Si durant la jornada d’avui o demà, a molt tardar, les deu persones que mantenen l’ocupació de la masia de Can Bofí Vell no marxen voluntàriament, l’alcalde Xavier Garcia Albiol va reconèixer que haurà de recórrer a la via judicial. Com funciona la llei el dia d’avui? Si es fa una ocupació d’un espai buit i durant les quaranta-vuit hores després no hi ha denúncia ni coneixement i intervenció per part de cossos policials, aquest espai és ja “morada” de les persones ocupants. Si hi ha alerta abans, han de marxar immediatament. Però ni la Guàrdia Urbana ni ningú va adonar-se de l’ocupació de la masia fins diumenge, 21 de desembre. I aquestes persones, que en algun moment van arribar a ser-hi trenta, hi són des de com a mínim el dimecres del desnonament. Ahir, es mantenien deu ocupes a la masia, el darrer ús de la qual va ser fer d’alberg municipal per a persones amb urgències habitacionals. D’alguna manera, com diuen en la carta que han adreçat al president Illa, han tornat a l’espai natural que els havia d’acollir després del desnonament. Donat que, la resolució judicial donava permís amb certes condicions com la de donar algun recurs residencial, temporani. Des d’aquella jornada del desnonament, el punt conflictiu del Remei -en un assentament il·legal amb quatre-centes persones- s’ha disseminat, com a tres punts: Sant Crist, Montigalà i el pont de la C-31 (Albiol creu que amb la intervenció de la Generalitat es podrà desmantellar “aviat”).
Esperar uns dies més per alliberar Can Bofí Vell.- Durant la reunió que l’alcalde va mantenir ahir des de tres quarts de vuit amb uns dos-cents veïns de Montigalà, Xavier Garcia Albiol va demanar un dia o dos més de temps perquè avancin els acords hipotèticament subscrits amb el Departament de Drets Socials i Interior -“amb els que tenim bona relació i lleialtat institucional”- per mediar perquè aquestes persones migrades desallotjades del B9 marxin pel seu propi peu de Can Bofí Vell. Seria una de les resolucions preses en una reunió mantinguda a la tarda a la parròquia de Mare de Déu de Montserrat, a Sant Crist de Can Cabanyes, on s’havien d’acollir durant un mes quinze d’aquestes persones per sopar, pernoctar i esmorzar. Un aixopluc des de les vuit del vespre a les vuit del matí fins a finals de gener. Però, la pressió veïnal exercida diumenge a la nit, el primer dia en què s’havia de posar en servei l’operatiu, va impedir-los amb molta agressivitat l’entrada. Per seguretat, Càritas va desplaçar aquestes persones a Barcelona. No hi tornaran a la ciutat. Aquesta iniciativa estava coordinada entre el Departament de Drets Socials i Càritas, Creu Roja, la Fundació Llegat Roca i Pi i Hospital de Sant Pau Serveis Socials.
