El 2025 és el segon millor any de la història en trasplantaments d’òrgans a Catalunya, amb 1.354 intervencions; xifra que ens situa entre les regions de referència mundial. La dada no seria possible sense l’altruïsme de la ciutadania. Per tipus d’òrgan, els trasplantaments renals han estat 945, amb un increment del 3,6%. Parlem amb Anna Vila, cap de la Unitat de Trasplantament Renal i Pancreàtic de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

–De nou s’han enregistrat molt bones dades globals en el transplantament d’òrgans a Catalunya: 1.356 òrgans trasplantants en l’any 2025.  “Sí. Som una de les regions amb un dels millors percentatges del nombre total de trasplantament, fins i tot d’abast mundial. Sempre és un any bo, i resulta que al següent encara som capaços de batre un nou rècord. És molt emocionant.”

-Aquests bons resultats a què es deuen? “Sens dubte, a l’altruisme de la ciutadania. Si hi ha una cosa clara és que l’èxit s’explica sol: sense donants no hi ha trasplantaments.”

-Posant focus en el territori, l’Hospital on vostè desenvolupa la seva carrera professional, el Germans Trias i Pujol, també ha fet bones xifres “Sí. Estem situats en els dos primers llocs en el posicionament de centres hospitalaris procuradors d’òrgans. Davant d’aquesta realitat, he de fer un agraïment com a professional de la sanitat i també com a ciutadana. És un privilegi formar part d’una societat líder en donacions. ”

-Amb tot, hi ha alguns indicadors que revelen una certa tendència a la baixa en la donació de cadàvers reals. A què es deu? “Segurament, la persona qui respondria millor a aquesta qüestió és la coordinadora de trasplantaments de l’hospital. Però jo ho atribuiria als canvis que, en general, patim com a societat cap a posicionaments més egoistes i individualistes. D’altra banda, insisteixo, la ciutadania és molt generosa.”

Valor que ha de reconduir algú amb expertesa? “Evidentment. En els centres hi ha molts bons professionals que tenen una gran capacitat per detectar els potencials casos de donacions, especialment en les tipologies de morts que es localitzen als hospitals, que són els de mort encefàlica i en asistòlia .”

“Els ronyons són essencials perquè funcionen com 
a rentadores de la nostra sang, i, per tant, 
pateixen les conseqüències 
dels nostres comportaments 
irresponsables”

-La seva especialitat és la que més ha crescut. Hi ha hagut 945 trasplantaments, que són un 3,6% més que l’any passat. Vostè té un cert avantatge: tenim dos ronyons. “Cert. Les persones tenim dos ronyons i es pot viure només amb un en funcionament; fet que no passa amb tots els òrgans. Això permet que una persona vinculada amb el receptor que sigui compatible pot decidir donar un ronyó i continuar vivint. Un altre fet que intervé en aquestes bones dades respecte de la meva especialitat és que també disposem d’un tractament, la diàlisi, que permet mantenir el malalt amb vida mentre espera que li arribi un òrgan per trasplantar.”

-En aquest moment, quin és el temps d’espera per obtenir un ronyó? “El temps d’espera per obtenir un òrgan d’un donant cadàver depèn del grup sanguini del receptor. Per exemple, en el cas del grup sanguini A, el temps d’espera va de sis a nous mesos. I, en el cas del grup sanguini 0, ja podem parlar de fins a quatre anys.”

-La segona fórmula d’obtenció d’un òrgan és el encreuament entre parelles sense llaços familiars. En què consisteix exactament aquesta pràctica? “Pot ser que entre membres d’una mateixa família hi hagi incompatibilitat per poder fer un trasplantament. De manera que es fan combinacions entre parelles creuades que malgrat no ser família, són compatibles. ”

Aquesta pràctica es trava entre hospitals? Entre regions sanitàries,? Entre diferents estats? “Habitualment, la base de dades és d’abast estatal. Però tenim convenis amb centres hospitalaris de països europeus com Portugal i Itàlia. I hem arribat a tancar intervencions amb fins a set parelles creuades. Aquesta és una opció molt útil quan s’han tancat totes les portes dins de la mateixa família.”

Tot i tenir dos ronyons, els hauríem de cuidar més? “Evidentment. Ara esdevé una malaltia crònica amb alta prevalenç per l’envelliment derivat de l’esperança més gran de vida i també per les patologies cardiovasculars”.

Els ronyons, per tant, són receptors dels mals costums. “Sí, especialment són molt sensibles i vulnerables a les alteracions de la tensió sanguínia, concretament, a la hipertensió. També, de rebot, pateixen per la diabetis. Que també cada cop té més prevalença.”

“És cert que un dels factors que fa que
la xifra de trasplantaments de ronyó sigui
alta resulta del fet que tenim dos 
òrgans i que, a més, hi ha tractament 
mentre s’espera un òrgan”

-Quins signes ens han d’alarmar? “Malauradament, el cos s’adapta i algunes vegades ens han arribat casos amb persones que han perdut el 50% de la funció renal. Quan s’arriba a aquest estat, hi ha poc marge de millora.”

I, realment, no es nota res? “Quan els ronyons comencen a fallar es nota cansament i també es té menys tolerància a l’esport. Els ronyons són essencials perquè funcionen com a rentadores de la nostra sang i, per tant, pateixen les conseqüències dels nostres comportaments irresponsables. Però, com deia, és una evolució lenta perquè el cost s’adapta. No trobem el problema renal si no el busquem.”

Què hem de fer per cuidar-los? “Sincerament, el que hem de fer per cuidar-nos en general: tenir hàbits de vida saludable perquè les nostres artèries estiguin sanes. Això es concreta en cuidar els nivells de colesterol en sang. És a dir, sobretot seguir una dieta sana i especialment, fugir dels ultraprocessats. També, com a segon gran consell, fer exercici i evitar el sedentarisme.”

Hi ha altres factors que afecten? “Sí, hi ha elements de contaminació ambiental que també repercuteixen en la inflamació del cos, alteració que afectaria el bon funcionament dels ronyons.