El Remei alerta del traspàs de persones des de l’assentament del B9 a l’espai conegut com les cases de SIMSA. Comparteix que fa uns anys quan es va ocupar aquest espai – una casa des de la qual s’accedeix a les altres interiorment-, per part d’un primer col·lectiu okupa format per una desena de persones d’origen europeu que funcionava a l’estil de les comunes hippies dels setanta, i recepcionaven persones d’arreu d’Europa que de tant en tant venien en furgonetes. Però que a mesura que es parla de l’ “imminent” desallotjament del B9, han detectat un degoteig constant de persones que s’hi instal·len en el nou espai i, avisen que sinó s’actua amb agilitat, l’assentament agafarà més cos. Com va passar amb el B9, que s’ha anat alimentat d’altres desallotjaments. En aquest sentit, mantenen que s’hauria d’actuar paral·lelament per evitar la consolidació d’un nou assentament que pot dimensionar-se com l’antic institut.

Nul·la capacitat de resposta de la Policia Local.- El veïnat del territori va ser molt crític amb la capacitat de resposta del govern actual per millorar la qualitat de vida del barri i van compartir que es consideren ciutadans de segona per la diferència en, per exemple, l’agilitat en la presència i la resposta de la Policia Local conflictes de convivència diari. “No hauríeu permès aquest grau d’ocupació al Lola Anglada”, va etzibar la presidenta de l’AVV del Remei, Silvia Jordan, al govern i també als regidors d’altres grups presents a la sala d’actes de l’OMD 6.

Com era d’esperar, l’assentament del B9 va concentrar bona part de la reunió celebrada ahir per parlar de les inquietuds del veïnatge del territori que administrativament correspon amb el districte 6, que són els barris de Sant Roc, Artigues i El Remei. La situació es va compartir en veu alta per part de la presidenta i d’altres dones que van fer palesa la seva indignació per no haver estat informades pels casos de tuberculosi quan directament havien preguntat a través de les xarxes socials; van queixar-se de la degradació progressiva de l’entorn que ha incrementat fins a 400 o 500 les persones que “viuen, malviuen o sobreviuen en aquell espai” i que, per tant, el barri necessitaria com a mínim una patrulla fixa en aquest espai especialment a les nits. No només elles, sinó en general els representants del districte van queixar-se de nul·la resposta de la Guàrdia Urbana quan és cridada, fet que va suscitar un debat sobre el nombre d’efectius reals si es resten baixes, jubilacions i trasllat. En qualsevol cas, ciutadans i representants del govern van coincidir que els mitjans són insuficients.

Què passarà amb les persones quan siguin desallotjades?- Coincidents en la diagnosi -que el B9 s’ha de desallotjar- , la discrepància va sorgir respecte a les solucions. A ningú se li escapa que les persones no desapareixen i el territori tem que aquestes persones passin d’estar en un espai tancat a deambular pels portals. Les anunciades reunions entre l’Ajuntament, el Departament d’Interior i la Delegació del Govern per planificar aquest desallotjament segur que estan preveient, com l’alcalde insisteix, l’escenari previ i posterior de l’operatiu, però les persones que hi viuen es malfien perquè porten molts anys de patiment per l’increment de l’assentament. Insisteixen que quan van avisar “fa dos anys” hi havia trenta persones i que el fenomen s’ha dimensionat arran de desocupacions d’altres espais de la ciutat i també de Barcelona. Situació que ha localitzat pràctiques delictives que es controlen des del B9 a pocs metres de casa seva.

Tot apunta que la resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sí que permet, després de dos anys d’anades i tornades als tribunals perquè l’Ajuntament recuperi la seva propietat, intervenir sense haver de donar resposta residencial als ocupes. I que, fent referència a una “imminència” molt desgastada ja, només quedaria posar la data definitiva per enviar la comitiva judicial, amb un fort operatiu policial dissenyat i molts efectius de suport. Tot això acompanyat d’un pla articulat per què fer quan aquestes persones siguin desallotjades.

Quin projecte teniu per al barri?.-  Evidentment, per molt que els regidors que presideixen les reunions tendeixen a eludir responsabilitat apuntant a la ineficàcia de les lleis estatals o a incompetència d’altres administracions, els veïns i les veïnes cada cop recorden als qui encapçalen les trobades que precisament ocupen aquest lloc de la taula perquè han estat triats per resoldre els problemes de la ciutat. Es va acusar els regidors presents, Daniel Aguilera -qui està presidint totes les reunions per delegació de l’alcalde- i Juan Portillo -titular del districte 6- de no tenir cap projecte per al barri i de no tenir planificat cap solució a la potencial realitat quan es desallotgi el B9 de les “quatre-centes o cinc-centes persones” que hi pernocten. Reiteradament, se’ls va demanar el projecte del PP per al barri i les seves prioritats de treball, sense obtenir cap resposta.

Cap informació sobre projectes, plans o inversions.- I és que, a diferència de les altres dues reunions celebrades a Can Cabanyes i a La Salut, la del districte 6 no es va obrir amb cap explicació ni cap presentació digital amb inversions i propostes. Només es va dir que l’espai on ara hi ha el B9 es transformarà en una comissaria de la Policia Local a la qual també s’hi podrien sumar els Mossos d’Esquadra.

Estan essent reunions mal plantejades i conduïdes. A Sant Roc, les persones presents anaven buidant el pap sense cap guió ni debat constructiu. Cadascú explica el que ha vist i a on ho ha vist, que si aquesta pilona; que si a aquella barberia ocupada hi ha baralles de galls; per què no es netegen els contenidors; per què no es limiten les llicències a determinats establiments: el punt calent on es fan barbacoes i festes a deshora; o a on hi ha un rentacotxes improvisat.

Més del 40% d’atur i una renda d’uns 25.000 euros per família.- Des de la taula “presidencial” no és va facilitar ni una data sobre es ni una dada sobre la que treballar per millorar-la o reduir-la. Només el líder d’ERC, Àlex Montornès, les va aportant allà on assisteix. Primer es disculpa per les errades comeses en el mandat anterior, i d’alguna manera demana una nova oportunitat després que a l’auditori s’hagin explicant les misèries del territori en qüestió. La seva aportació a Sant Roc va ser compartir que hi ha un 60% d’atur a Sant Roc i un 40% al Remei i Artigues i que la renda mitja és 25.000 a 20.000 euros, com a realitats millorables per treballar plegats per donar oportunitats a les persones. A la reunió també hi van assistir les dues regidores de Badalona En Comú Podem, Aïda Llaurado i Rosa Trenado, i la regidora socialista Rocío Mateos. En cap de les tres reunions territorials celebrades hi ha assistit la líder de Guanyem Badalona, Dolors Sabater.

Després de dos anys, la ciutadania vol que el govern resolgui.- “Ara esteu vosaltres”, se’ls hi va dient quan el discurs, especialment de Daniel Aguilera, comença amb el que no havien fet els d’abans. Es va dir a Can Cabanyes i a la Salut, i també a Sant Roc. Les persones – que han passat d’electors a demandants de solucions-  reclamen respostes de l’administració més propera, que és l’Ajuntament, com li va recordar Salvador Figuerola, de la Fundació Ateneu Sant Roc, i els estan exigint, cada dia més, que el govern de la majoria absoluta treballi per millorar les seves condicions de vida a curt, a mitjà i a llarg termini, que no totes passen, ni de bon tros, per inversions en pedra.