No paren de volar (1-0)

    0
    DSC_0308 copia.JPG

    29/05/2016 – El Seagull debuta a la promoció d’ascens guanyant a Montigalà, després de 90 minuts farcits de compromís, sacrifici i desgast físic.

     

    Si alguna ha quedat clara és que Badalona està al costat del Seagull, el club que més alegries i honors li està oferint a la ciutat aquesta temporada. Les noies dirigides per Jordi Ferrón emanen unió i força en cada partit que juguen i han expulsat el terme ‘conformisme’ del seu diccionari.

     

    Després d’un any idíl·lic a la Segona Divisió Femenina, aquest cap de setmana el play-off d’ascens a la Superlliga aterrava a Badalona amb el Seagull com a protagonista. La Federación de Peñas Recreativas El Olivo es desplaçaria fins a territori català per afrontar buscant imposar la seva major experiència en aquest tipus d’eliminatòries, però les gallegues acabarien tornant cap a Vigo sense el premi desitjat.

     

    El fort vent que bufaria a la travessera de Montigalà dificultaria l’adaptació del Seagull al partit. Les jugadores de Jordi Ferrón haurien de lluitar contra les inclemències climatològiques, a banda de gestionar els nervis del debut. Gràcies a l’impressionant treball tàctic executat pel bloc badaloní, les gavines trobarien el camí adequat per aguantar l’impuls inicial del Olivo.

     

    El consum de minuts aniria fent créixer l’estabilitat local, dibuixant un escenari d’igualtat que es mantindria al llarg de tot l’encontre. Fruit d’una segona jugada molt ben lluitada per la formació de Ferrón, el Seagull es podria avançar marcant l’únic gol del matx.

     

    Yosse, recollint un mal refús a l’interior de l’àrea, picaria l’esfèrica a la mitja volta per fer esclatar de joia el públic de Montigalà (30’). A la banda, mentre les jugadores titulars celebraven el 1 a 0, les suplents i el cos tècnic envaïen el terreny de joc fonent-se en emotives abraçades.

     

    Malgrat aconseguir el més difícil en la primera arribada clara de perill, al Seagull també li tocaria patir en algunes fases. Les gavines veurien com una falta llunyana enviada al travesser per Clo (39’) deixava gelats als prop de 800 assistents que es desplaçarien a la travessera de Montigalà a veure el partit.

     

    Finalment, les locals podrien arribar al descans mantenint l’avantatge, en part gràcies a l’enorme solidesa mostrada per la línia defensiva i pel gran treball executat per Mar i Pascu a l’hora de pressionar les rivals.

     

    La segona meitat també estaria carregada d’emoció i quedaria inaugurada de la forma més espectacular possible. Xutant des de camp propi, Cone estaria a punt de marcar el gol de la temporada, però la seva increïble canonada aniria a parar a la fusta quan Seila ja estava vençuda (50’).

     

    A l’altra porteria Noe també es deixaria veure, en aquest cas volant per refusar a córner un xut de falta de Nati (60’). Tot i no generar massa perill clar fins al xiulet de l’àrbitre, el Seagull no abaixaria ni un sol grau la seva intensitat.

     

    Les gavines només ‘tremolarien’ en una de les últimes accions del duel, jugada que acabaria amb quasi tot El Olivo a l’interior de l’àrea badalonina. Per sort, les de Vigo tornarien a topar amb el travesser, quedant-se a les portes d’empatar l’eliminatòria abans de la tornada.

     

    Amb Jordi Ferrón animant les seves ‘guerreres’ fins a l’extenuació, el Seagull podria respirar tranquil després que el col·legiat decretés el fi de festa. A Galícia el patiment està assegurat, però després del 1 a 0 aconseguit a casa, el Seagull comença a assumir que tindrà opcions de complir tots els seus somnis. Només cal seguir treballant al límit com fins ara.