Format a l’escola d’Art Pau Gargallo i màster en il·lustració infantil i juvenil, la trajectòria artística de Carles Carreras, conegut en el món com Litus, va començar amb l’orientació cap al disseny i a la il·lustració en pla, en una dimensió. Però, darrerament l’està combinant amb la concepció total de jocs de taula -idea, il·lustració i embalatge-. L’afició en aquesta reorientació fa molt perquè, ens confessa, ha estat jugador de cartes per iniciació familiar. El joc que ara és al centre de la novetat és “La Cuenta”, situat en la posició intermèdia – és el segon – dels jocs que es comercialitzaran des d’una empresa del sector.

La primera incursió en aquest món la va fer quan tenia setze anys. Aquesta inquietud va fer que comences a desenvolupar un primer joc, que ara està aparcat, perquè en aquell moment encara no tenia prou coneixements per tirar endavant amb la complexitat del sector que, d’entrada, podria semblar senzill.  Uns anys després, després de guanyar el premi per cremar el dimoni l’any 2015 – que va ser el del 75 aniversari, el del pastís- va continuar picant pedra amb aquestes idees i se li va ocórrer dissenyar un joc de taula molt local, molt de Badalona. Aquesta proposta consistia a aconseguir cremar el dimoni, a partir de diferents acostaments… Comercialitzat en l’àmbit local l’experiència li va servir per arribar a la conclusió que la millor manera de poder desenvolupar una idea és vincular-se amb una editorial, capaç de completar tots els passos des que es dissenya fins que es llança un joc fins i tot al mercat internacional. Vaja, que Litus va veure molt clar que ningú sol té poder per col·locar un joc fora de la seva ciutat, com va ser la neòfita aventura del joc dels dimonis.

Com es concep el joc de “La Cuenta”.- De retorn al moment actual, Litus comparteix que “La Cuenta” se li va ocórrer després de sortir a sopar amb la colla d’amics quan va observar el moment en el qual et porten el compte, i s’estableix aquella situació de qui paga i com es paga, si a mitges, si em fas Bizum, si algú marxa al lavabo… i en aquell moment se li va encendre la bombeta de dissenyar un joc sobre aquest moment. I li va donar la volta: Fer un joc sobre qui no el paga, el compte. Per no pagar-la i guanyar posicions per situar-se en la banda dels guanyadors, has de jugar cartes per evitar pagar. Es tracta de continuar posant cartes en la filera de les tapes vegetals, de peixos o de carn i anar seguint. Cada carta té un preu i el que hi ha a sobre de la taula és el que s’ha de pagar. Si en algun moment, algú no pot col·locar una carta de tapes, o demana el compte o fa entrar en el joc les cartes de situació. Com sempre en aquesta modalitat de jocs, es reparteixen cartes amb restriccions que et lliuren, com anar al lavabo, o posar una carta dels cafès i obligar a prendre els altres i qui no tingui cafè, paga. També pots tenir la carta de pagar a mitges, o de fer fregar els plats. O, al final, vaja, si no queda més remei, has de pagar amb els diners amb el que parteixis. Quan algú perd tot el seu capital, s’acaba la partida, i, com a contrapartida, guanya qui arriba amb més diners a aquell moment.

