Home Branded Content Les advocades, els Comuns i la CUP demanen al TSJC i al Parlament esgotar totes les vies abans d’executar el desallotjament massiu del B9

Les advocades, els Comuns i la CUP demanen al TSJC i al Parlament esgotar totes les vies abans d’executar el desallotjament massiu del B9

0
Les advocades, els Comuns i la CUP demanen al TSJC i al Parlament esgotar totes les vies abans d’executar el desallotjament massiu del B9

Diputats de la CUP-DT i dels Comuns, amb Mireia Salazar, una de les advocades del cas del B9 han explicat aquest matí les diferents actuacions que estan desenvolupant per aturar l’ordre de desallotjament del B9 que ahir va autoritzat una jutgessa. Pel que fa a la via dels tribunals, Salazar, del col·lectiu Irídia, ha compartit que durant aquesta matinada, tocades  les 6 del matí, han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) mesures cauterlaríssimes contra l’ordre de desallotjament, que es podia haver executat aquest mateix matí de divendres. Donat que la resolució del jutjat 11 de Barcelona, que els va arribar ahir, dijous 4 de desembre a la tarda, dona un termini de quinze dies per desenvolupar el desallotjament; el mateix termini que disposa la representació legal del col·lectiu del B9 per presentar-ne un recurs. D’aquesta casuística prové l’agilitat en la presentació del recurs, donat que el dispositiu, que permet intervenció dels cossos policials, es podria haver ordenat aquest mateix matí.  I també la queixa davant de la interceptació del dret a presentar recurs si el desallotjament es produís en aquest període.

L’estratègia de la representació legal  i també la dels grups parlamentaris que han celebrat la conferència de premsa a les 12.30h al Parlament és esgotar totes les vies per aturar el desallotjament, i evitar-lo com a tal a partir de fer intervencions de l’àmbit dels serveis i de drets socials que superi l’escala municipal. Donat que des de l’Ajuntament s’ha dit i redit que no hi haurà cap garantia ni residencial ni d’acompanyament. L’envergadura de la situació, amb la xifra estimada de quatre-centres persones en aquest antic institut a cavall entre Badalona i Santa Coloma, necessita d’estratègies supramunicipals, amb una administració local sobrepassada que apressa la intervenció.

Quant a la vessat política al Parlament, aquest dimecres, 3 de desembre, només un dia abans que la jutgessa dones llum verda al desallotjament de l’assentament del B9,  el grup parlamentari dels Comuns i el de la CUP van presentar a la Mesa del Parlament una proposta de resolució sobre el desallotjament dels residents del B9 al barri de Sant Roc de Badalona, per demanar al Parlament que dugui a terme les mesures necessàries per a garantir, amb l’Ajuntament de Badalona, alternatives residencials per als habitants de l’institut B9, d’acord amb el compliment de la normativa internacional en matèria de desallotjaments forçosos i, per tant, realitzant una aposta per la inclusió de les persones residents, moltes de les quals porten vivint en situació d’exclusió residencial a la ciutat fa molts anys.

L’acció d’aquest dos parlamentaris és el resultat de la reunió mantinguda fa unes setmanes en el mateix Parlament entre diputats de la CUP, Els Comuns, ERC i Junts -membres de la Comissió de Drets Socials i Interior del Parlament de Catalunya-  amb representants dels col·lectius del suport al B9 en un intent d’escalar i contextualitzar la situació a l’assentament com un fracàs de polítiques en matèria d’igualtat de tracte i no regularització de persones que fa molts anys que viuen a la ciutat,  tot exposant l’alta vulnerabiltat quan es combinen diferents factors com la pobresa, la raça i la situació no regularitzada.

Mantenen que és imprescindible que el conjunt d’administracions públiques prenguin les mesures necessàries per a garantir els drets de les persones que es troben en situació d’exclusió residencias, ja sigui que assentaments informatls, en barraques o directament de prsones que es troben en situació de sensellarisme o qualsevol altra situació anàloga d’exclusió residencials. En aquest sentit, es demana un procés de regularització extraordinari de les persones que no tinguin la situació reguralitzada. Exposen que les persones residents en un municipi han de poder estar empadronades sense que es generin obstacles per viure en assentaments informals, barraques o en situació de sensellarisme.