El Nadal a Badalona té moltes cares. També la de desenes d’infants que passaran aquestes festes en cases d’acollida i en centres hospitalaris.
El més habitual aquests dies és que els nens i nenes de Badalona ja estiguin redactant la seva carta als Reis. Segur que el llistat de joguines és infinit. Però enmig de la fal·lera comercial de les Festes, sovint s’invisibilitza la realitat de menors que passaran la Nit de Nadal i la de Reis lluny de casa seva i, en molts casos, lluny de les seves famílies. Els professionals que treballen amb nens que estan en cases d’acollida o en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) tenen clar que el Nadal aguditza la sensació de solitud dels menors però la seva màgia també els consola. Ens ho ha explicat la Montserrat Juvanteny, presidenta honorífica de la Fundació que porta el seu cognom, i que ha dedicat tota la vida als més petits. En el cas de Badalona, la Fundació Concepció Juvanteny gestiona el centre La Dida, al parc de Can Solei on hi passen de forma temporal nois i noies dels 0 als 18 anys que, majoritàriament, provenen de famílies desestructurades o amb problemes mentals. És un espai d’urgència, on se’ls fa una primera acollida durant sis mesos o un any per després derivar-los a una família adoptiva, d’acollida o, en última instància, al CRAE. “Els nens han d’estar amb una família”, sentencia Juvanteny que busca l’entorn familiar allà on sigui, encara que s’hagi de creuar l’Atlàntic. Alguns d’aquests nens tindran la sort que un parent se’n farà càrrec, d’altres, estaran fins als divuit anys en un dels centres que gestiona la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. “Per a ells, el Nadal és trist -explica Montserrat Juvanteny-. Quan he preguntat a una nena com viuria aquests dies, m’ha dit que per a ella el Nadal és família i no la té”. Per això, aquesta fundació fa anys que intenta posar-hi remei i alguns dels tutors del centre s’ofereixen voluntàriament per endur-se durant les Festes algun dels residents. “És difícil que un nen pugui reproduir de gran un entorn familiar que no ha viscut, per això crec que és important que puguin veure com s’engalanen les taules per Nadal o com es fa cagar el tió, encara que siguin musulmans i no ho celebrin”. Aquest any, però, segons explica Juvanteny, la Generalitat està posant més pegues per poder-ho fer. Ella insisteix “per a un nen, no és el mateix estar amb un tutor que cobra per estar amb ell, que saber que aquell tutor se l’enduu de forma voluntària per estar amb la seva família.
La il·lusió del Nadal
La mateixa Montserrat Juvanteny se sorprèn del poder que té la màgia d’aquestsdies: “aquests nens tenen tanta empatia que la soledat que pateixen la supleixen amb la il·lusió de regals. Recordo el cas d’un nen que li va preguntar al Pare Noel si la seva mare li havia demanat alguna cosa per a ell. El Pare Noel li va dir que sí i aquell nen es va posar molt feliç en saber que la seva mare havia pensat en ell. I és que els nens tenen una cosa molt bona i és que no deixen de somniar”. La realitat, però, és crua i quan els menors de centres com La Dida fan la seva carta als Reis no demanen pas la darrera joguina que s’anuncia a televisió, sinó “tenir una família”, diu Juvanteny.
Una vintena de nens passaran el Nadal a Can Ruti
Les acitivitats que organitza aquest centre per les Festes deixen un bon record en els més petits
Els nens i nenes que passen el Nadal en un centre hospitalari com és el Germans Trias i Pujol viuen una realitat molt diferent. “Els nens que estan ingressats tenen la família al costat, els nostres no i saben que, per estar bé, han de fer sols un esforç” explica la Montserrat Juvanteny. Ho corrobora el pediatre de Can Ruti, Francisco Almazán, que assegura que la imatge del Nadal als hospitals que es reflecteix en produccions de ficció com “Polseres vermelles” o “Planta 4ª” és força fidel a la realitat que es viu en aquestes dates. “Els nens viuen un ambient molt maco al Centre i es desviuen amb les desenes d’activitats que es fan. Sovint són els pares a qui se’ls cau el món a sobre quan saben que passaran aquests dies en aquest entorn”. Ara bé, és difícil generalitzar perquè a la planta de pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol hi ha realitats molt diverses: des dels nens que passaran uns pocs dies al centre fins a aquells malalts crònics que porten molt de temps. “Els que només hi passaran una curta estada viuen un Nadal diferent i saben que després la vida segueix -explica Almazán- Fins i tot aquells pacients que han patit un càncer i després es curen, recordaran l’estada a l’hospital amb il·lusió”. També depèn molt de l’edat del pacient. Segons el pediatre de l’Hospital Germans Trias i Pujol, “els adolescents tendeixen a pensar més del compte però els més petits són més immediats, és a dir, que si tenen febre, es quedaran al llit però si es troben bé, estaran fent salts. Jo he vist nens que, encara que vagin coixos, corren quan veuen els Reis d’Orient a l’hospital”. Justament per això -explica el pediatre de Can Ruti- aquests nens no deixen de demanar joguines a les seves cartes a Ses Majestats i només els més grans es plantegen altres desitjos com curar-se. En tot aquest ambient nadalenc hi juguen un paper molt important els voluntaris, que també estan amb els nens i els ajuden a pintar o a decorar l’arbre de Nadal de l’Hospital, mentre els pares es prenen un descans.
