Aquest estiu, la Xarxa Metropolitana de Residus Climàtics amplia en un 31% en tots els municipis davant de la previsió de calorades més intenses i freqüents. Per al 2025, s’arribarà a 244 refugis, onze dels quals estan situats a Badalona: sis són parcs, tres són biblioteques i dos són equipaments municipals. La recuperació del reg als parcs de les ciutats després dels episodis més greus de la sequera permet recuperar aquests espais a l’aire lliure com a refugis, essencials per a la reducció de l’efecte d’illa de calor. Els parcs ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui per mitjà de climatització o amb mètodes naturals com la presència de vegetació. Aquest any, com dèiem, amb l’aixecament de les restriccions per sequera, pren especial importància la presència d’aigua (llacs, estanys i fonts) als refugis exteriors, com un mecanisme més per controlar les altes temperatures. Els tipus de refugis que completen aquesta xarxa, a més dels parcs, són equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.) i piscines públiques.
Entre tots s’arriba a 244 refugis climàtics (71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines) que estaran actius durant els mesos de més calor en 31 municipis metropolitans. Els refugis donaran cobertura a 1.271.708 persones, el 80,5 % de la població dels municipis que integren la xarxa: això significa que aquestes persones tenen un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva.
Els espais de Badalona són:
| Parc AMB | Parc de Can Solei i Ca l’Arnús |
| Parc AMB | Parc de Can Barriga |
| Biblioteca | Biblioteca de Lloreda |
| Biblioteca | Biblioteca de Pomar |
| Biblioteca | Biblioteca Canyadó i Casagemes |
| Equipament de proximitat | Centre Cívic El Carme |
| Equipament de proximitat | Casal Solidaritat Can Pepus |
| Parc AMB | Parc de Nelson Mandela |
| Parc AMB | Parc de Nova Lloreda |
| Parc AMB | Parc Torrents i Lladó |
| Parc AMB | Plaça Amistat |
Aquestes mesures són imprescindibles per donar supot al 16% de la població identificada com a vulnerable a la calor i un 30% de la població vulnerable que no pot pagar la factura energètica ni pagar-se unes vacances per alleugerir els efectes de la calor. A la ciutat, aquestes xifres serien de 36.160 persones i 67.800, respectivament. Els nous escenaris climàtics específics per al territori metropolità mostren resultats més pessimistes que fa una dècada, amb un augment de fins a 3,7 ºC el 2100 si no es fan actuacions al respecte.
El canvi climàtic, els impactes del qual tenen una incidència intensa al territori metropolità, està provocant que les projeccions climàtiques de cara a finals del segle XXI siguin més pessimistes que les que es van fer ara fa tot just una dècada.
Les estratègies contra el canvi climàtic abasten totes les polítiques de l’AMB, en àmbits con la transició energètica, la mobilitat, l’urbanisme, la gestió de residus i el cicle de l’aigua.
