Registrat al Diari de Badalona

Radiografia de la pobresa sense sostre: 39 persones dormen al carrer a Badalona

Javier Torres - 20/05/2016

“Se sap que existim però no se’ns té en compte. Alguns de nosaltres ens tornem bojos en aquest nostre deambular, sense que ningú se n’adoni del nostre patiment. Volem deixar de ser invisibles i ser ciutadans de ple dret”. La nit de dimecres començava a la masia Can Banús de Bufalà amb el colpidor testimoni d’un home sense sostre, davant de quasi 200 persones que allà es donaven cita per participar en el primer recompte de persones que viuen i dormen als carrers de Badalona. Una iniciativa impulsada conjuntament per La Fundació Privada Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del Barcelonès Nord i la Fundació Mambré; l’Ajuntament de Badalona i la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona i la Comissió de Cultural de Llefià.
 
Al pati de la finca de Bufalà, seu d’Acollida i Esperança, s’agrupaven des de les 10 de la nit nois, noies, homes i dones de totes les edats i barris; persones d’entitats i col·lectius diversos; veïns i veïnes a títol individual; voluntaris habituals que ja es coneixen i se saludaven animats. Can Banús s’omplia d’un ambient de familiaritat, calidesa i mirades entrellaçades que s’aconsegueix en les bones reunions familiars, d’amics, de companys, d’exalumnes. Però, com apuntava l’alcaldessa Dolors Sabater durant el seu breu discurs abans del sopar de grup, la situació amagava una ambivalència, una contradicció complicada: l’oposició entre l’orgull de formar part d’una acció com aquesta i la tristesa d’una societat que es veu obligada a fer-ho per la situació que moltes persones viuen al carrer.
 
Un total de 17 grups d’unes 10 persones cadascun, amb un coordinador per equip, es van repartir per tots els barris de la ciutat quan s’apropava la mitjanit. Les indicacions eren molt clares: pentinar tots i cadascun dels carrers i racons de Badalona; comprovar caixers, bancs, parcs, cotxes, portals; tots aquells racons on una persona pugui passar la nit. “Recordeu, el recompte és quantitatiu, no qualitatiu! Discreció i silenci. Per a algunes persones, aquell espai es pràcticament casa seva”, insistien els responsables de l’organització. Només comptar, però en cap cas despertar, molestar o entrevistar ningú.
 
“Sempre hem estat en aquestes iniciatives. Ens agrada ajudar”, expliquen la Lali i la Lara, infermeres de la Fundació Acollida, i la Pilar, voluntària amb anys d’experiència en col·laboracions socials com la de dimecres. Plànol en mà, es mouen amb agilitat, es reparteixen els carrers i consulten de tant en tant el telèfon per veure si hi ha alguna novetat destacada de la resta d’equips.
 
Els hi ha estat encomanat el barri del Centre, i van directament a la Plana, on saben que acostumen a passar la nit un o dos homes. Efectivament, ens trobem a un d’ells a l’interior d’un caixer al carrer dels Arbres, dormint sense res més que la seva roba quasi estiuenca. “Aquest noi sempre acostuma a voltar per aquí, ja el tenim vist”, explica una veïna que passa per allà. A uns minuts caminant, a Martí Pujol, un altre noi dorm a un banc, amb el cap tapat amb la caputxa de la jaqueta i recolzat sobre una motxilla. No deu ser pas gaire gran, però tampoc és el primer cop que la Lali i les seves companyes el veuen.
 
Revisat el carrer del Mar i els vials adjacents sense cap parada obligatòria, el grup posa direcció a la platja. “A les barques i a la platja, un cop marxa el fred, hi dorm gent”, assegura la Pilar. Però encara no hi ha ningú a la zona de les embarcacions dels antics pescadors. Encara, perquè, sota una d’elles, un matalàs i alguns objectes indiquen que algú hi vindrà a descansar tard o d’hora.
 
Una quarantena de sense sostre arreu de la ciutat
 
A la frontera entre La Salut i Llefià, una parella dorm a un caixer proper a la plaça del Che Guevara. Entrada la matinada, un taxista s’atura a la porta i intenta accedir per treure diners. Tancat. Pica. La dona es desperta i obre sense pensar-s’ho. Durant la nit, és el seu espai, però saben que no el poden reclamar en exclusivitat i no posen cap impediment. El taxista fa la seva gestió, marxa i tornen a tancar per continuar dormint fins l’hora que el sol o l’activitat diürna els deixi.
 
La misèria s’estén per tots els barris de la ciutat. En total, la nit de dimecres es van comptar 39 persones dormint als carrers, caixers o espais públics de Badalona. Un terç es van trobar al districte 1, al Centre, mentre que els demés estaven repartits per la resta de barris. No serà un número exacte ni científicament precís, avisaven els organitzadors a Can Banús abans de començar, però serveix, d’una banda, per “obtenir una xifra mínima de persones que dormen al carrer”, el que permet crear-se una imatge aproximada de la situació; i, de l’altra, visibilitzar la pobresa extrema i el ‘sensellarisme’. Amb els resultats, expliquen les entitats socials, tindran una base sobre la que treballar.

Afegeix el teu comentari