Moltes activitats per Nadal a Can Ruti
Actualment, a l’Hospital Germans Trias i Pujol hi ha una mitjana de 25 infants hospitalitzats, del quals més de la meitat són lactants (fins a 2 anys), però la xifra és molt variable. Per exemple, ara hi ha molts nadons per un virus estacional. Tots, però, gaudeixen de les activitats programades en aquest centre hospitalari. Per exemple, aquest dimecres, Correus va passar per les habitacions a buscar les cartes per a Ses Majestats. Si s’han portat bé, els Reis d’Orient els portaran els regals el dia 5 de gener, abans de desfilar amb la cavalcada. El dia 20 de desembre el Pare Noel els ha fet una visita i els estudiants de la UAB l’han acompanyat amb una cantada de nadales. Ara bé, quan més s’emocionen els nens de Can Ruti és amb les visites que faran a principis de gener els jugadors del FC Barcelona, el Joventut de Badalona i el CF Badalona. L’any passat van ser els blaugranes Aleix Vidal i André Gomes els que van fer les delícies dels més petits.
8 nens resideixen a una Casa d’Infants on es treballa amb la família
És un recurs de la DGAIA per a nens d’entre 3 i 17 anys que acabaran tornant ama casa
Mentre molts d’aquests nens no podran passar el Nadal a casa amb les seves famílies, n’hi ha d’altres que sí podran fer-ho tot i trobar-se enmig d’un pla d’intervenció integral. Són els infants i adolescents de la Casa d’Infants de Badalona. És un recurs de la DGAIA -sota el paraigües del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat- que ofereix residència temporal a nens d’entre 3 i 17 anys, les famílies dels quals no se’n poden fer càrrec. Les causes per les quals no poden fer-ho són diverses i no són només econòmiques. Habitualment es tracta de famílies desestructurades que no poden oferir als seus fills un entorn familiar adequat on els infants puguin desenvolupar un projecte educatiu que els beneficiï. Aquesta casa, que es troba al barri de Bufalà des de fa tot just un any, ofereix a aquests nens els serveis necessaris per tenir un entorn quotidià. La Casa d’Infants de Badalona dona cabuda a 8 nens -els que ocupen aquest espai des de principis d’any- en un pis on hi ha cinc habitacions, dos lavabos adaptats, una cuina i una sala d’estar amb una gran taula on comparteixen els àpats. Però no els comparteixen només entre ells o amb els educadors amb qui treballen el seu projecte educatiu, sinó que les seves famílies també participen del seu dia a dia. Són nens derivats per serveis socials que es troben a mig camí entre aquells que assisteixen a centres oberts i aquells que passen a estar sota la tutela de la Generalitat. En aquest cas, la tutela la segueixen tenint els seus pares però la “guarda” la té l’administració de manera temporal. “La proposta d’intervenció integral és d’un any però hi ha casos en què pot allargar-se fins a un any i mig” explica la directora de la Casa d’Infants de Badalona, Ruth Sales. Ella ja havia treballat en altres cases d’aquest tipus -a Catalunya n’hi ha 15- i el gener de 2017 va obrir aquest servei a Badalona, gestionat per la Fundació Acció Social Infància (FASI). “Treballem en el territori d’on provenen els infants, de manera que segueixen anant a la mateixa escola i mantenen l’entorn que tenien perquè la finalitat és que acabin tornant a casa seva”, afegeix Sales. En la Casa d’Infants de Badalona hi treballen 11 persones entre educadors, treballadors familiars, psicòlegs, pedagogs i la direcció. Fan torns i cobreixen les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Tot i això, no tots els nens dormen i mengen tots els dies a la Casa d’Infants. Cada família té un pla de treball específic segons la seva situació. D’aquesta manera, coincideix que els 8 nens de Badalona podran passar el Nadal a casa seva amb les seves famílies.
Els pares porten els nens a escola
Els educadors i treballadors familiars fan una tasca pedagògica amb els nens i també amb els seus pares. I és que formen part del projecte al 100%. La mare o el pare de l’infant pot anar a despertar cada matí el nen, esmorzar amb ell, portar-lo a l’escola i després dinar amb ell a la Casa d’Infants. Nosaltres hem pogut entrar a aquesta casa, un espai totalment acollidor on precisament hem coincidit amb la mare d’un dels nens que es troba en aquesta situació. Mentre el seu fill és a classe, ella ha acompanyat a la treballadora familiar a fer la compra i l’ha ajudat a fer el dinar mentre espera que els nens tornin de l’escola. Les 8 famílies que es troben a la Casa d’Infants de Badalona són enmig del procés ja que van entrar entre els mesos de febrer i març, després que acabés d’adequar-se el pis del barri de Bufalà.
15 Cases d’Infants a Catalunya
Les Cases d’Infants es van crear l’any 2010 fruit del treball conjunt de diferents entitats del Tercer Sector per tal de trobar una nova manera d’atendre la infància en risc social i, sobretot, de la implicació amb les seves famílies. Actualment a Catalunya n’hi ha 15. A més de Badalona, n’hi ha a Barcelona, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Blanes, Lloret o Santa Coloma de Farners. En aquestes cases s’hi treballen aspectes com la temporalitat, les unitats reduïdes, la participació, la proximitat i el treball en xarxa.
