Que les persones no es desintegren ni desapareixen és un fet físic evident. Tot i que aquesta sigui l’estratègia mantinguda des del govern local en el cas del desallotjament masssiu de l’antic institut B9: que poc a poc vagin marxant de la ciutat. També, segons comparteixen els veïns de Sant Roc que parlen amb els agents de la Guàrdia Urbana que custodien l’accés al que queda del B9 mentre es va destruint, és el que comenten els agents: que el veïnat tingui paciència, que en uns dies aniran marxant. Segurament ha passat amb tres-centes de les quatre-centres persones (mai sense un cens clar) que vivien ocupant l’espai municipal. Però un centenar es manté per la ciutat, de manera més visible, agrupats, o de manera més desapercebuda pels que es van recol·locant en altres indrets més amagats.

Al voltant dels parcs interblocs de Sant Roc i a la porta de l’EOI.- El grup més compacte d’unes cinquanta persones està reorganitzant-se al voltant de la plaça que queda davant de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), molt a prop de l’assentament que, durant  alguns casos més de dos anys, havia estat un lloc, segurament no el millor, on viure-hi.  Malgrat que durant la massiva roda de premsa que va fer l’alcalde Xavier Garcia Albiol després de l’operatiu va insistir que incrementaria la vigilància per evitar nous assentaments ni campaments a la ciutat- com va passar a la Rambla del Gorg quan va cremar la nau propera-, la realitat és tossuda i s’hi està consolidant aquest espai.

Les entitats i plataformes que donen suport a aquest col·lectiu han centralitzat la recollida de flassades i tendes de campanya a la parròquia de Sant Josep. També qui vulgui les hi pot portar directament a la ubicació que es manté com a espai alternatiu col·lectiu, davant de l’EOI. Fan falta perquè fa molt de fred, el terra és humit i s’esperen més pluges. Per això es demanen tendes. També fan un crida a aportar menjar ja preparat o productes que no necessitin cuinar-se. En aquest sentit, també es pot portar directament a aquell espai o contactar amb Jaume Ventura, de Badalona Acull,  qui centralitza de manera habitual les donacions de menjar a la ciutat. Ventura facilita directament el seu número de telèfon per  gestionar els lliuraments i orientar sobre aquesta acció (618 31 12 84).

Aquesta tarda a les 20h Càritas Badalona ha convocat una reunió amb persones voluntàries qui vulguin aportar idees per gestionar alternatives al desallotjament del B9. La  cita és a la parròquia de Montserrat, a la plaça Cuba. Tot apunta que haurà més iniciatives des de l’Església i des de les parròquies a pocs dies de Nadal.

La Taula sensellarisme reitera la mà estesa al govern del PP.-  La Taula sensellarisme de Badalona insisteix que desallotjar no resol el problema, sinó que el trasllada de lloc,  i reclama polítiques socials “reals” per abordar el sensellarisme a la ciutat. Les entitats que treballen aquesta situació que no para de crèixer constata que no s’ha volgut buscar vies consensuades a la ciutat i mantenen la mà estesa e l’Ajuntament de Badalona per trobar una resposta conjunta i coordinada davant de l’exclusió residencial, alhora que rebutgen els discursos que responen únicament a una lògica de seguretat i criminalitzen la pobresa, sense cap dades objectives que validin aquest discurs. Recorden, i lamenten, que l’Ajuntament va abandonar la Taula a principis de 2024, mesos després de tancar Can Bofí Vell. Fa uns dies, al Parlament es va celebrar una reunió entre parlamentaris i representants locals, a instàncies de la Sindicatura de Greuges – que monitoritza la situació del B9 fa temps, i que ahir va mantenir observadors durant el desallotjament-. El Parlament  prepara un llei que focalitza encara més la responsabilitat d’aquesta situació de vulnerabilitat en els municipis, en una tensió entre les competències que Xavier Garcia Albiol va verbalitzar, però que a hores d’ara està ben clara: corresponia al municipi resoldre-ho tal i com es pot llegir en la resolució de la jutgessa per permetre el desallotjament.  La llei que es prepara arrenca d’una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo que va entrar al Parlament, de nou, al febrer de 2025, impulsada per cinc entitats socials (Arrels fundació, la Comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida).

El Delegat del Govern, el més contundent en respondre Albiol respecte de les seves competències.- Respecte de la responsabiliat que Albiol va llençar ahir primer cap a Pedro Sánchez (“Sánchez diu que hem d’acollir tothom, doncs ara li correspon a ell buscar-los habitatge”) i recurrentment cap a la Generalitat, l’alcalde popular ha rebut resposta especialment per part del Delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. “És bastant deplorable veure com el mateix alcalde de Badalona no coneix les seves pròpies competències en matèria de serveis socials, i no voldria dir res més fort perquè tinc el respecte institucional que l’alcalde Albiol no ha tingut mai en la seva vida”, va escriure Prieto en una piulada al canal “X”. En qualsevol cas, la jutgessa també deixa ben clar en la resolució judicial que finalitza una demanda interposada per l’Ajuntament, que ha de ser l’administració local la que proveeixi de l’alternativa habitacional.

Prieto va recordar també que des de la seva posició van exercir les competències que li pertocaven a través de la Policia Nacional amb la identificació de 181 persones que quedaven al recinte quan es va executar el desallotjament. D’aquestes, disset van ser traslladades al CIE en aplicació de la llei d’estrangeria perquè es trobaven en una situació irregular a l’Estat i estarien pendents d’una expulsió del país. En aquest ordre de coses, una més va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra per què es trobava en recerca i captura. De manera que, en aquest sentit, les dades objectives -sense que se’ns hagi facilitat les dades de multireincidència de les persones desallotjades del B9- desmunten que el recinte era un cau de delinqüents i criminals.

Recollint documentació per continuar la denúncia davant del TEDH.- Des de la part més jurídica, l’assessorament legal del  col·lectiu està recollint informació per nodrir l’expedient a aportar al Tribunal Europeu de Drets Humans que demana argumentació i demostració d’una nul·la actuació real i efectiva per part dels serveis socials. En aquesta recerca també estaria fent un cop de mà Amnistia Internacional, entitat que s’ha adreçat a l’alcalde per demarnar-lo que protegeixi els drets humans de les persones exresidents a l’antic B9 perquè davant d’una situació d’aquesta envergadura, les autoritats tenen l’obligació de protegir els Drets Humans abans, durant i després del desnonament.