Des del tancament de Can Bofí Vell, l’abril de 2024, la falta de recursos per atendre les diferents crisis vinculades amb la necessitat urgent d’habitatge – per motius metereològics o per col·lapse o esfondrament d’habitatges-  accentua la crítica contra un govern al qual se l’ha acompanyat del complement “sense ànima”, fent ressó dels qualificatius que han acompanyat la (no) gestió de l’assignació de recursos per implementar programes o espais per erradicar i atendre el sensellarisme. Fernando Carrera, del PSC,  apel·la que les  persones vulnerables de la ciutat no tenen govern a Badalona. Àlex Montornés, d’ERC, relacionava la víctima mortal del dia de  Reis com “una víctima d’aquesta guerra ideològica que el PP ha instaurat a Badalona en contra de la vulnerabilitat i la pobresa.” Aïda Llauradó, de Badalona en Comú Podem, fa servir sovient el qualificatiu de “cruel” en les decisions preses i Dolors Sabater eleva el to identificant l’alcalde de “perill públic”. Fins al punt que aquesta manera de procedir ha transcentit l’escenari local i ha derivat en què l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials atorguessin el “Cor de pedra” 2025 a l’alcalde de Badalona amb un 74,6%.

Una crisi sobre una altra.- En les darreres setmanes, la ciutat viu una crisi humanitària, una sobre una altra, derivada de l’onada de fred adobada per la presència, inusual, de com a mínim dues-centres persones pernoctant al carrer. A les xifres en augment del sensellarisme a la ciutat – i arreu, com la derivació més cruel de la crisi d’accés a l’habitatge-, se sumaven les persones desallotjades del B9. Contra el que es pot llegir a l’auto de la jutgessa que va permetre la necessària intervenció -a aquestes alçades no discutida per ningú-, no es va gestionar cap alternativa transitòria per donar una sortida després de l’operatiu policial.

La jutgessa demana la remissió d’un informe amb les mesures socials preses.- Si bé el document autoritzava a l’Ajuntament la recuperació del bé i a fer ús d’un dispositiu policial per retornar la propietat, també acordava que el desallotjament de les eventuals persones ocupants es portés a terme seguint el protocol d’assistència per a les persones sense sostre que rebien seguiment dels serveis municipals als efectes de prestar-los l’atenció del programa d’atenció social, que, en aquestes urgències, passa per facilitar temporalment recursos habitacionals. Amb literalitat, el document judicial diu que en el moment del llençament i sortida del bé immoble, “s’activarà un dispositiu municipal per atendre aquelles persones que en facin una demanda social concreta, mitjançant tècnics especialitzats en atenció a persones en situació de sensellarisme.” Aquest atenció es produirà, sempre d’acord amb la reproducció del document,  en un espai físic municipal o en un espai d’emergència mòbil. Per tal d’afavorir la tasca dels professionals dels serveis socials, la jutgessa recomana  que l’operatiu incorpori la presència i el suport de la Guàrdia Urbana per poder gestionar possibles situacions hostils contra els tècnics que duguin a terma l’atenció.  També, la jutgessa manté que donada la constatació de persones en situació d’alta vulnerabilitat, s’havien d’adoptar les mesures previstes en el Protocol d’assistència per a persones sense sostre dels serveis municipals i prestar-los l’atenció d’emergència social. En aquest sentit, la jutgessa demana que se li remeti un informe “a la major brevedat, de totes les mesures adoptades”.

Una crisi consolidada sota el pont de la C-31.– La pluja va traslladar el campament inicial en una plaça a Sant Roc sota el pont de la C-31; una acampada que es manté encara avui amb unes 40 persones. Concretament, les que necessiten d’una atenció més especialitada d’atenció a la salut mental. L’acumulació de jornades en unes condicions força pregària fa preveure l’esclat de noves situacions derivades de la tensió.

Una sortida per forçar la inesperada oKupació de Can Bofí Vell.- La pressió exercida pels okupes del B9 que van okupar l’antic alberg de Can Bofí Vell dies abans del desallotjament va pressionar una improvisada sortida per part de la Generalita; negociada amb les persones que hi havia dins de l’exalberg,  les entitats que donen suport al sensellarisme, amb una invervenció decisiva per part de la Sindicatura de Greuges.
La Generalitat es va comprometre a distribuir unes 80 persones de les acampades, a més de donar resposta a la dotzena de persones que resistien a dins de Can Bofí Vell. La realitat és que han marxat cap a Girona, cap a Lleida, a Malgrat…, a Fundacions i entitats del territori i a cases particular unes 150 persones. En un operatiu que el primer dia, el dia 23 de desembre, sí que va comptar amb transport facilitat des de l’administració; però que des del dia 24 en endavant es va nodrir de vehicles d’una onada de voluntaris en un degoteig constant de solidaritat. L’ajuda ha arribat en forma de diners, de menjar, de roba, d’estris i de moltes mans.

Després de la pluja, onada de fred.- Una onada de fred que no es vivia des del 1985, amb temperatures que durant molts dies han estat a la ratlla dels 5ºC i que a les nits han baixat, han seguit les intenses pluges; que ara tornen. La necessitat d’un operatiu per donar aixopluc a les persones sense llar ha esdevingut més que mai un clam i, en un municipi que no té signat conveni estable de serveis amb la Creu Roja, es va improvisar
un dispositiu urgent per a tres nit al perifèric poliesportiu de La Colina. La primera nit,
sense oferir ni matalassos ni flassades.

Recordar la mort d’un veí menys.- La mort, el dia de Reis, d’una persona que vivia en l’accés d’un aparcament al carrer Torres i Bages, al Raval, no ha fet més que encendre
més els ànims. Pendents del resultat de l’autòpsia -que revelarà si va morir d’hipotèrmia-,
les reaccions polítiques respecte de la mort d’un veí més evidencien aquesta polarització
en un tema que s’hauria de blindar a la gestió dels tècnics. Un dispositiu, que es digui “Operació Fred” o “Operació Hivern” que s’activés des dels professionals a partir d’uns protocols, sense que la protecció de ciutadans en moment especialment vulnerables per a la seva salut hagués de formar part del focus mediàtic. La Plataforma Badalona Acull ha convocat per dilluns, dia 19 de gener, durant la celebració del ple, un acte en la seva memòria.

Repercussió fins i tot al Vaticà.- L’atenció mediàtica sobre la ciutat ha anat perdent focus. Però durant gairebé un mes l’ha tingut permanentment. Sens dubte, el punt més àlgid de les múltiples declaracions i contra declaracions en programes de les cadenes estatals va ser quan el Papa Lleó XIV va implorar humanitat per als desallotjats durant la benedicció de Nadal a la plaça de Sant Pere.