El lletrat Cristobal Martell ha estat el primer, segons l’ordre del judici, a fer la intervenció en defensa del seu representant, l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. Després de la declaració de l’alcalde d’ahir i del pas d’una vintena de testimonis des que va començar el judici, fiscalia ha mantingut els càrrecs de prevaricació genèrica urbanística i ambiental, amb la doble modalitat activa -els fets jutjats s’inicien tot el seu mandat- i també passiva -perquè es mantenen durant el mateix- (en general durant sis anys) sobre l’alcalde. La Fiscal de la secció especialitzada d’Urbanisme i Medi Ambient, Laura Ricart, manté que si un mateix produeix una irregularitat, evidentment, no es preveu que sigui el mateix individu qui iniciï expedient sancionador sobre una cosa que ell mateix ha fet. Per això, ha mantingut la demanda de la pena de dos anys i deu mesos de presó i deu anys d’inhabilitació per a l’alcalde de Badalona.
Lliure absolució sobre el principi de confiança
Martell va demanar la lliure absolució del seu representant basant-se en diferents principis, però principalment en el principi de confiança. Aquest argument ha estat present durant tota l’estratègia de defensa: un alcalde d’una ciutat de 220.000 persones i amb un miler de funcionaris és impossible i inassumible que estigui al cas de totes les gestions. Per això, el delega. “És clar que l’alcalde al final és responsable de tot, però això en aquest cas s’allunya de cap lògica raonable”. L’advocat va recordar que durant les vistes ha quedat clar que ningú en fa referència a l’alcalde i que ell no va veure mai res ni li va arribar res”. I del que li va arribar, la preocupació ambiental, sí que va actuar encarregant estudis. Va indicar que qui estava en tot l’entrellat, fent referència a Miguel Angel Sánchez Ruiz, “ha caigut de la causa i se’n va sense ni despentinar-se” L’advocat va insistir que “la delegació és exonerativa de responsabilitat” i va incloure en aquesta delegació l’encomana de gestió a Engestur i la delegació de funcions en Xavier Salvà.
Fiscalia manté que amb Albiol alcalde, amb les competències d’Urbanisme sense delegar i com a president d’Engestur, es va autoritzar la instal·lació de les antenes en un espai de domini públic sense cap títol habilitant, sense que es fes cap pagament de cànon –i a més es van endollar al consum municipal-, ni s’apliqués el procediment legalment exigible ni en el cas, primer, de Vodafone ni en el cas, uns mesos després, de Telefonia. Va assegurar que el procediment correcte i reglat al municipi sí que es coneixia perquè va ser el procediment seguit en l’any 2008 i 2009, pel mateix encausat Xavier Salvà, per negar a France Telecom i a Vodafone l’establiment d’antenes en el mateix emplaçament. Durant tota la seva intervenció, la Fiscal insistia que no es tractava de saltar-se res per posar una terrassa d’un bar ni un quiosc, sinó que l’objecte de la causa són estacions de telefonia mòbil que produeixen emissions.
Urgència comercial, no urgència per l’establiment de les comunicacions
En aquest sentit, fent referència a normes ministerials de 2003, va afegir que la no regulació feia que les antenes no haguessin superat el tràmit obligat d’enviar al Ministeri d’Indústria un projecte tècnic sobre cadascuna, un document de control d’emissions que el ministeri ha d’aprovar i del que es deriven controls posteriors, que mai es van fer. També va posar en dubte el suposat interès general apel·lat a la sala per procedir amb tanta urgència. En aquest sentit, va indicar que sense les exempcions que relatarem a continuació, les telecomunicacions són un “servei d’interès general que es presta en règim de lliure competència” Només en els supòsits de situació de defensa nacional i de protecció civil o per garantir que totes les persones usuàries tenen accés al sistema se li atorga la màxima de “servei d’interès general”. En el primer supòsit, no era el cas. I en el segon supòsit, s’obliga una operadora a prestar el servei encara que no li sigui rendible econòmicament per garantir el servei a tota la població, ni que visqui en un poble remot de muntanya. Precisament, va indicar que la urgència derivava de “la necessitat comercial de les operadores de cobrir totes les zones, en cas contrari la clientela pot marxar a una altra companyia”. I ho va indicar adduint que el mateix responsable de la Guàrdia Urbana va negar que hi haguessin problemes de cobertura de xarxa que afectessin els sistemes d’emergència. La fiscal va lamentar que una de les representants de Vodafone equiparés la urgència de xarxa per l’efecte de la Dana a València amb el cas de Badalona. “A Badalona va ser una urgència comercial, produïda per la falta de planificació comercial de l’operadora perquè no s’havien renovat estacions pròximes”.