El veïnatge vol la desocupació ja.- Però el veïnatge, a qui durant dos anys se’ls ha dit que al B9 hi havia quatre-cents delinqüents i “gentussa”, no vol sentir parlar ni que es quedin un minut més. De fet, en algun moment van etzibar per anar a exercir pressió per fer-los fora. Un home amb una filla adolescent va expressar el sentiment de molts: “tinc una filla de tretze anys, no vull patir cada dia que la violin quan vagi cap a l’institut”. En resum, el veïnat – molt dels quals dels habitatges de protecció oficial de Montigalà, de l’eix que va del centre esportiu al centre comercial- ha interioritzat el que ha dit el seu alcalde a tort i a dret, tot i que després, durant les declaracions amb la premsa va matisar. Però l’agilitat amb la qual l’alcalde ha promès el buidatge de la masia li pot anar en contra. Una dona va etzibar que diumenge els havia dit que dilluns estarien fora, i dilluns al vespre no era així. Albiol no té la certesa que marxin aquests dies. L’alcalde també va haver de calmar qui demanava que se’ls limiti la capacitat de moviment. Vaja, que no es deixi entrar ni sortir ningú de la masia, però això no és possible. Quan va tan al límit, el líder popular podria ser presoner de les seves pròpies promeses. Una altra veïna va cridar espontàniament un empàtic “deixeu-los, són persones.” I se li va respondre que s’havia equivocat de reunió. L’alcalde va confirmar que mentre no es normalitzi la situació s’incrementarà la reclamada vigilància a la zona. “Normalitat” que si es tira per la via judicial podria trigar mesos o anys. La falta de dispositius de seguretat per evitar l’ocupació també va ser un dels temes abordats, que si va saltar l’alarma, que si van entrar per una finestra trencant els barrots de ferro. Albiol ha confirmat que sí que hi havia alarma, però que de la manera que es va produir l’ocupació es va neutralitzar. I que quan l’Ajuntament recuperi la possessió, “tenim tot preparat per precintar aquest espai”. La realitat és que aquesta iniciativa no entrava en les possibilitats predictibles per part de la seguretat de l’Ajuntament. Albiol va assenyalar directament a la plataforma Badalona Acull i concretament a “l’exregidor Carles Sagués” d’instigar l’ocupació i també d’escriure la carta que aquest grup ha remès al president de la Generalitat, Salvador Illa. També va apuntar que, amb les identificacions que van fer diumenge contrastades amb la informació de la Generalitat, Serveis Socials i amb Càritas “no es tracta de persones vulnerables”.
“Els de la parròquia no són conflictius”.- La tensió va escalant amb una preocupant deshumanització, ja no per preocupar-se de l’ocupació il·legal a la Masia de Can Bofí Vell, sinó per haver impedit diumenge i haver-se confirmat dilluns que s’anul·lava l’operatiu de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. En les declaracions a la premsa posterior a la reunió, l’alcalde va compartir que “els veïns estan farts de les ocupacions i de les lleis i de què no passi res”. Preguntat pel comportament del dia anterior sobre la no entrada a la parròquia, Albiol va compartir que en aquest cas sí que es tractava de “quinze persones desestructurades”, en un discerniment que mai s’havia identificat donat que sempre s’havia parlat en bloc de tots els ocupants com a “criminals” i “gentussa”, tot i que ahir al vespre ho va voler matissar. “Jo mateix he comprovat que aquestes persones concretes són persones normals desestructurades socialment, però no conflictives, però al final s’ha decidit que aquesta ubicació no és la idònia”. L’alcalde va argumentar, en un intent d’entendre la reacció contrària, que “aquestes persones venien d’ocupació” i que per això els veïns també els vinculen amb actes il·legals i criminalitat. “Hi ha una certa psicosi, es pensen que totes les persones són conflictives. Aquestes no ho eren. Els hi faltava informació. En cap moment he dit que tots els ocupants del B9 eren delinqüents, he dit que hi havia una part molt important que eren delinqüents i que generaven problemes de seguretat i d’insalubritat”. Per insistir que Badalona “continuarà lluitant contra l’ocupació il·legal amb tota la dificultat que comporta”. I que si no hi ha la desocupació en uns dies, s’haurà d’avenir a la llei actual “però si depengués de mi els ocupes em duraven a mi dos minuts”.
La concentració va durar gairebé tres hores.- A l’aparcament de la zona esportiva de Montigalà se sentia, mentre hi havia la reunió liderada per l’alcalde, les consignes de la concentració que continuava davant de la Masia de Can Bofí Vell, que havia començat gairebé dues hores abans convocada pel Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) i l’Organització Juvenil Socialista (OJS) que són una organització comunista escissió d’Arran, les joventuts de la CUP. Per això, en els seus clams antisistema criden contra “Junts, Comuns i la CUP”, sobre la vergonya que és mantenir habitatges buits i gent a carrer, incansables. Durant la concentració, sempre hi ha algú cantant megàfon en mà. A la d’ahir, amb més de cinc-centes persones, hi havia militants de Badalona i també arribades de Mataró i de Barcelona. El sindicat no ha estat des del minut u amb l’assentament, la seva implicació se situa en uns sis mesos enrere, però té aquesta lluita de referència amb una implicació en mobilitzacions i suport logístic important, i també en l’aturada diària i quotidiana de desnonaments a la ciutat. Qui sí que n’és des del principi, donant suport a l’assentament és Badalona Acull, i moltes més persones anònimes i entitats que s’hi estan sumant des del desallotjament de fa una setmana. La llista creix dia a dia, especialment a peu del campament de l’autopista C31.
