Sembla que la resposta de la societat civil a través d’al·legacions i mobilitzacions, especialment liderades per les associacions de Dalt la Vila, Centre i Progrés, està calant en les files del govern del PP i que el contingut final de l’ordenança sobre la regulació dels habitatges turístics a Badalona aprovada inicialment el març de 2025 no serà igual que el contingut inicial. Sense avançar sobre quins serian els canvis o els matisos, l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha compartit avui en el ple ordinari de juliol que el govern està “en un període de reflexió abans de donar resposta a les al·legacions” presentades per aquestes entitats veïnals i algunes més, com la Federació d’Associació de Veïns de Badalona (FAVB). Aquestes associacions estaven concentrades a la plaça de la Vila, fins que la pluja els ha foragitat, precisament per fer reflexionar el govern sobre el contingut final. Si bé, però, la moció no ha prosperat amb l’articulat que havia posat sobre la taula el grup de Badalona En Comú Podem a partir del contacte amb el veïnat implicat en aquesta lluita. La persona que ha defensat la moció ha estat Esther Guillament, responsable de Comunicació de l’AVV del Progrés, de les primeres implicades amb aquesta situació.
Una reflexió ben argumentada
Tots els partits de l’oposició han valorat la qualitat argumentativa del text respecte de l’error de sumar la pressió de la rendabilitat i el negoci dels pisos turístics en una ciutat amb molta mancança d’habitatge. També ha quedat palesa la incapacitat d’inspeccionar i sancionar per part de l’Ajuntament davant de les vuit-centes ofertes que s’anuncien sense estar-ne regulades legalment- Amb pràctiques com fer servir la numeració que alguns dels allotjaments obtenen legítimament per a situar-la en fins a sis o set ubicacions amb total impunitat. En aquest sentit, ERC s’ha mostrat col·laborativa amb el govern per habilitar una partida pressupostària i crear la dotació per crear un cos d’inspectors que cal per posar la situació al punt d’origen: que l’oferta sigui només de 224 habitatges d’ús turístic, que és el que consta en els registres de la Generalitat de Catalunya. Precisament ha estat amb Àlex Montornès, líder d’ERC, amb qui s’ha encarat tant l’alcalde com el tinent d’alcalde de Territori respecte a quan s’han atorgat els permisos, especialment a Dalt la Vila. “Les llicències són de la seva èposa. Els pisos sembla que són per viure mentre no hi hagi la Copa del Rei”, ha contestat Gràcia al líder republicà, en clara al·lusió a una suposada pressa de l’anterior govern per dotar la ciutat d’oferta de cara a la celebració de l’esdeveniment esportiu mesos abans de les eleccions municipals, que van acabar amb una amplíssima victòria d’Albiol. Montornès ha respost que és impossible que durant l’any i mig que havia estat al capdavant de Turisme a la ciutat s’haguessin pogut gestionar els permisos – 224 llicències a la ciutat de les quals tretze a Dalt la Vila – que segons uns i altres operen legalment a la ciutat i al barri.
Una ciutat objectiu dels fons voltor ara, i especialment a partir del 2030
De manera que, de moment, no hi ha resposta per part del govern a les al·legacions perquè no hi ha una decisió ferma presa al respecte sobre una normativa que inclou obligacions de la llei catalana – com que les llicències les ha de donar el municipi i que s’han de renovar periòdicament- i incorporacions pròpies de la casuística municipal. Per exemple, que no es poden posar pisos turístics en carrers de menys de vuit metres d’amplada – mesura per preservar Dalt la Vila- i que han de mantenir una distància entre allotjaments -requisit per limitar el nombre d’oferta-. Aquesta distància entre oferta impediria, segons Gràcia, arribar a la xifra que permet la llei: que hi pot haver oferta per a deu persones cada 100, regla de tres que situaria una xifra possible a la ciutat de l’esfereidora possibilitat de 22.000 llits. Per evitar-ho, precisament, cada municipi inclou hàndicaps segons la situació a potenciar o a preservar, en el cas d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona molt tensionat per la falta i els preus dels habitatges. També, a partir que s’aprovi la nova normativa, només es podrà situar aquesta figura en habitatges sencers, no en unitats aïllades per comunitats. En aquest sentit, des de les entitats alerten que aquesta condició fa d’efecte crida als fons voltors que ja estan adquirint cases unifamiliars que poden arribar fins a tres o quatre plantes d’alçada en la zona del Progrés per ubicar aquesta oferta. Només en aquest barri, s’ha informat que aquest tipus de fons inversors ja gestionen 31 pisos turístics, lluny de la idea que aquesta formula suposa un ingrés extra a aquella família que amb molt d’esforç ha pogut sumar al seu patrimoni un segon habitatge amb el que obtenir uns ingressos addicionals. Guillamet va insistir que aquesta visió és irreal i que som objectiu dels fons voltor i que encara ho serem més quan el 2030 s’hagit anul·lat totes les llicències a Barcelona, i també a Santa Coloma de Gramenet.
Fet i fet, que de moment hi ha la pròrroga de la suspensió de llicències fins el març de 2026. És a dir, que no es donarà cap permís nou. Paral·lelament, a aquesta suspensió s’està redactat la nova normativa orientada, segons Daniel Gràcia a regular la situació que es van trobar. És a dir, 224 llicències operatives.
Un debat ideològic fallit que ha evolucionat cap a la ineficàcia de la inspecció
En el marc del debat, que els socialistes van orientar cap a la ideologia de partida de cada partit respecte de si l’habitatge és un dret o un actiu i per tant un bé sobre el que especular, va aparèixer un tema més pràctic i quotidià: la deixadesa respecte de la inspecció i la sanció dels més de 700 allotjaments no autoritzats. Sobre això, el govern no se’n va posicionar ni va donar resposta a Guillamet, qui sí va arrencar al tinent d’alcalde de Territori – “estem disposats a parlar”, ha dit Gràcia – que es reuniran per poder abordar el tema amb tota la informació que han anat compil·lant els veïns organitzats, i el detall de la normativa en teoria a aplicar, però que, de moment, està en procès de reflexió.
