Ara fa sis anys que el temporal Glòria arremetia contra el nostre litoral. En aquell moment, Àlex Pastor era alcalde de la ciutat (juny 2018- abril 2020); però no va aparèixer a fer cap valoració de la situació. Es va comunicar que estava de baixa. Sis anys després, rehabilitat de la doble afectació per depressió i addició a l’alcohol que va derivar en un complex episodi a finals d’abril, Pastor comparteix que sí, que és cert que aquells dies patia un episodi d’arrítmies segurament derivat de l’ansietat que li colpia. Arran de la publicació del llibre “Fuego”,  sobre la superació d’aquestes afeccions, Pastor ens ha concedit una entrevista molt sincera.  Es reserva per a ell noms i cognoms dels qui, assegura, havien indicat que el seguissin fins a enxampar-lo en un moment de feblesa. Alerta de la perillosa tolerància social al consum d’alcohol i de la soledat i deshumanització de la política. Orgullós d’haver estat alcalde, també és conscient que va cometre errors i ha indicat als serveis de protocol de la ciutat que no l’avisin mai per participar-ne com a exalcalde en cap acte en el qual hagi de representar la ciutat. Sap que el seu moment va passar; viu en pau, des de la tranquil·litat d’haver pagat pels seus errors.

-Per què ara? “He estat en un procés molt llarg de recuperació de l’addicció a l’alcohol i de la depressió, i tot el què explico en el llibre culmina aquest procés per desintoxicar-me i curar-me”.

-Ha identificat el desencadenant que el porta cap a l’addició a l’alcohol? “El llibre arrenca de la infantesa precisament per repassar tota la vida. Però l’alcohol està tan normalitzat que resulta difícil d’identificar un sol moment. Explico que el dia que mor el meu avi m’apropen una copa de conyac, i podia ser un desencadenant (…)”

-Ningú no li va fer un toc d’atenció quan la pressió a l’alcaldia accentua l’addicció? “Quan tens una adicció tothom ho veu i tu ets el darrer a adonar-te.”

-Hi insisteixo: Però ningú no li diu? “Crec que m’ho van arribar a insinuar i no ho
vaig voler sentir. Per desgràcia, hi ha professions en les quals si mostres feblesa, salta el
teu cap.”

-Vostè s’hi veia, d’alcalde? “Tothom qui fa política ho fa per millorar la vida de les persones i això arriba si tens poder, i, per tant, a mi em va agradar ser alcalde de la meva ciutat. És cert que des d’aquest punt de vista, de disposar de poder, hi ha rivals interns que te’l volen prendre. Això fa que tampoc tinguis amics a la política. Em va agradar ser alcalde, sí.”

-Aviat farà cinc anys del temporal Glòria. Aquell dia estava desaparegut i es va dir que estava de baixa per un tema mèdic. Què va ser realment? “És cert que tinc arrítmies, segurament produïdes per l’ansietat. Allò va ser cert. I, la veritat, és que durant el temps que vaig estar de baixa, em recupero.”

-Però torna perquè algú li ensenya una fotografia d’un dinar entre membres del PSC i de l’oposició, i es reincorpora de cop.“M’arriba aquesta fotografia i d’altres missatges en el sentit que només es parla de qui ocuparà l’alcaldia, perquè hi ha converses entre el meu partit amb l’oposició on es diu que jo no estava capacitat per continuar al capdavant de l’Ajuntament. Això em fa accelerar una teòrica recuperació.”

-I va a la plaça Trafalgar a lliurar els premis de Carnestoltes quan ningú no l’esperava. “Exacte. M’arriba que s’estava en una mena de joc de trons pel poder sense estar realment per les prioritats de la ciutat, i vaig creure que jo havia de reaparèixer i que havia de retornar la normalitat que la meva marxa havia alterat. Vaig avantposar la ciutat a la meva persona. Segurament aquí em vaig equivocar.”

-Vostè ja no estava bé? “Allà, ja no. Feia les coses per inèrcia, però amb desgana. Només volia descansar, i bevia d’amagat i sol. No tenia ganes de viure. Era la depressió.”

-I tot s’accelera amb l’episodi de la detenció. “Sí. I des d’aquell moment he assumit els meus errors i he après que una persona quan no està bé no es pot dedicar als altres.”

