesionat?
- Sí, sobretot en la primera temporada, quan vaig passar per moments complicats. Tant l'entrenador, Manolo González, com el president, no van deixar de confiar en mi. No era fàcil fer-ho, perquè jo ja tenia una edat i estava lesionat. Sempre els estaré agraït.

- Per a Calderé vostè també és una peça fonamental. Sempre ha estat titular amb ell a la banqueta i, fins i tot, l'ha fet jugar com a mig centre. Se sent còmode al mig del camp?
- Amb Manolo González ja hi havia jugat alguna vegada com a mig centre. Ho puc fer en camps petits, com el del Cornellà o el de la Travessera de Montigalà. Durant la meva carrera, si no he jugat de central, ho he fet com a lateral dret. En tot cas, l'entrenador decideix i jo miro de fer-ho de la millor manera.

- Dels 49 partits que ha jugat fins ara amb el Badalona, quin és el de millor record per a vostè?
- El que vam jugar la temporada passada contra el Sabadell, a casa. Jo tornava després d'una lesió i em vaig trobar molt bé, no vaig notar dolor. A més, vam guanyar per 1-0 amb gol meu i va ser el primer triomf d'una ratxa molt bona, de deu partits sense perdre.

- I el pitjor?
- El que vam perdre al camp de l'Atlètic Llevant al final de la meva primera temporada aquí, que ens va deixar sense el play-off. Amb un empat ens classificàvem i ens va passar de tot. Al final, vam perdre per 4-1. A més, aquell dia retornava després d'haver-me lesionat al mes de febrer i, cap al final del partit, em vaig trencar un altre cop en el mateix lloc. Era conscient que en tindria per tres o quatre mesos més. Va ser molt dur.

- En aquests 49 partits ha vist 13 targetes grogues, cinc de les quals en els sis partits que ha jugat aquesta temporada. Ha endurit el seu joc?
- No, no. Això va com va. Pensi que, de les cinc grogues que he vist, dues han estat per protestar.

- Diumenge passat, a Olot, no va poder jugar perquè estava lesionat. Com va patir el partit?
- Són coses que passen. No vam començar bé i aquesta vegada, a diferència del que va passar a València i a casa contra l'Atlètic Llevant, no vam reaccionar.

- Tant de bo aquesta derrota a Olot sigui, com la del curs passat, un punt d'inflexió...
- L'equip estava anant de menys a més abans d'aquest partit, no arribàvem en la mateixa situació que la temporada passada, quan passàvem per un mal moment. En fi, és un dia per oblidar. Ara toca fer-nos forts a casa i retornar a la nostra millor versió.
 

Afegeix el teu comentari