Un joc editat amb 5000 unitats, en català, castellà, anglès, alemany i francès.- Aquest és el segon joc que ha entrat en el mercat. Si amb el primer, de nom Gold Nugget ja n’estava content-, amb “La Cuenta” Litus està molt satisfet. És al carrer des de principis de juliol i les vendes van molt bé i ha estat editat per l’empresa gironina Two Tomatoes. Es va presentar en els salons de jocs de taula i també s’han fet presentacions a l’establiment El Viajero, a Badalona.  Se n’han editat 5.000 exemplars, en diferents idiomes. Això vol dir que les instruccions són en català castellà, anglès, alemany i francès. El contingut de les tapes que menges sempre són en castellà, perquè, segons assenyala Carreras, quan van fer les proves prèvies al llançament, al públic estranger li feia més gràcia que hi hagués l’expressió “Calamares” o “Patatas Bravas” en castellà per aplicar una traducció impossible que perdria tot el sentit. En aquests moments, l’editorial està pensant en la reedició perquè hi hagi estoc de cara a Nadal, que és un dels moments més importants de vendes. També la temporada d’estiu és fonamental en aquest sector, quan cada cop més a l’equipatge se n’inclouen. El fet que des de fa uns dies el joc també s’està distribuint en els establiments de l’FNAC sumarà, sens dubte, vendes a aquesta idea nascuda a Badalona.

El primer en posar-se a les prestatgeries: Gold Nugget.- El primer joc que Litus va posar al mercat l’any passat va ser Gold Nugget. En aquest cas, cada jugador és un animal que ha de trobar una pedra daurada i es correspondria més als jocs estil “memory”. La gràcia del joc és que com a ésser viu animal en algun moment has de dormir, i t’has de tapar els ulls amb un antifaç mentre les cartes són remogudes i perds de vista l’ordre que estaves retenint. En aquest cas, tot ha estat feina seva: idea i il·lustració. Com a primera proposta després dels inicis amb els dimonis, Litus va fabricar un prototip, que ara li sembla precari, però que en aquell moment va convèncer l’editorial Two Tomatoes. Gold Nugget va sortir al mercat el novembre del 2024, després d’un any i mig de desenvolupament amb l’empresa, qui li comunica que tot apunta que l’edició en castellà s’exhaurirà abans que acabi l’any. “La Cuenta” també està editat per l’editorial gironina, als qui va anar a conèixer amb el seu prototip sota el braç a una fira del sector a València.

El tercer projecte reeixit.- Carreras porta un tercer projecte entre mans, de nom “Himizu”, del qual no pot anunciar massa perquè s’està acabant de tancar la negociació amb l’editorial que per ara desconeixem. Aquest joc trenca amb els altres dos perquè no és de sort en el sentit que molta part de la partida la tens a les mans amb les cartes que et reparteixen. En aquest cas intervé també l’estratègia, amb més similitud als escacs. Hi participen dos jugadors: el foc i l’aigua. El foc va cremant i l’aigua va alliberant aquesta destrucció. L’objectiu del joc és omplir disset caselles de foc i si ho aconsegueixes, guanyes, i si acaben els torns i el foc no ho ha aconseguit, guanya l’aigua. Aquí també hi ha participat en el disseny 3D de les fitxes. Creuem els dits perquè tal com anuncia, surti al mercat durant el 2026.

Per què hem de jugar? li preguntem.- Content que els jocs de taula siguin tendència sobretot des de la Covid-19, Litus recomana jugar perquè connectes, perquè et toques, perquè et reuneixes, perquè rius, perquè és intergeneracional. Vaja, que en una mateixa partida pots jugar amb la teva àvia, el teu nebot, la teva parella i tots plegats. Durant les sobretaules, el moment ideal d’aquesta activitat, els que més triomfen són els jocs basats en cartes, ja que també permeten anar xerrant. També, aporta Litus, jugar té molts beneficis cognitius per fer anar el cervell “que és un múscul que cal activar”, manté. Aquesta connexió no la pots fer amb moltes altres coses.

El joc preferit d’un dissenyador de jocs.- Litus, qui intenta fer del disseny de jocs la seva professió, comparteix que el seu joc peferit és el “Catan” de Klaus Teuber, que fa poc que és mort, perquè considera que és “la clau per a tothom que vulgui accedir als jocs de taula més complexos”. És a dir, el salt de la baralla o els jocs de cartes a propostes de més profunditat. “I el Uno!”, conclou. En definitiva, jocs universals amb un èxit rotund que fan connectar tothom.