-Durant tot el temps de reflexió i teràpia ha valorat que estava mal acompanyat? “A la política tens companys, no amics.”

-No manté contacte amb ningú d’aquell moment polític? “Sincerament, no sé per on paren. Ara que estic fent aquesta ronda d’entrevistes per divulgar l’edició del llibre, m’han fet algun missatge. Però no he tingut relació amb ningú del nucli.  Des de l’abril de 2020 m’estic reconstruint i m’he centrat en la recuperació de les meves filles i en la cura de la meva mare; no vull saber res d’abans.”

-Tothom d’aquell entorn més directe és fora de Badalona. “Sé que ara hi ha noves cares al partit i que s’està creant un nou equip. Ferran Bello em va presentar Fernando Carrera en un dinar. Mantinc la militància socialista però el meu moment polític actiu ha passat.”

-Sempre haurà estat alcalde. “Em van trucar un dia des de protocol per un acte solemne per participar com a representant de la ciutat, i  no vaig anar-hi. Els vaig dir que em treguin de la llista, que no participaré en cap acte com exalcalde.”

-La política ha de ser tan inhumana? “Fa dedicar moltes hores en detriment de la persona i això segur que a la llarga passa factura i deshumanitza”.

-Podem repassar la tarda d’aquell 21 d’abril. “Havia estat amb les meves filles. Torno a casa de la meva mare, que és a on vivia i agafo el cotxe. M’aturo en un establiment a comprar llaunes de cervesa i em desplaço cap a Esplugues a comprar una gosseta.”

-Aquesta gosseta és real? “Sí. La meva filla tenia fòbia als gossos i es va valorar que si tenia un cadell des de petita la superaria. Ara la gosseta la té la meva mare.”

-Confinament, beguda i volant, una combinació letal. “Cert. Si hagués cridat al cotxe oficial no hauria passat res.”

-Per? (…)

-Li van dissenyar un parany des de dins? “Hi havia directrius polítiques de fer-me un seguiment i agafar-me en un moment de feblesa. Ja amb la gosseta, bec convulsivament al cotxe.”

-No venia de cap festa? “No. No era un bevedor social, bevia sol a les nits, plorant. Jo treballant no bevia.”

-Va ser una intervenció policial dissenyada? “M’aturen els Mossos, saben el meu nom, l’endemà de sortir del calabós no trobo la cartera amb la meva documentació. Denuncio la desaparició en la comissaria de Sant Adrià i resulta que apareix deu dies després amb el DNI a la bústia de casa meva. Va ser tot molt estrany.”

–Sospita d’on venia aquell parany? “Mai diré noms i menys ara que estic totalment recuperat. Vaig veure el nom i cognoms d’una periodista a qui els Mossos van fer arribar el vídeo mentre jo cridava ebri i em barallava, això ho ha vist tothom. Però jo no estava bé. I ells estaven en acte de servei i van cometre irregularitats. El meu propi advocat se n’assabenta de l’incident per la premsa.”

-Creu que la Policia Local també hi va intervenir? “La Guàrdia Urbana té coses de tothom. Posa i treu escortes i té molts ulls al carrer.”

-En algun moment va pensar en denunciar? “Què denuncio? Jo em salto el confinament i condueixo ebri. La resta del que jo hagués relatat no hauria tingut cap importància. Des d’aquell moment estic, estava, sentenciat sense cap marge de defensa. L’error va ser meu, i ho he assumit.”

-Només havia pres alchohol? “Sí. M’ha dolgut molt que s’afirmés que tenia altres dependències. Ho assumiria.”

-Com és l’endemà d’aquell fatídic episodi d’abril? “M’ingressen per desintoxicar-me. Però l’addicció la tens i jo feia recaigudes. Fins que després de fer-me controls a partir d’analítiques m’adverteixen que com que no faig net m’ingressarien i no veuria les meves filles. És en aquell moment és quan toco fons realment i començo de debò la recuperació”.

-No arriba a judici. “No. Ho assumeixo tot. Començo de zero i em centro a recuperar les filles i cuidar la mare.”

-Entenen aquesta nova exposició pública? “Les explico que ho faig per ajudar els altres.”

-És molt valent. “No sé si és valentia o tossudesa. Algú em va dir en algun moment que hauria de marxar de Badalona. I jo no volia marxar de la meva ciutat. Jo ja he pagat els meus errors i ara hi passejo tranquil.”