Home Branded Content L’Ajuntament actualitza l’IBI en un 2,9% per al 2027, unes dècimes per sota de l’IPC interanual previst

L’Ajuntament actualitza l’IBI en un 2,9% per al 2027, unes dècimes per sota de l’IPC interanual previst

0
L’Ajuntament actualitza l’IBI en un 2,9% per al 2027, unes dècimes per sota de l’IPC interanual previst
El Ple extraordinari de l’Ajuntament de Badalona celebrat el matí de dilluns, 26 d’octubre, ha aprovat la proposta del govern municipal de modificació de les ordenances fiscals per a l’any vinent 2027. Els sis canvis aprovats pel govern -i, segons els casos, amb el suport, l’abstenció o el vot contrari de l’oposició- suposarà que els badalonins pagaran un 2,9% més per l’IBI, que és l’impost que arriba a cada llar. Durant la sessió, es va tornar a repetir la discussió -habitual en les sessions que es convoquen pels volts del novembre- de si es tracta d’una pujada -com manté l’oposició- o d’una actualització -com defensa el govern-, d’acord amb la previsió interanual de l’IPC, que és del 3,5%. De manera que aquest impost s’actualitzarà 0,6 dècimes per sota de la previsió de l’increment dels preus al consum a finals d’any. Sigui com sigui, quan al llarg del 2027 els badalonins facin front al pagament de l’IBI, que en la majoria dels casos es paga en diferents terminis, el rebut serà de mitjana gairebé uns onze euros més. 
Explicació del govern.- Com també és comú quan s’aborden aquests temes, el debat es fa de manera conjunta i la votació, separadament. Així, Eva Guillen, tinenta d’alcaldia d’Hisenda, va repassar els principals trets de cada impost o taxa. En primer lloc, pel que fa a l’Impost de Béns Immobles (IBI) l’actualització serà del 2,9%, percentatge identificat pel govern com a “actualització mínima” per fer front a les obligacions de pagament dels diferents contractes de serveis. El fet que la previsió de l’IPC interanual estigui fixada en el 3,5% és la base de l’argument de l’executiu popular per defensar que es tracta d’una actualització ajustada a les responsabilitats dels pagaments a què l’Ajuntament ha de fer front, donat que no arriba ni a l’IPC previst (amb el benentès que totes les fonts d’ingressos i els salaris de les famílies apliquen automàticament aquest IPC). De manera que l’aplicació del tipus de gravamen respon a criteris de suficiència financera, sostenibilitat pressupostària i adequació dels ingressos municipals a l’evolució dels costos de serveis públics.
Albiol compara els acumulatius d’increment de l’IPC i de la pressió fiscal durant el seu mandat.- “L’actualització dels contractes dels serveis té un cost”, va insistir l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, en la seva intervenció final durant el ple per defugir la idea de l’increment reiterat per l’oposició. Per afegir que,  quan va arribar al capdavant de l’alcaldia, la majoria dels contractes de serveis estaven caducats i les noves contractacions necessiten més recursos i inclouen l’actualització anual a l’IPC. El principal al·legat d’Albiol per defensar l’argument que es tracta d’una actualització el va sustentar en l’anàlisi retrospectiva i acumulativa del percentatge de l’augment de la fiscalitat aplicat pel govern del PP per als anys 2024, 2025 i 2026 i el de l’IPC. En aquest sentit, l’alcalde va compartir que durant aquests exercicis l’IPC s’ha incrementat en un 13% i que la càrrega impositiva s’ha apujat en un 11%. De manera que el diferencial és de dos punts en positiu, a les llars en les quals els ingressos hagin pujat automàticament d’acord amb l’IPC interanual. És a dir, que hagin vist repercutit un 11% en la millora del salari en les seves nòmines durant aquests tres exercicis.  Albiol va insistir que s’ha renunciat a l’equiparació entre l’actualització i la previsió de l’IPC precisament per no repercutir tota aquesta càrrega en la ciutadania. També va deixar clar que els romanents que s’estan acumulant per la no execució dels pressupostos ordinaris (tampoc de pressupost d’inversions) no es poden destinar a la despesa corrent i que, segons la legislació vigent, només es poden repercutir en noves inversions.
Per a l’executiu de Garcia Albiol, l’actualització del 2,9%, per sota de l’IPC, és “una mesura de responsabilitat obligada per sostenir la maquinària municipal i fer front al cost real dels nous contractes de serveis en un context inflacionista”. Per contra, per als grups de l’oposició es tracta d’una pressió fiscal innecessària per a unes famílies ja castigades econòmicament, especialment quan l’Ajuntament acumula centenars de milions d’euros en romanents sense executar a la caixa. Amb la majoria absoluta del PP, però, el camí de les noves taxes queda fixat de cara al següent exercici, a l’espera de veure com es tradueix aquesta recaptació en el futur pressupost de la ciutat.
