D’entre les al·legacions presentades per millorar, aquest és l’objectiu de qui les presenta, el projecte de pacificació de Francesc Layret hi ha una que proposa aprofitar l’envergadura de les obres per dignificar l’espai del Refugi, situat al subsol de la plaça de la Vila. Resulta que l’actuació proposada en el projecte es limitaria, que no és poc tenint en compte la situació de l’espai,  principalment a la impermeabilització i al reforç estructural,”sense cap previsió clara, però,  pel que fa a l’ús, a l’accés o al tractament patrimonial del refugi antiaeri existent sota la plaça de la Vila”, segons es pot llegir a l’al·legació.

Aquesta peça constitueix un element de gran valor històric i simbòlic, com a testimoni material de la Guerra Civil i com a part de la memòria col·lectiva urbana de la ciutat de Badalona, situat en un espai central en el teixit urbà com és la plaça de la Vila. En aquest context, en què serà sotmesa pròximanent en una intervenció profunda que implica aixecar-ne el paviment, fet que no es repetirà en dècades, seria el moment idoni – i probablement, una oportinitat que no es presentarà en molt temps – per fer-ne una actuació ambiciosa sota el subsol que no es limiti a una solució tècnica mínima, tanmateix necessària, per nomes impermeabilitzar i tapar.

A l’al·legació es fa notar certa contradicció en el projecte aprovat inicialment entre el fet destacat de l’existència d’una peça com un refugi antiaeri  i, de l’altra,  no acompanyar-lo d’una actuació que li confereixi dignitat, funcionalitat i valorarització històrica.  La proximitat del Museu de Badalona, a pocs metres del Refugi, constituiria, interpel·len,  el marc idoni per establir una connexió institucinal i interpretativa amb aquest element soterrat, en tant que possibilitat d’ús cultural, educatiu o testimonial.  Davant d’una inversió pública de tal envergadura s’hauria de remoure també actuacions de retorn social cultural i patrimonial.

Amb aquest preàmbul, la proposta demana incloure una actuació concreta sobre el refugi del subsol que permeti el seu condicionament mínim com a espai visitable i documentable, la seva preservació estructural i funcional a llarg termini, la possibilitat de connectar-lo al circuit del Museu de Badalona com a element de memòria històrica.

Per si de cas, s’arriba tard amb el que abraça actualment el projecte – amb un pressupost de nou milions d’euros-, l’al·legació també es cura en salut amb el paràfrag final, que diu que “si ara no fos possible”, es deixin previstes totes les preinstal·lacions, accessos i espais tècnics que ho facin viable a mig termini. I que a tal efecte, es convoqui una comissió tècnica o ciutadana, amb participació d’historiadors, tècnics del museu i ciutadania interessada, per estudir el futur d’aquest espai.

Respecte d’aquest tema, demanem el parer a l’historiador Jordi Albadalejo, per valorar la proposta i l’espai. En aquest sentit, comparteix que la situació ideal és la del refugi antiaeri veí de Sant Adrià  de Besòs, que ho ha preservat “tal qual” a diferència del de Badalona que s’ha anat deteriorant pels usos posteriors. De refugi va passar a magatzem i no va ser fins a l’arribada del primer ajuntament democràtic que es va voler recuperar i l’any 1982 es transforma en sala d’exposicions. No és fins l’any 1996 que es fa una segona intervenció per millorar la seva funcionalitat com a sala d’exposicions, que és l’ús que té actualment, allotjant, principalment, mostres d’autoria local i l’exposició de pessebres i diadorames al Nadal,

Apostant per la recuperació de la memòria històrica a Badalona, Alobadalejo comparteix l’esperit de l’al·legació per fer-ne una intervenció en aquest sentit perquè esdevingui un lloc emblemàtic de centralitat memòria històrica amb nivell cultural i cívic de la ciutat. Ara, només hi ha un petit plafó que explica el seu origen i funcionalitat que es va situar el juliol del 2017, per commemorar els 79 anys dels pitjors bombardejos que ha patit Badalona. Es tracta d’un faristol col·locat de manera fixa en el qual s’expliquen les dades bàsiques d’aquest refugi, construït durant la Guerra Civil per fer front als atacs aeris de l’aviació italiana, amb base a l’illa de Mallorca, aliada del bàndol franquista. Amb aquest acte, l’Ajuntament va commemorar que feia 79 anys que Badalona va patir el pitjor bombardeig de la seva història. Tal com explica l’historiador Joan Villarroya en el llibre Badalona sota les bombes, 1936-1939 (publicat pel Museu de Badalona el 2017), el 30 de juny de 1938  es va sentir un fort soroll de motors d’aviació i “de cop començaren a xiular les bombes que en pocs minuts van omplir de dol la nostra ciutat”. En total es van llançar 120 bombes que van caure a la zona industrial de la façana marítima i a diversos punts del barri del Progrés. A banda de considerables destrosses materials, l’atac va causar 65 morts, 51 ferits greus i 187 ferits lleus. El refugi va ser projectat per a 600 persones i construït entre 1937 i 1938 per l’arquitecte municipal Joan Pujol. De formigó armat, va patir un retard per la falta de ferro, atesa la crisi del moment. Durant el franquisme va ser tancat i no es va recuperar fins a 1982, quan va ser reformat com a espai d’exposició, el seu paper fins al dia d’avui.

Museïtzar i connectar amb el Museu les restes de la plaça de l’Assemblea de Catalunya.- Tanmateix, aprofitant tota l’envergadura del projecte, des d’ERC de Badalona també han presentat una al·legació en el mateix sentit: aprofitar l’envergadura del projecte que farà aixecat un espai central a la ciutat entre Francesc Layret, President Companys, Martí Pujol i Via Augusta. En aquest sentit, els republicans reclamen que no es perdi l’oportunitat de recuperar i museïtzar les restes arqueològiques de la plaça de l’Assemblea de Catalunya per connectar-les amb el Museu de Badalona. Apel·len a la disponibilitat econòmica municipal per fer-lo i a la necessitat d’impulsar una acció contundent que perduri en el marc de les polítiques culturals del govern d’Albiol durant aquest mandat, limitades, qüestionen,  a fets efímers i sense cap estudi del retorn  quan es podria apostar per posar en valor tot el patrimoni romà que hi ha a la ciutat com un recurs incontestable per atraure turisme cultural.