El pressupost municipal de l’Ajuntament de Badalona s’ha aprovat de manera inicial amb els vots de la majoria del govern i l’abstenció d’ERC. Les xifres per a l’exercici del 2026 són de 252,5 milions d’euros i representa un 4% més de la xifra aprovada per a l’any passat, que va ser de 243 milions. Com sigui que a l’hora de la veritat el que interessa és realment què es fa, durant la sessió s’ha compartit que l’execució del pressupost del 2025 ja acumula el 70%. I és que el del 2024 es va quedar en només un 44% fet, la pitjor xifra des que es té en compte aquest indicador. Malgrat les discrepàncies d’aquest balanç en les files de l’oposició, el PP n’ha insistit que enguany es va per bon camí. En qualsevol cas, la liquidació es coneixerà durant el primer trimestre del 2026.
ERC esten la mà fins a l’aprovació final.- La primera volta, de les dues, que ha de fer el pressupost abans de ser aprovat definitivament, ha rebut, com dèiem “la mà estesa” per part de la partit republicà. Que ha criticat, per exemple, l’absència de polítiques de promoció econòmica i comercial, per anunciar l’abstenció i la presentació d’al·legacions. En aquest sentit, Àlex Montornés, va posar sobre la taula un tema recurrent en les seves internvencions. Com ara, com li va agradar a l’alcalde la seva proposta de posar inspectors per revisar la legalitat de les ofertes de pisos turístics. Proposta, però, que no té de moment cap plasmació en la plantilla municipal. En aquest sentit, també va reprovar que les xifres del capítol I no inclouen tots els increments salarials per al gruix actual, ni la cobertura de les vacants necessàries. “Badalona està en una situació de crisi i ens necessita a tots. Tenim la mà estesa fins a l’aprovació final”, va manifestar. Aquesta proposta d’entesa va ser ben rebuda per l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, qui ha demanat als republicans que el facin arribar tres propostes d’inversió “realistes” per a incorporar en els comptes del 2026. Aquesta negociació s’haurà de fer en el període d’un mes i escaig que ha de passar entre avui i l’aprovació definitiva. Pel mig hi ha el mes d’exposició pública i el temps que els populars triguin a respondre a les al·legacions. L’any passat, els comptes es van presentar el 25 d’octubre, una setmana i un mes abans que en aquesta ocasió, i l’entrada en vigor sí que va quadrar amb l’any 2025. ERC ha reprovat els populars que tot i tenir una àmplia majoria absoluta i no haver fet cap negociació amb els grups de l’oposició, no haver estat capaços de planificar la feina per tenir tot a punt per a l’1 de gener de 2026. Amb tot, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda, Eva Guillén, qui ha estat la responsable del govern en la defensa dels comptes, ha matisat que “s’han presentat durant l’any, i això no passava amb altres governs”.
El PSC retira la confiança després de votar a favor dos pressupostos anteriors.- L’argumentari exposat per Fernando Carrera, líder dels socialistes a Badalona, ha estat el presentat fa uns dies a la premsa: la pèrdua de confiança amb els populars per acords anteriors no complerts. Com ara, per exemple, la no presentació d’un Pla d’Habitatge ni LGTBI ni per a la gent gran. Tampoc la implementació d’un servei de mamografies a l’Hospital Municipal ni l’ampliació dels horaris dels socorristes durant la vigilància en la campanya de platges. “Mira que era fàcil aquesta”, ha insistit. “La confiança ha d’anar acompanya de resultats”. El PSC, que es va distanciant més del PP conforme avança el mandat, acusa els populars d'”una incapacitat evident” per gestionar la ciutat. Carrera també va plantejar que hi ha projectes que es porten en els comptes durant dos anys. I ha destacat que els comptes no inclouen les revisions salarials que es derivaran de l’actualització de la Relació de Llocs de Treball (RLT), i que, fent referència al rebuig de la moció dilluns passat, tampoc s’ha volgut cobrir les places vacants del Servei d’Atenció Ciutadana per donar millor serveis.
En el seu discurs final, l’alcalde ha reconegut que l’agilitat de l’administració no és la que voldrien, i ha reiterat que al final del mandat estaran complerts tots els compromisos que va exposar en el saló de plens el dia de la seva investidura, l’estiu de 2023. “Es resultat es veurà a finals de curs. Seran els veïns els que ens aprovaran o ens suspendran, a tots. Nosaltres tenim claríssim el nostre full de ruta”, va manifestar.
Badalona En Comú Podem critica un govern de propaganda i poca gestió.- Quant a la negativa de Badalona En Comú Podem per dir “no” als comptes municipals del 2026, Aïda Llauradó, la presidenta del grup municipal de la coalició, va denunciar que el PP de Badalona “confon els espectacles amb els serveis, la propaganda i el clientelisme amb la gestió”. Per afegir que la proposta no recull ni propostes de millora ambiental, ni de serveis socials ni de feministes i que per tot això el vot seria negatiu. Llauradó va ser molt crítica respecte de l’execució real del pressupost, i va insistir en la vessant d’anunci que de la capacitat de gestió dels populars. Especialment també en l’àmbit cultural en el sentit de manifestar que, des del punt de vista de la seva formació, els esdeveniments no s’han d’entendre com política cultural orientada la cohesió social.
Guanyem denuncia la negativa del PP a “prestar serveis imprescindibles”.- La candidatura que representa Dolors Sababer, Guanyem Badalona, va votar en contra dels pressupostos. L’exalcaldessa va susbtituir l’anunci dels “pressupostos més grans de la historia” per documentar “la pitjor execució de la història”, tot mostrant una gràfica en la qual se situava el 44% d’execució del pressupost del 2025 per part de la majoria absoluta del PP en la franja més baixa. Sabater va denunciar que els comptes no responen a les necessitats reals de la ciutat. Tot i que la franja de serveis socials s’incrementa en un 16% més sumant 3,6 milions d’euros més, Sabater va defensar que calia més pujada i que “tal com va dir l’alcalde en el ple passat -en referència a l’ordinari de dilluns- s’estan deixat fora dels serveis una sèrie de prestacions imprescindibles que es neguen a fer-les”. En referència, per exemple, a l’obligació del municipi de dotar d’un servei d’emergència habitacional i de menjador social pel fet de tenir una població superior a 50.000 persones.
Altres notícies relacionades:
