Tal com va anunciar el govern del PP després d’assistir per primera vegada amb estand propi a la fira de turisme FITUR el 2025, la ciutat tornarà a anar a Madrid aquest gener del 2026. Concretament, del 21 al 25 de gener de 2026 en un estand de 80 m².  La previsió de la despesa d’aquesta presència rondarà els 300.000 euros. La xifra resulta del cost de l’adjudicació de la majoria de necessitats a Tàndem Projects per la licitació de 266.000 euros i la del lloguer de l’espai i complements i càterings interns -uns 20.000 euros-, quantitat a la que caldrà afegir el cost dels desplaçaments i dietes. Com l’any passat, les agendes dels regidors i regidores de l’equip de govern estan bloquejades en algun moment de dimecres a diumenge, donat que es previst que la majoria de l’equip del govern passi per FITUR. També hi van anar, l’any passat, el gerent i el secretari municipal, a més de personal de Marina Badalona. El govern va informar que les despesses per aquest concepte rondaven els 6.000 euros.

Les novetats que hem pogut esbrinar.- A l’espera que l’Ajuntament informi del programa oficial, entre les novetats esbrinades per a aquest any, destaca que el músic Juan Magán exercirà d’ambaixador de Badalona; que en aquesta edició hi haurà tasts gastronòmics dels restaurants Olmos i Ca l’Arqué, i que Baetulo assumirà més protagonisme, però no tant com el planificat inicialment. El fet que la ciutat sigui seu de la Final Four de la Basketball Champions League del 7 al 9 de maig ha desplaçat aquesta centralitat cap a aquest important esdeveniment esportiu. Quant a algunes de les repeticions, hi haurà presència de l’empresari del pernil Enrique Tomàs i també punxarà el DJ de Badalona Pepe Reis.

Recreació teatralitzada i un model caracteritzat de romà passenjant-se pel Saló.- Tot i que Roma estava inclosa en els plecs inicials de les activitats del 2025, així com la màgia, el gener de fa un any ni s’hi va muntar cap recreació de l’època romana per promocionar la Magna Celebratio ni res respecte del Festival Li-Chang.  Quan l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, va fer balanç del pas de Badalona per Fitur va assegurar que per al 2026, és a dir, per al saló que està a punt de començar, el passat romà de la ciutat guanyaria protagonisme. I així serà, si més no, durant el cap de setmana que és el moment d’obertura al públic. Tampoc com a única temàtica immersiva de l’estand, que, a hores d’ara, encara no s’ha mostrat.

Segons hem pogut esbrinar,  l’essència romana de la ciutat es concentrarà en dues accions. La primera, la teatralització d’una escena que pogués transcorre en Baetulo a partir d’un diàleg entre dos actors i una actriu que representen un matrimoni i a un gladiador que ha aconseguit la seva llibertat i torna a Baetulo. Concretament, la dramatització, en clau d’humor, se centra en el diàleg de la dona d’un soldat de l’Imperi romà desplaçat a Baetulo que  es queixa de què podrà fer en aquesta nova destinació. I aquí entraria en acció el gladiador, originari de Baetulo, qui anirà desglossant les bonances i oportunitats de la ciutat. Aquesta escena -, produïda per Magistre Fabularum, una companyia experta en aquesta època-,  s’anirà interpretant períodicament en l’estand durant el cap de setmana. Té una durada de vuit a deu minuts i s’allargarà segons les ganes d’interlocució dels visitants, donat que està dissenyat en un format que convida a fer preguntes al públic. El director d’aquest equip, Albert López Vivancos, comparteix que s’ha dissenyat expressament per al certamen, i que també cedeixen el vestuari per a aquesta escena i per al segon element romà que es traslladarà a Madrid. Es tracta d’un model caracteritzat de romà que recorrerà el recinte firal per atraure públic cap a l’estand de Badalona.

En alguns moments s’havia treballat en la possibilitat de muntar una taula rodona amb, entre altres,  presència del nou director del Museu, Joan Francès Farré, en la què  també hi fessin aportacions representats de Patrimoni de la Generalitat i d’altres espais romans museïtzats de Catalunya. Però aquesta proposta va decaure. S’havia parlat de transformar-la en un espai amb presència d’alcaldes i alcaldesses de municipis amb patrimoni romà governades pel PP com podria ser Cartagena o Segovia, però no s’ha desvetllat si a la recreació se suma algun acte d’aquest estil.

Els restaurants Olmos i Ca l’Arqué.- La representació gastronòmica anirà a càrrec de dos establiments de la ciutat, com a mínim. Dimecres, hi farà una degustació el restaurant Olmos i divendres, Ca l’Arqué. No es completarà amb una altra de les propostes per les que s’apostava inicialment: el restaurant Almarge, que ha valorat, segons ens ha compartit, que és un projecte petit que no pot fer l’esforç de desdoblar-se.

D’acord amb el què comparteix el nou equip al capdavant de Ca l’Arqué, els germans David i Toni Llobet, el plat proposat divendres serà el dels pescadors del pop amb patates i allioli, recuperació d’una recepta que l’any passat ja va fer assaborir Espai Versàtil. David Llobet, copropietari de l’establiment, ha compartit que aquest plat formarà part de la carta a partir d’aquest cap de setmana. Pel que fa a la degustació d’Olmos, s’hi desplaçaran a Madrid la Paula Merino i l’Estefania Merino i dimecres prepararan un centenar de plats d’un entrant amb  anxova i d’un suquet de pescadors, donat que la Badalona marítima hi ha de ser representada, tal com es llegeix en la documentació inclosa en la licitació

Ni rastre de l’encàrrec d’un informe sobre el retorn.- L’encàrrec tampoc no inclou un informe que analitzi la rendibilitat de la inversió a Madrid en el territori promocionat. És a dir, per exemple, conèixer d’entre les estadístiques del Departament de Turisme qui s’ha desplaçat a la ciutat per haver-la conegut a Madrid i quines despeses s’hi han quedat com a reciprocitat. Com ara saber qui s’hi desplaça perquè ens ha descobert a Madrid, quants dies pernocta a la ciutat o quines despeses n’hauria deixat en àpats o compres. De fet, l’oposició fa temps que demana que s’implementin estudis d’aquest tipus en iniciatives com l’assistència a la fira de Turisme, la presència en salons nàutics internacionals i també  el retorn de  la inversió en Nadal.