Dels 36 municipis metropolitans, l’any 2024 només 11 han arribat a l’objectiu del 55% de recollida selectiva fixat per la Unió Europea, municipis de mida mitjana i als quals cal sumar els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar de la ciutat de Barcelona. La resta de municipis, uns 25, queden molt lluny d’aquest objectiu. Especialment Badalona, que és la cinquena per la cua amb un 30% de recollida respecte del 55% a assolir. La seva xifra és del 28%. El comportament dels municipis de l’àmbit territorial proper és molt diferent. La primera ciutat a reciclar de tot el sistema metropolità inclòs en aquesta anàlisi és Tiana, amb un 78% a base d’un sistema porta a porta. Montgat, amb un 51%, estaria a ratllar del percentatge fixat des de la Unió Europea. En el tram final de la taula hi ha Badalona, la 31 de 36, seguida de Sant Adrià de Besòs (la número 32 de 36) i Santa Coloma de Gramenet (la 35 de 36).
Es detecta un estancament situat en la mitjana del 40%.- L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha analitzat que cal un canvi de model del tractament i la gestió dels residus municipals per poder complir amb els objectius europeus. Amb l’estratègia actual, les dades revelen un estancament entorn del 40% fa anys, lluny dels objectius establerts per la Unió Europea. Amb una generació el 2024 d’1.442.499,5 tones de residus, es fa necessari un canvi de model. Per revertir la situació, els ajuntaments estan implantant nous sistemes de recollida amb identificació d’usuaris (porta a porta i contenidors intel·ligents) i adaptant les taxes a aquests canvis. Amb aquest horitzó està previst un increment en el nombre d’instal·lacions de tractament de residus amb la construcció de plantes especialitzades i la transformació d’algunes de les existents per adequar-les als canvis en la composició dels residus.
L’horitzó 2035 fixat per la UE també marca un seguit d’objectius normatius no només respecte del reciclatge, sinó també respecte de la generació. Amb uns ítems que fixen la reducció del 10% en la generació total de residus respecte al 2010, la reducció del 10% en la generació de la fracció d’envasos respecte al 2018, una taxa de reciclatge del 65%, un nivell inferior al 15% de materials impropis en la fracció orgànica, i un enviament de rebuig de menys del 10% a dipòsit controlat.
Prioritzar la prevenció .- De manera que la primera gran directriu consisteix a prevenir la generació de residus i a reutilitzar els materials, d’acord amb la idea que «el millor residu és el que no s’arriba a generar». En aquest sentit, hi ha serveis que ajuden en les reparacions i que amb una actuació que a priori no semblaria tan eficaç evita cada any la generació de 20 tones de residus. Però calen intervencions de més envergadura. La nova estratègia de residus preveu la construcció de diverses plantes dedicades a la recuperació de materials, per afavorir que entrin en circuits d’economia circular. Són les plantes de recuperació de materials, que rebran objectes de les diferents recollides específiques, les deixalleries i la recollida de voluminosos, i tindran un magatzem, un taller de reparació i una botiga o espai d’exposició. També s’inclouen en aquest objectiu la creació de plantes de gestió d’excedents alimentaris tindran obradors que evitaran el malbaratament, i les plantes de rentatge d’envasos permetran evitar els envasos d’un sol ús.
La importància de la fracció orgànica.- Una de les claus del nou sistema és el tractament de la matèria orgànica. Gran part d’aquesta fracció separada correctament es tracta als ecoparcs, i una petita part també es porta a les dues plantes de compostatge que hi ha al territori. Però la bona segregació en origen és clau per a disminuir la diferència de cost en el tractament final. Mentre que tractar una tona de resta costa uns 130 €, una tona de matèria orgànica ben separada (al contenidor marró) costa uns 65 €. De manera que es reconvertiran ecoparcs en plantes integrals d’orgànica per poder tractar 150.000 tones addicionals. Això permetrà generar adobs i fertilitzants a la carta, i per mitjà de tècniques d’enriquiment es transformarà el biogàs en biometà, que té un potencial energètic molt més gran i pot considerar-se una energia renovable.
Incloure taxes de reciclatge en el tèxtil i voluminosos.- Des de fa anys, les empreses que comercialitzen productes envasats de vidre, plàstic, metàl·lics, paper i cartró, aparells elèctrics i piles estan obligats a pagar a l’administració perquè en gestioni el tractament una vegada es converteixen en residus. La nova legislació preveu normatives similars pel tèxtil i voluminosos, i la implantació d’un sistema de dipòsit i devolució (SDDR) en els dos anys vinents.
Les dades globals del 2024 de gestió de residus a l’àrea metropolitana.- El 2024 es van produir 1.442.499,5 tones de residus, que equivalen a 422,4 kg per habitant i any. Aquesta xifra ha augmentat lleugerament respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 421,7 kg/hab. Pel que fa a dades amb més perspectiva, tot i que, en conjunt, la producció de residus municipals s’ha reduït un 9% des del 2010, queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir la producció en un 15% el 2025.
De tots els residus generats el 2024, se’n van recollir selectivament en origen un 38,81% (559.791 tones), una xifra pràcticament igual que l’any anterior (38,62%). De manera que és palesa aquest estancament que necessita nous sistemes i estratègies.
El lleuger augment de la recollida selectiva en els darrers anys (des del 2017), que encara és insuficient, es pot atribuir principalment al nombre creixent de municipis que implanten els nous sistemes de recollida, com el porta a porta o els contenidors tancats.
Resultats desiguals en la recollida selectiva per fraccions .- Pel que fa a la generació d’envasos lleugers domèstics al llarg del 2024 va ser de 55,77 kg/hab., dels quals un 38% es va recollir selectivament. Quant a vidre, es va generar 33,08 kg/hab. de residus de vidre, amb una recollida selectiva del 61% (amb una disminució de gairebé 8 punts percentuals). De la fracció paper i cartró, es va generar l’equivalent a 67,99 kg/hab., amb un índex de recollida selectiva del 44%, pràcticament al mateix nivell que l’any anterior.
Pel que fa a la producció de la fracció resta, l’any passat es van generar 258,5 kg/hab., seguint la tendència a la baixa dels darrers anys.
El sistema majoritari actual, que encara és el de contenidors oberts al carrer, no ha permès assolir els objectius marcats per al 2025 tant per la Unió Europea com pel Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25): reciclar el 55% dels residus. De cara al 2035, l’objectiu és arribar al 65%, fet que només podrà assolir-se si es dona impuls als nous sistemes de recollida amb identificació.
