Anna Cruz: la campiona silenciosa

    0
    59
    cruz.jpeg

    19/04/2017 – Repassem la carrera de la base badalonina després d’assolir un èxit històric: una Eurolliga en una temporada que l’ha dut al límit físicament.

     

    Sona el xiulet final al DIVS Sport Hall d’Ekaterinburg i sobre el parquet del pavelló rus hi ha una badalonina no pot contenir l’emoció. Anna Cruz mira el seu entrenador i, mentre intenta eixugar-se les llàgrimes, pensa: “Ho he aconseguit. Per fi sóc campiona d’Europa”. Doncs sí Anna. A més de 5.000 quilòmetres de casa; dels carrers que et van veure créixer, t’has convertit en reina del continent.

     

    El títol d’Eurolliga sumat pel Dynamo Kursk davant el Fenerbahçe (77-63), el primer en la història de l’entitat, suposa l’última gesta esportiva signada per Cruz (1986), una noia que va marxar ben jove de Badalona amb una maleta plena de somnis ara ja convertits en realitat.

     

    “Hem fet història. Després de guanyar tots els partits de la competició, sembla que hagi estat fàcil, però la veritat és que hem patit molt”, comenta la base del Kursk dies després d’aixecar el màxim títol europeu per clubs. Des de fa uns anys, el cognom de Cruz està de moda i fins i tot ha conquistat les Amèriques. Actualment, parlar de l’Anna és fer-ho de la jugadora espanyola del moment i d’una de les grans exponents del bàsquet FIBA. Els focus, però, mai han estat l’hàbitat de Cruz, com sí que ho són la competició, l’ètica de treball i els títols.

     

    Una estrella forjada a foc lent

     

    Segurament a ella li semblarà desmesurat, però a Badalona podem presumir de tenir a una estrella de l’esport de la cistella que ha anat fent camí fins a convertir-se en referent. Tot va començar a l’UB Barça, però l’inici de l’ascensió en la carrera de l’Anna té un capítol clau a Burgos. L’exterior va jugar a l’Arranz Jopisa durant tres temporades (2005-2008), trobant un espai on la van deixar va créixer.

     

    Després vindria un breu pas per l’Olesa (2008-2009), on va coincidir amb Lucas Mondelo per convertir-se en la referència anotadora de l’equip i en una especialista en decidir finals ajustats. Aquell curs, l’Olesa va guanyar fins a sis pròrrogues tenint Cruz la pilota a les mans en les possessions decisives.

     

    A Rivas (2009-2013) va arribar la consolidació de la badalonina i un bon sac de títols i experiències. Dues Copes de la Reina (2011 i 2013), un subcampionat de l’Eurolliga (2012), un subcampionat de Lliga Femenina (2013) i erigir-se en la jugadora amb més punts anotats en la història del club posarien el punt final a la carrera ‘nacional’ d’Anna Cruz.

     

    Havia arribat el moment d’emigrar i el Nadezhda (2013-2016) li va donar l’opció de fer un gran salt qualitatiu. A Orenburg, l’exterior tornaria a tastar el gust de la decepció caient en la final de l’Eurolliga del curs passat i sent subcampiona de la lliga russa. Canviar de club i fitxar pel Dynamo Kursk formant tripleta espanyola amb els tècnics Lucas Mondelo i César Rupérez ha fet que l’Anna toqui novament el cel.

     

    Viure pel bàsquet

     

    Malgrat que encara resta temporada (la setmana vinent Cruz debuta a la final de la lliga russa), aixecar el títol de l’Eurolliga converteix el 2017 en històric. Ara tot són alegries, però arribar fins a aquest punt no ha estat gens senzill, sobretot per la nostra protagonista.

     

    “Ha estat una temporada molt dura físicament. Fa tres anys que gairebé no descanso i he estat jugant amb moltes molèsties al genoll. M’he hagut de regular per suportar el dolor”, reconeix Cruz. Per la base, guanyar l’Eurolliga “és el màxim” després d’una etapa on el cos li demanava parar.

     

    L’Anna fa tres temporades que alterna competicions FIBA de clubs, lligues domèstiques, selecció espanyola i la WNBA, títol que va aixecar el 2015 i que el 2016 se li va escapar en l’últim segon. Aquest ritme implica no tenir gairebé vacances i estar quasi els 365 dies de l’any en dinàmica d’alta competició. Com s’aguanta això? Doncs “estant bé mentalment” i “sense pensar”.

     

    Els pròxims reptes

     

    A banda de voler guanyar la lliga russa amb el Kursk, Cruz té un altre somni: proclamar-se campiona d’Europa amb Espanya el pròxim estiu. La selecció jugarà l’Eurobasket a Praga, cita en la qual es buscarà repetir l’or assolit el 2013, quan la badalonina no va formar part de la convocatòria de Mondelo.

     

    El cos li demana a Cruz una mica de descans i és molt possible que la base deixi aparcada la WNBA per un any. El 2017 ideal es tancaria guanyant l’Eurobasket, triomf que situaria l’Anna com una de les jugadores amb millor palmarès en la història del bàsquet nacional: plata a l’europeu júnior de Bratislava (2004), or en l’europeu  U20 de Sofia (2007), bronze a l’Eurobasket del 2009, bronze al Mundial del 2010, plata al Mundial del 2014, bronze a l’Europeu del 2015 i plata als Jocs de Río (2016).

     

    Només recitar aquesta llarga llista d’èxits ja espanta i els badalonins tenim el plaer de presumir d’estrella. Com diu Amaya Valdemoro, Cruz és “molt bona i, alhora, camina fàcil per la vida”. Així és l’Anna: la campiona silenciosa de Badalona.