Badalona Acull no va convocar, però va rebre.- La Plataforma Badalona Acull no va convocar la concentració d’ahir, però va ser assenyalada com qui “polititza” i instrumentalitza aquesta situació contra Albiol, qui va posar-hi noms i cognoms, com dèiem, que va assenyalar directament Carles Sagués. Però Badalona Acull no va donar suport a la mobilització per evitar confrontacions amb el veïnat que, tal com era previsible, va coincidir en el mateix espai a peu de la masia. I així va ser. Des del primer moment, una trentena de persones, la majoria molt joves, cridava i expressava la seva por per l’ocupació -“tenen armes i ganivets. Quan mori algú ja no lamentaren”-, no parava de dir una noia d’uns setze anys. Porteu-los a casa vostra, continuava. I especialment responia amb molta ràbia quan els concentrats corejaven que no volien feixistes “als nostres barris”. “Aquest barri és el meu”, responia, una vegada i una altra. També van llençar expressions racistes i sobretot que marxarien els manifestats i que elles quedarien exposades al perill de les deu persones que ahir encara hi eren a Can Bofí Vell.
Els Mossos d’Esquadra, en la seva funció de mantenir l’ordre públic, van evitar en tot moment el contacte proper entre algunes de les, especialment, dues o tres joves, i alguns dels concentrats que responia, malgrat la consigna general de no fer cas de les provocacions. A mesura que avançava la concentració, un altre grup de veïns es van anar concentrant en un altre punt alt de la zona. “Porteu-los a casa vostra”, “No volem delinqüents ni negres” eren les frases més corejades. En algun moment van treure una bandera espanyola i van cridar “Perro Sánchez”, consigna que va unir els dos extrems de la concentració, ja que va ser una frase corejada per tothom durant uns segons.
També la mateixa organització va situar un cordó propi per evitar qualsevol enfrontament. Ahir, tot i que el gruix era militància del Sindicat i l’OJS, van anar-hi també persones “anònimes” de la ciutat, que s’incomodaven amb certs càntics perquè els consideraven exclusius. Especialment, persones de l’àmbit d’Els Comuns, alguns representants institucionals dels quals hi eren. La resta de formacions polítiques no van ser-hi.
La ciutat del mig.- Segurament per aquesta presumpta polarització que es podia produir en l’escenari davant de Can Bofí Vell faltava molta gent de la ciutat que s’hi posaria darrere d’una pancarta amb un lema igual o matisat. Aquesta “ciutat del mig” estaria representada per la comunitat que va emetre la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, la de Barcelona, ca Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i la Confavc. Un text elaborat des de l’equilibri de la trentena d’entitats veïnals a les quals representa i totes les que se sumen d’arreu del país que es titula “Què passa quan es tracten les persones com si fossin brutícia”. En el comunicat, rebutgen com l’Ajuntament ha abordat el desallotjament del B9, apuntant Albiol com qui ha provocat aquesta crisi humanitària amb la suma de moltes accions prèvies i acusant-lo, lluny del paper institucional que correspondria d'”agreujar el problema i no solucionar-lo amb una radicalització dels seus votants de cara a les eleccions municipals”. Lamenten que hagi generalitzat que tots els ocupants del B9 eren delinqüents i a no valorar que hi havia persones residint-hi amb necessitat extrema, incendiant un problema sense cap solidaritat metropolitana, i incomplint la llei que obliga a empadronar encara que no es tingui domicili fix. De manera que amb aquesta arbitrarietat “ell decideix qui és veí i qui no”. Finalment, la FAVB lamenta l’espectacle de diumenge al vespre davant de l’església de la Mare de Déu de Montserrat a Sant Crist quan els concentrats deien que “no volem negres assassins al nostre barri” i que “amb Franco això no passava”. “S’ha creat un foc que no respecta res ni tan sols al piròman que el provoca”, avisen.