Arguments de l’oposició.- Com dèiem, amb diferents matisos, l’opinió de l’oposició com a bloc es pot resumir en tres idees. En primer lloc, l’oposició coincideix a considerar que les ordenances són “poc imaginatives i modernes” i que s’apliquen amb linealitat sense aplicar cap criteri redistributiu d’acord amb les rendes de cada titular i sense treballar al màxim les bonificacions relacionades amb, per exemple, la rehabilitació del parc d’habitatges o la col·locació de punts de càrrega per als vehicles elèctrics.
En segon lloc, l’oposició valora que donat que en els exercicis anteriors el govern del PP ha deixat d’executar un alt percentatge del pressupost ordinari, es podria haver optat per altres decisions com la congelació donat que no es fa servir la recaptació dels imports obtinguts anys anteriors. És a dir, no es gasta el que es recapta. Aquesta decisió de congelació permetria alleugerir la càrrega fiscal de les famílies durant com a mínim un exercici, que podria ser el 2027, davant de la situació inflacionista general i la dificultat d’accés al mercat d’habitatge pels preus.
En tercer lloc, l’oposició retreu al govern que vol incrementar la xifra de la recaptació total per presentar en els pròxims dies el pressupost ordinari i d’inversions del 2027 “més gran de la història”. En qualsevol cas, els quatre grups polítics que conformen l’oposició (el PSC, ERC, Badalona en Comú i Guanyem Badalona) han reiterat la seva defensa aferrissada dels impostos com a la millor eina redistributiva entre els diferents nivells d’ingressos dels ciutadans i com a font de finançament dels serveis públics, en aquest cas, competents de l’administració local.
Adequació a norma, beneficis fiscals i modernització.- A més a més de l’actualització del 2,9% del tipus de gravamen de l’IBI -un percentatge inferior a la previsió d’inflació de tancament del 2026 estimada en el 3,5%-, durant la sessió es van fer cinc modificacions més.
Pel que fa a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), es mantenen les bonificacions vigents i s’incorporen expressament a l’ordenança les exempcions ja previstes per la legislació estatal. Aquestes modificacions tenen un caràcter principalment tècnic i no es preveu que comportin un impacte recaptatori addicional.
Millores tècniques en la plusvàlua municipal.- La regulació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua municipal, s’actualitza amb l’objectiu de reforçar-ne la claredat i la seguretat jurídica. Els canvis previstos no comportaran variacions econòmiques significatives per als contribuents.
Manteniment del tipus impositiu de l’ICIO.- El tipus impositiu de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) es manté sense modificacions. L’ordenança actualitza un 4,73% els mòduls de referència que s’utilitzen per calcular les liquidacions provisionals, una modificació que no implica, per si mateixa, un augment de l’import definitiu de l’impost, atès que aquest es determina a partir del cost real i efectiu de les obres executades. A més, es millora la regulació relacionada amb l’acreditació de patologies estructurals dels edificis.
Adaptació de la taxa de documents administratius .- L’ordenança de la taxa de documents administratius s’actualitza per adaptar-la al funcionament actual de l’Administració municipal i a la consolidació de la tramitació electrònica. Les modificacions inclouen l’actualització de les tarifes i els procediments, la regulació dels processos selectius, les borses de treball i la promoció interna, així com millores en la normativa relativa a les autoliquidacions, les devolucions i les exempcions.
Marc fiscal per a la futura zona verda.- Les ordenances també incorporen la regulació fiscal necessària per a la futura implantació de les zones verdes d’estacionament regulat a la ciutat de Badalona. D’aquesta manera, s’estableixen les tarifes per a aquest servei, que estarà destinat prioritàriament als residents i als col·lectius que es determinin reglamentàriament. També es regulen aspectes com la condició de resident i la possibilitat d’anul·lar els efectes de determinades denúncies. Aquesta aplicació d’aquesta regulació quedarà condicionada a la delimitació prèvia de les zones on s’implanti el sistema d’estacionament regulat de vehicles.
Les darreres liquidacions pressupostàries.- Les liquidacions dels tres pressupostos 2024, 2025 i el que va del 2026 és de fet un dels punts de fricció recurrent perquè l’oposició demani la congelació impositiva. L’exercici 2024 es va tancar amb un pressupost de 223,5 milions d’euros i un romanent acumulat de 220 milions que va evidenciar un baix nivell d’execució. Aquesta tendència es va accentuar en la liquidació del pressupost de 2025 (de prop de 240 milions), quan el romanent de tresoreria propi de l’any va arribar als 286 milions d’euros, elevant els estalvis totals a les arques municipals fins a una xifra rècord de 342 milions d’euros; una acumulació que fins i tot l’interventor municipal va titllar d'”excessiva” en el seu informe.
Finalment, pel que fa a l’exercici vigent de 2026, que compta amb uns comptes aprovats de 252,5 milions d’euros, el pressupost ordinari continua en fase d’execució a l’espera de la seva liquidació formal a inicis del 2027, tot i que d’acord amb les primeres dades, es va informar al ple que el segon trimestre del 2026 es va tancar amb un 27% del pressupost ordinari executat, un 4,5% del pressupost d’inversions i un romanent acumulat amb una xifra rècord de 442 milions d’euros.