Fins al 16 d’agost a les 21h a la planta baixa de la Casa de la Vila es pot visitar, i sobretot, escoltar, l’exposició “La Festa Sona! I se sent, abans de veure-la” estructurada en quatre itineraris sonors que són “Les Vigílies”, “Els Matins”, “La Passada de Sant Anastasi” i “Altres Sonoritats Festives”. La mostra és organitzada per l’entitat Xitxarra, grup d’estudis de la festa, i ens la contextualitza Nil Rider, en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona. Per reforçar la identificació dels sons amb els seus espais, hi ha penjats per diferents punts de la ciutat codis qrs que referencien aquestes coordenades.

Comencem amb ordre, per les vigílies.- Cada 10 de maig i 14 d’agost, demà, en la vespra de la Festa Major, entre la plaça de la Vila i la Rambla es genera un autèntic recorregut de sons, músiques i sonoritats que realitzen els entremesos. A l’exposició, i al tríptic en paper que l’acompanya amb codis qrs per descarregar-se la música i identificar-la,  hi ha set sons, alguns amb nom i cognoms i d’altres reproduïts amb onomatopeies.

El primer seria el gairebé infantil “Pum! Pum! Pum!”, vinculat amb el so emès pels trabucs dels Miquelets, acompanyats per dos flabiols i un tambor, identificat amb el carrer de la Mercè. El Ball de l’Àliga seria el segon, amb un dels elements més simbòlics de la festa que només es fa en comptades ocasions: només durant les Festes de Maig i l’11 de setembre, a la plaça de la Vila i  no ara, per la Festa Major.  Els castellers comportarien la tercera parada amb l”Amunt” que se sent en començar un castell, un cop tancada la pinya per part del cap de colla. Tot seguit s’hi afegeix la música de les gralles i el timbal, localitzats a la Rambla, en l’àmbit de Roca i Pi.

El quart so sí que és una clara  onomatopeia. La del “Fiiiiiiiiiiiiiiiu. Pum” de la pirotècnia que van servir els dracs de Badalona, que a més de petar, xiula, per tot el recorregut del carrer de la Mercè. És un so estrident i característic indissociable de la festa i el foc, seguit bé per la cobla dels tres quartans o bé per un timbal. Seguint en aquest camp dels sons entrarien el “Ta-Taaaaaa!” dels capgrossos quan ballen a la plaça de la Vila i que acaba amb un típic “Ta-xaaannn” assimilable amb la cloenda de les actuacions circenses, per tot Francesc Layret. Un altre so que s’ha interpretat seria el “Ta Ta-Ta-Ta-Ta-Ta…” interminable de la peça icònica del Ball de Bastons de Canyet, que és la d’Els Caçadors” amb el que serien els trets de l’escopeta. Quan a instruments, aquí s’escau el so del flabiol i el bombo, també per Layret.

Finalment, el setè so identificat amb les vigílies de festa perquè formen part de l’acompanyament dels entremesos en els seguicis del 10 de maig és el “Tam-ta-tam, clec, clec…Llucifer dóna l’ordre, comencem d’una vegada” identificades amb l’Acte Sacramental primer de les carretilles i després amb els diables que reciten i el tabal que sona amb força, i les maces que piquen a terra tancant la frase i fent voltes.  Això només per Sant Anastasi, en l’escenari de Roca i Pi, cara a cara amb el Dimoni.

Exposicions complementàries a la Festa Major.- Aquesta exposició forma part del que ja s’hauria d’establir com un complement a mantenir durant la celebració de la Festa Major, promoguda per la Xitxarra, l’entitat local i localista, que fa els estudis de la festa. L’any passat la temàtica va ser la globalitat de la Festa Major de Badalona des que està documentada, que portava pel títol “1449-2024: 575 anys d’història a la ciutat.” L’anterior, l’any 2023, es va dedicar a un espai molt recordat pels més grans de la ciutat, els envelats, les carpes ratllades en les quals les orquestres amenitzaven els balls. “Els Envelats. Arrenglerats a la Platja”, era el títol. Nil Rider comparteix que La Xitxarra ja té al cap el tema per al 2026, que confien poder compatir amb l’Ajuntament en uns mesos. Rider defensa la funció d’aquest equipet, que ha trobat en aquest nom la idiosincràsia de la raó de ser: fer llaços i estirar. Donat que la “xitxarra” és la peça de la màquina de l’engranatge amb què es fan cordes, un ofici molt vinculat a Badalona. En forma d’ics, la xitxarra és l’estri que fa que els diferents caps esdevinguin corda, la peça que trena. Des d’aquest equip lideren el procés iniciat fa uns anys des de la coordinadora d’entitats de cultura catalana de la ciutat per revisar el que es fa a les festes a partir de la història, dels documents, de la comparació  amb el que es fa  altres ciutats i des de la identitat local i la casuística local.