5 anys i 8 mesos de presó per l’ex alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet

    0
    144
    cas pretoria (2).jpg

    L’Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Ha condemnat l’ex alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d’euros per l’operació Pallaresa, aprovada l’any 2001 i relacionada amb la creació d’un centre comercial, hotels i habitatges. També ha condemnat a l’ex-diputat del PSC i ex-soci de l’ex-batlle Luis García ‘Luigi’ per delictes de tràfic d’influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d’euros.

    Luis Garcia ‘Luigi’ va mantenir entre el 1980 i el 1988 fluides relacions personals i d’antiga militància política amb diversos càrrecs públics que li permetien actuar com a “aconseguidor”, “facilitador” o “mitjancer”. A Santa Coloma de Gramenet es va valer de l’amistat amb l’alcalde per assumir la direcció dels concursos i adjudicacions públiques i en els processos de modificació urbanística. “Aprofitant l’ascendència que li proporcionaven les estretes relacions d’amistat personal i d’antiga militància política que l’unien a Bartomeu Muñoz i 
    Manuel Dobarco, tinent d’alcalde en l’àrea d’urbanisme, va aconseguir ostentar durant el període en el qual es va desenvolupar la denominada pperació Pallaresa un domini fàctic sobre les decisions municipals, especialment en els expedients d’adjudicació de concursos i processos de modificació urbanística i així va influir de manera continuada tant sobre l’alcalde Muñoz com sobre el regidor Dobarco”, afirma la resolució.  La sentència detalla com, de la mateixa manera, Luis García va influir sobre el regidor d’
    Urbanisme de Sant Andreu per dirigir la modificació urbanística produïda a les finques de l’operació Niesma.

    Pel que fa a Badalona, García va exercir la seva influència sobre el conseller delegat de la societat pública Marina Badalona per prendre part en l’anomenada operació Badalona i en altres càrrecs que van permetre que una finca edificable situada en un lloc estratègic del port passés en mans d’inversors particulars que van obtenir una gran plusvàlua en la seva revenda.