Jorge González és un futbolista badaloní de 21 anys que fins fa poques setmanes jugava a la Unificació Llefià. A mitjans de desembre va decidir marxar a provar sort a Astúries, concretament a la SD Lenense Proinastur, equip de Tercera RFEF, dues categories per sobre de la Llefi. Jordi Souto el va convèncer perquè aquesta sortida no es produís fins a l’aturada de Nadal.
Jorge ja ha disputat dos partits amb l’equip asturià, jugant la totalitat dels minuts. El defensa central, caracteritzat per la seva fortalesa i habilitat en el joc aeri, compagina els entrenaments amb els estudis universitaris a distància. En breu també disposarà d’un contracte laboral.

Com va sorgir la possibilitat de marxar a Astúries?
Mitjançant alguns coneguts i gràcies al meu representant. Vaig rebre algunes ofertes a l’inici de la temporada i, en un principi, les vaig rebutjar. Al desembre va tornar a sorgir aquesta possibilitat i tenia ganes de provar coses noves i viure aquesta experiència.

Jordi Souto et va convèncer d’esperar fins al descans nadalenc.
Sí. Estàvem en un moment complicat, amb diverses derrotes consecutives i amb baixes en defensa. Jo volia ajudar l’equip.

Arribes i ja ets titular indiscutible.
He jugat la totalitat dels minuts en aquests dos primers partits. Estic molt content per la confiança que m’estan donant.

Has notat molta diferència entre el futbol català i l’asturià?
Tothom sap que el nivell del futbol a Catalunya o a Madrid és superior al de la resta d’Espanya. Ara bé, sí que es nota la diferència de dues categories. Si agafo com a referència el partit que vam jugar contra el Badalona, es percep clarament el salt de nivell entre el futbol català i la resta.

Veus aquesta oportunitat com un trampolí de cara al futur?
La meva idea és que, quan torni a Catalunya, pugui tenir la possibilitat de jugar per exemple, a Tercera RFEF. Soc jove i ho he d’aprofitar.

Imaginem que et quedes amb un gran record de la Llefi.
La Llefi és com la meva família, tant pels companys com pels tècnics que he tingut. Estic molt agraït per les facilitats que m’han donat per a la meva marxa. Diumenge, quan va acabar el meu partit, el primer que vaig fer va ser mirar què havien fet contra el Turó de la Peira. Em vaig endur una gran alegria per la victòria.

També hem parlat amb el seu fins ara entrenador, Jordi Souto, que es mostra orgullós del salt de categoria del seu jugador:
“Estem molt contents per ell, que pugui aprofitar aquesta oportunitat i continuar creixent en el món del futbol. Per a nosaltres és un orgull que jugadors sorgits de la nostra pedrera facin el salt cap amunt. Seguirem de prop el seu equip i la seva evolució”.