Aquests dies fa un any que l’arqueòleg Joan Francès Farré és al capdavant del Museu Municipal de Badalona com a director. Bàsicament, comparteix, ha estat centrat en la gestió. Durant aquest període, en termes de patrimoni, s’ha fet la descoberta pública de les restes del Fòrum, troballa que demostraria la rellevància de Baetulo, una ciutat d’acollida que, manté, s’ha d’explicar. Francès insisteix en la importància de fer feina de debò per trabar el relat entre Roma, el mar i el vi. I, després, fer els tríptics.

– Què ha representat per Badalona la descoberta del Fòrum? “Remarca la importància de la ciutat romana de Badalona. No és un fet que es produeixi cada dia en l’arqueologia catalana. Al contrari, és excepcional perquè és una estructura que a Catalunya és pràcticament inèdita. Hauríem de buscar a Itàlia o a França. Demostra que Badalona tenia prou dinamisme per plantejar-nos un futur ús públic i visitable, que lliga amb l’estratègia que intentem bastir des del Museu. Si només fos del Museu tindria poques oportunitats per ser desenvolupada, necessitem complicitats.”

– Quin és el full de ruta del Museu per obtenir els recursos per desplegar el
projecte? “No només són els recursos, perquè els recursos es busquen. Es tracta de voluntats. Vull pensar que aquesta trobada alinea amb la idea que té l’alcalde de presentar Badalona com una ciutat turística. Sens dubte, un dels recursos que la singularitza són les
restes romanes en un marc metropolità de gran competència. Platja té tothom.

-Des del punt de vista del llegat romà, què ens fa diferents? “Que són molt llegibles, d’una època acotada que les fa fàcils d’entendre. Cosa que no passa al subsol de Barcelona, que té diferents fases superposades i desfigurades per capes dels visigots, amb petjades
medievals, i fins i tot amb rastre de l’època moderna. A Badalona, la visió diàfana de
l’època romana és espectacular.”

-Hi ha alguna manera de diferenciar-se de Barcelona i alhora aprofitar el potencial de la seva marca? “I tant. Per exemple amb la campanya Roma a 20 minuts, que hem de vincular amb el vii el mar. Amb Betulo no tenim contrincants.”
.
-S’hi treballa en aquest relat? “Que jo sàpiga, no. Però és clau, tal com li vaig exposar a la regidora i també un moment que he parlat amb l’alcalde. Trabar el relat romà, vi i mar, i disposar d’un recurs que expliqui la ciutat.”

“Si no hi ha res obert la reacció del visitant és: per això m’han fet venir aquí?
No pots promocionar quan la meitat de les coses estan tancades si no les
visites el diumenge que toca.”

-A on? “No ho sé. Però no soc partidari d’escampar-nos molt. Al contrari. Hem d’anar cap
a connectar-lo tot, perquè ens solucionaria molts temes de gestió sobre els que ara estic
totalment abocat.”

-S’ha planificat amb les obres de Via Augusta? “Sabem que hi haurà obres a la Via Augusta i a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, però res més. Sens dubte, seria l’oportunitat per connectar el Museu amb la resta d’espais i guanyar superfície expositora. Fer una taca d’oli gestionada de manera centralitzada. Seria la manera de fer actuacions orientades a complir amb l’objectiu de visibilitat i promoció que promulga l’alcalde.”

-La connexió pel subsol de tota la trama? “Sí, amb el Fòrum museïtzat. No pots fer
dispersió de punts i tenir-lo tot obert tot el dia amb els recursos i el personal que som. I més ara, que m’estic centrant en temes de gestió i conec la nostra realitat; gestió que
esdevé cada cop més complexa i invisible i necessita molts recursos que no dediquem
a altres coses.Seguretat, emergències, alarmes, control audiovisual, greus temes de
manteniment… ”

-Això és funció seva? “En el meu primer any, sí, revisar-ho tot i sobretot, consolidar les inversions per posar l’edifici en solfa.”

-Des de la mirada de qui arriba de nou a la ciutat, què li ha sobtat? “Que la ciutat no disposi d’un espai que expliqui la seva història. Som una ciutat d’arribada, una ciutat d’al·luvió en tongades. Qualsevol que arriba de nou no és un fet aïllat, participa d’una essència molt antiga.”

–A part de Roma, ha trobat més tresors? “Sobretot, sobretot, vull destacar la importància de la cultura transversal del vi. Des de Roma, i també en els cellers de Can Miravitges. Tampoc no és casualitat que l’Anís del Mono s’instal·lés aquí; a més, en una
ciutat que pertany a una D.O. Hi traiem molt poc profit.”

-Per fer què? “Per exemple, una ruta per mar entre Badalon, Empúries, Marsella… lligant ports i antiguitat. Es tracta de fer aflorar idees i treballar-les. Definir, buscar recursos, executar… Quan voltes, veus coses molt interessants que al darerre tenen molta feina. I de vegades sembla que a Badalona ens volem saltar aquesta fase, i fem un fulletó enganyós. Aquest hauria de ser l’ordre i no fer el tríptic primer. Cal asseure’s per dissenyar projectes clau per a la ciutat que van més enllà d’un mandat.”

-Promocionar sense haver reflexionat abans és contraproduent? “Molt. Si tu no estàs en disposició de fer una bona oferta i abocar recursos, et fas un trist servei com a marca. Si generes expectatives i els teus recursos no et permeten assolir-les, suscites frustració i mala imatge. S’acostuma a fer la casa per la teulada i es fan els papers abans que la feina. El paper és barat, però si no hi ha res gestionat, senyalitzat ni obert la reacció del visitat és: per això m’han fet venir aquí? No pots promocionar quan la meitat de les coses estan tancades si no les visites el diumenge que toca.”

“Sabem que hi ha obres a Via Augusta i a l’Assemblea de Catalunya, però res més.
Seria l’oportunitat per connectar el Museu amb la resta d’espais i guanyar
superfície expositora.”

-En definitiva. “Badalona ha d’atraure pel relat romà, del mar i del vi i, a partir d’aquí, sumar múltiples atractius. Som la Liverpool de Catalunya quant al turisme industrial. Dalt la Vila és el barri gòtic de Badalona. Quan vaig explicar l’arquitecte Amigó, vaig descobrir els tresors modernistes. Però, insisteixo, ho hem de pensar primer i posar-hi recursos,  després.”