A Sant Roc hi ha 15.633 punts de subministrament de llum.  D’aquests, 11.279 estan regulats a través d’un contracte, que és la relació habitual entre particulars i l’empresa subministratora. La mateixa, Endesa,  té detectats que s’està distribuint llum sense contracte a 4.354 punts. És a dir, que està “punxat” un de cada quatre punts al qual n’arriba electricitat.

L’anàlisi apunta a que la relació és un de cada tres.- Realment, però,  l’anàlisi detallada situa aquesta relació d’un pis punxat cada tres que paguen. Perquè en el recompte general la companyia inclou com a “punt” de distribució d’electricitat qualsevol subministrament. És a dir, es quantifica de la mateixa manera l’arribada de llum a un fanal o a un semàfor, que al CAP de Sant Roc, que al mercat del districte o que a cada pis. Per tant, des d’aquesta segmentació pormenoritzada es podria afirmar que la situació se situa, de facto, en què en el territori hi ha un de cada tres punts de llum enganxada sense cap comptacor ni control adequat i, per tant, amb un alt risc d’incidències. Tenint em compte que en un percentatge no exterioritzat, part d’aquestes irregularitats es localitzen en habitatges dedicats a la criança de la marihuana, amb veritables incubadores que fagociten moltíssima electricitat de manera fraudulenta. Seria en aquest context que s’haurien d’ubicar les apagades i en alguns casos, incendis i conats d’incendi.

Gairebé 6.000 expedients oberts.- Paral·lelament, hi ha 5.585 expedients oberts per part de la companyia per anormalitat o directament per frau. En termes quantitatius, Endesa defuig posar xifres econòmiques a aquest frau, quantitat que s’obtindria multiplicant el preu del kWh pels defraudats.  La companyia orienta el seu discurs cap a la inseguretati l’alt risc que suposen aquests condicions. En aquest sentit, apel·la a la gravetat d’aquestes pràctiques pel risc real que comporta. No en va, en uns dies farà sis anys de la mort de tres persones en un incendi a Sant Roc el dia 5 de gener de 2019 per la manipulació de les infraestructures elèctriques, i podria ser l’origen, encara no desemascarat, d’incendis i conats d’incendis identificats sovint en el territori. Realitat que altres identifiquen com a pobresa energètica.

La manipulació generalitzada dels comptadors dificulta gestionar els contractes socials.- Però aquesta manipulació força generalitzada impedeix poder obtenir els coneguts “contractes socials”. La normativa que regula l’acord signat entre la Generalitat de Catalunya i Endesa l’any 2021 té com a condició irrenunciable signar aquests “contractes socials” amb famílies que reuneixin dues condicions: la vulnerabilitat reconeguda pels Serveis Socials del municipi on hi hagi la residència i habitar en un pis amb les instal·lacions en ordre. Fórmula difícil de conjuminar en el barri badaloní, un dels més castigats de l’Estat en termes d’índexos de vulnerabilitat i pobresa.

El frau en xifres d’acord amb la potència mitjana.- Sense posar xifres econòmiques, Endesa comparteix que considerant que una electrificació mitjana bàsica té uns 3,3KW de potència instal·lada -un dels habitatges, per exemple- , es pot calcular una defraudació mitjana per subministrament d’uns 7.227 kWh. De manera que l’estimació és que hi hauria uns 11,310 GWh en tot el barri sense facturar. D’acord amb les dades extretes dels sistemes d’E-Distribució a la xarxa del territori Sant Roc.

Sense cap intervenció institucional per reconduir la degradació de la zona.- Les xifres sobre les dades oficials destaquen Badalona, amb Girona, com les ciutats amb majors desigualdats internes. L’Índex Sòcioeconòmic Territorial (ITS) ubica els extrems al Centre (122,1) i a la zona censal B9/Sant Roc (51,5), amb un diferencial de 70,6 punts. Com a ciutat puntua amb un 94,1. Aquest índex és força complet, ja que aboca una puntuació final després de combinar quatre elements com la situació laboral, el nivell educatiu, la taxa d’immigració i la renda. Tot i sortir en tots els estudis i estadístiques com un dels territoris més castigats a escala fins i tot estatal, contrasta el desmantellament d’organismes com el Consorci Badalona Sud sense la seva substitució per alguna altra estructura que aposti per revertir els indicadors que avaluen la qualitat de vida de les persones que hi resideixen,  que cada cop van a pitjor.