Fer drecera a través d’Engestur, amb ple coneixement del què estaven fent
La fiscal ha fet referència també al no compliment d’ordenances municipals dels anys 2002, 2003 i 2012 en el cas objecte de la causa; documentació administrativa que el mateix Ajuntament va aportar als agents de l’Oficina Antifrau com a normativa vigent per quantificar els cànons que es van deixar d’abonar. Les ordenances diuen que per a instal·lar antenes amb la potència de les posades al recinte de la Guàrdia Urbana calia: llicència d’obres majors i llicència ambiental, encara que fossin per a un ús provisional i no definitiu. El procediment correcte, va insistir durant el seu darrer relat abans que el judici estigui vist per a sentència, era el seguit el 2008 i 2009, que va acabar amb la denegació. En aquell moment es van denegar, segons documents signats pel mateix Xavier Salvà anys abans, perquè faltava el certificat d’autorització d’ús privatiu, la llicència ambiental i la urbanística. La fiscal ha indicat que la tipologia del model era semblant, en un mòdul, sense ancoratge a terra, i fins i tot que la posada el 2012 era de majors dimensions que la denegada el 2008 i el 2009. I que calia un pla especial, tràmit llarg que requeria informes de la comissió d’urbanisme. La teoria de la fiscal és que estaven d’acord per saltar-se tota la normativa requerida i fer drecera a través d’Engestur, amb ple coneixement del què estaven fent.
Calia un títol habilitant, fos una llicència o una concessió a través de concurs
Per tota la documentació i informes que calien per procedir correctament, la fiscal ha insistit que era imprescindible intervenció urbanística, que es va saltar. “Aquesta fiscalia manté que sempre, tant sí com no, cal un títol habilitant per exercir un ús privatiu en terrenys de domini públic, un títol habilitant; aquesta fiscalia no entrarà en si ha de ser una llicència o una concessió, però cal, i ells ho sabien”.
Instàncies mai respostes des d’alcaldia ni des de Via Púbica, ni des d’enlloc
Respecte i concretament sobre Xavier Garcia Albiol, la fiscal ha compartit a la sala que l’ha sorprès que prosperés l’autorització d’instal·lació de les antenes sense que en cap moment el conseller delegat d’Engestur, Tomàs Vizcaíno, a qui també l’unia relació de certa coneixença i confiança amb Albiol per temes del Partit Popular, no li comuniqués els fets. Ni que tampoc Xavier Salvà li digués mai res. També va qüestionar que no li arribessin mai a mans ni al seu coneixement cap de les diferents instàncies que el sindicat de la Guàrdia Urbana SFP va entrar a l’Ajuntament, i el sorprèn que totes es derivessin a Via Pública, i que mai se’n donés cap resposta. I que després de les reunions amb els representants del sindicat de la Guàrdia Urbana en què li van manifestar la seva inquietud per les antenes la seva queixa no tingués cap recorregut per part de l’alcalde. La fiscal ha posat en contraposició la reacció del posterior govern en una situació similar. Ha exposat que quan la instància va estar adreçada a l’alcaldessa Dolors Sabater, ella li va donar trasllat, però també va voler solucionar-ho i es va iniciar un procés per preguntar què estava passant que va derivar en la identificació que era una instal·lació irregular i en la prohibició que les operadores tornessin a entrar al recinte. Només ho van fer, finalment al 2018 per desmantellar-les.
Demà, intervenció de les defenses de Salvà, Vizcaíno i Durant i vist per a sentència
Demà, dimecres 18 de desembre, serà el darrer dia del judici, tocarà el torn dels lletrats defensors de Xavier Salvà, Tomàs Vizcaíno, i Josep Duran. I ja estarà vist per a sentència. Recordem que de les persones encausades del segon període investigat, van decaure Oriol Lladó i Miguel Jurado per decisió de la fiscal, que sí que ha mantingut les penes sobre Josep Duran.
