No va passar ni una de les sis mocions que els grups polítics de l’oposició van presentar ahir, dilluns 1 de desembre, durant la sessió ordinària del mes de desembre. Ni tan sols les suposadament més neutres ideològicament i que podrien estar més a prop d’aquella crida massiva al “badalonisme” amb la qual el candidat Albiol va arribar a l’alcaldia i va arrasar amb divuit regidors i regidores. En aquesta tipologia podríem tipificar quatre de les sis debatudes. Serien la moció que demanava recursos per als més vulnerables – com l’alberg o un menjador social- i activar una operació fred per protegir qui dorm al carrer. També es podria incloure en aquest apartat la moció que demanava estudiar si és factible regalar vals descompte d’aparcament per a un determinat valor en compres mentre hi hagi les obres de pacificació de Francesc Layret. I dues mocions més. La tercera, l’orientada a dignificar la molt millorable atenció que es presta des del Servei Atenció a la Ciutadania (SAC), i la quarta, abocar recursos per a atendre les colònies felines segons la llei de benestar animal vigent.  Totes hi van decaure.

Les vinculades amb el català.- Tampoc, evidentment, no van reeixir les mocions que podrien, diguem-ne, estar en el límit amb el postulat més ideològic del PP de la meseta. En aquest sentit, la bancada popular va optar per posicionar-se en el posat d’entendre  i vincular la llengua amb la ideologia partidista i no concebre-la com un element cohesionador clau. De manera que el PP va votar en contra d’implementar programes per incrementar l’ús de la llengua catalana en els patis escolars i de rebutjar que quedi clar que el català ha de ser l’única llengua vehicular durant la cavalcada de reis. La contundència amb què es va respondre a les propostes impulsades per ERC, que van obtenir el suport de tota l’oposició, va ser clara per no provocar cap equívoc com va passar amb el suport, però no l’adscripció, al Pacte per la Llengua.  En aquestes dues mocions, el PP local estava alineat amb el partit convocant de la manifestació celebrada el cap de setmana a Madrid, on s’havia desplaçat Albiol i mig consistori.

Un model clar: resposta del regidor i exposició final de l’alcalde indicant que no forma part de les prioritats.- De manera que la majoria absolutíssima va actuar implacablement en totes sis mocions. En tots els casos amb respostes escrites, preparades i tancades per part dels regidors i les regidores delegats o adscrits que no donaven marge a cap negociació, per matisar o canviar alguns dels punts de les parts expositives. Al final de cada debat, l’alcalde emetia una mena de resum molt comprensiu respecte de les intencions i la voluntat dels escrits, per rematar la impossibilitat de donar-les suport. Albiol va insistir que està convençut que ha guanyat de manera molt clara amb un projecte propi i diferenciat de la resta de formacions polítiques i que ell marcarà les prioritats del que es vagi fent, al marge, fins i tot, que alguns dels temes rebutjats en la part expositiva de les mocions estan regulats per llei. Tot i ser obligades per llei, a hores d’ara, ni actuar com la llei diu en termes com els protocols d’esterilització dels gats ni tenir alberg i menjador social o un servei d’atenció amb servei presencial segons diu la darrera llei que ho regula , forma part de les prioritats del govern que en lidera. Perquè les prioritats són les essencials fixades per l’executiu.

“Ja s’està treballant”, “no hi ha recursos” i “ens vam trobar tot fatal”.- Segons va exposar Albiol, per rebutjar la moció sobre la llei de benestar animal, el departament pertinent ja ho està treballant, però no amb el ritme indicat a la moció. Quant a la moció que demanava estudiar el model de descomptes per compres per incentivar desplaçar-se al centre mentre hi hagi les obres de Francesc Layret, Albiol ho va rebutjar perquè no és convenient incentivar el desplaçament en vehicle privat en un escenari que serà caòtic. En el cas de la dotació d’alberg i d’un menjador social, es va reiterar -en una mena de situació en el ple tipus el dia de la marmota- que, respecte del primer recurs, s’està treballant en el disseny d’un equipament semblant al que hi ha Barcelona. I, quant al menjador, que no troben cap ubicació perquè cap veïnat vol un servei això al costat de casa. La reclamació d’una operació hivern -diferenciada de l’Operació Fred que s’activa des de Protecció Civil amb la baixada severa de temperatures- tampoc s’hi atendrà. La negativa recurrent a reposar aquests recursos per als més vulnerables, obligats per llei en poblacions amb més de 50.000 habitants, continua indignat l’oposició. Fins al punt que es va llençar una pregunta retòrica sobre en quin moment l’alcalde ha deshumanitzat la política.

Un ple amb els blocs molt definits.– La sessió va esdevenir, més que mai, una evidència del bloc contundent del govern i el de l’oposició; dialèctica xocant que anirà incrementat l’agressivitat a mesura que avanci el que queda de mandat: un any i mig. En aquest sentit, l’oposició va rebatre l’alcalde i a les tinentes d’alcaldia fer servir recurrentment frases com: ” La voluntat hi és”; “Estem prioritzant altres coses perquè ens vam trobar tot fet un desastre”; “Els recursos són els que són”, o “estem governant nosaltres” (…). On sí l’oposició va mostrar estranyesa per l’oposició del PP va ser el rebuig a millorar el Servei d’Atenció a la Ciutadania, amb unes resolucions gens lesives, orientades a reposar les sis places vacants i la de cap de departament -sense ocupar des que es va jubilar- i adequar-lo a la llei aprovada darrerament per garantir atenció presencial-. El vot contrari es va començar a entendre quan en un discurs escrit es va disparar contra lleis de referència estatal per justificar l’oposició. El saló de plens de Badalona escala per posar la culpa a l’administració de l’Estat i apuntar cap a Pedro Sánchez del col·lapse al servei d’atenció municipal. Un cop més els altres tenen la culpa. Aquesta frase també forma part de l’argumentari del govern amb el dels pocs recursos i les prioritats ( o no) de l’executiu.

Fins a quant durarà “aquesta cançoneta”? Van preguntar en veu alta els partits de l’oposició. Segurament, durarà tot el que queda del mandat. I tot apunta en el darrer any se li sumarà una segona expressió per demanar quatre anys més per poder fer to allò promès no executat per culpa d’un govern de progrés que va plegar el juny del 2023 i de l’executiu de Madrid.