Tal com va anunciar el govern del PP després d’assistir per primera vegada amb estand propi a la fira de turisme FITUR el 2025, la ciutat tornarà a anar a Madrid aquest gener del 2026. Concretament, del 21 al 25 de gener de 2026 en un estand de 80 m². Per tenir-lo tot a punt d’acord amb la llei de contractació, des de l’empresa pública Rebasa s’ha posat a licitació el concurs per triar l’empresa que s’haurà d’encarregar del disseny, la producció, la construcció, el muntatge, el manteniment, el desmuntatge, la producció dels continguts audiovisuals, la comunicació, i nodrir de dues persones d’atenció a l’estand i tècnics suport; així com proveïr del càtering per a 150 persones durant la inauguració, i la dotació del ventall de productes de marxandatge detalladíssims.
Corregir la poca presència de Roma l’any passat.- En les valoracions de les sensacions de la presència de Badalona a FITUR, l’any passat l’alcalde va dir que havia trobat a faltar dotar de més protagonisme al Museu de Badalona, i va dir que en tindria, en el 2026. Tot i que Roma estava inclosa en els plecs inicials de les activitats del 2025, però, és cert que ni es va veure cap espectacle de màgia amb dos mags locals per promocionar el Festival de Màgia, ni s’hi va muntar cap recreació de l’època romana per promocionar la Magna Celebratio com es llegia en la documentació. Quant al contingut de les activitats per al 2026, el plec que ens ocupa no és tan detallat com els requisits inclosos en l’expedient de fa un any. Però enguany, tot i que el plec diu que pot haver-n’hi modificacions respecte del contingut inclòs inicialment, tot sembla indicar que Roma tindrà protagonisme. Si més no, l’única activitat específicament recollida és la de la recreació de Baetulo, a l’estil de la Magna Celebratio
Cap a tres-cents mil euros de despesa.- El cost d’aquest paquet inclòs en la licitació és de 266.000 euros, un pressupost d’entrada força superior al publicat en la licitació del 2024, que va ser de 175.000 euros. Però, al que després de l’adjudicació a l’empresa Tàndem es van haver de sumar 20.000 euros donat que, tal com recull la normativa de contractació, això pot esdevenir quan l’empresa seleccionada argumenta i demostra que les demandes del plec superen el cost. Així que l’any passat va ser de 200.000 euros davant dels 266.000 d’enguany.
Però cal sumar-hi despeses. Com ara, la reserva de sòl firal a IFEMA, i també les de la producció de material imprès i les de personal, que no estarien pas incloses en aquests 266.000 euros. Pel que fa al sòl, el preu al recinte firal de Madrid és de 150 euros per m², i en serien 12.000 euros a sumar. Als que també caldria afegir, com a despeses fixes previstes, l’edició de material en format paper. Sense conèixer la previsió d’enguany, la referència de l’any passat és la despesa de 6.000 euros inclosos també en el pressupost de Rebasa.
Quant a les despeses de desplaçaments i dietes de tothom qui es va traslladar a Madrid, tampoc se’n coneix la previsió. Però sí les l’any passat, quan s’hi van desplaçar a FITUR a més de l’alcalde i els tinents d’alcalde, la resta de regidors i regidores del govern, el secretari general de l’Ajuntament, el gerent i la cap del gabinet de l’alcalde amb un cost dels bitllets de 2.108,74 euros i dels hotels de 2.798 euros. S’hauria de sumar cost dels taxis i de dietes per valor de gairebé sis-cents euros més amb algun tíquet pendent d’aportar quan la primera tinent d’alcalde, Cristina Agüera, va fer aquesta resposta d’acord a una pregunta del grup municipal d’ERC el març de 2025. Vaja que com a mínim cal sumar 6.000 euros més. En aquest còmput no consta la despesa de les persones convidades que van omplir el contingut de l’estand com, per exemple, els representants de Can Soler o de l’Hotel Marina Badalona. En aquests casos, van ser els mateixos ponents els que van assumir la despesa de la seva participació i en alguns casos el producte distribuït durant les promocions, com va ser el gelat o l’orxada repartit a l’estand.
De manera que cal sumar els 266.000 de la producció i da’ctivitats, els 12.000 del sòl, els 6.000 de productes en paper, i els 6.000 en desplaçaments i dietes perquè s’arribi a la xifra de 290.000 euros.
Què més desvela aquesta documentació?.- En tota la documentació que completa l’expedient, es recull que Badalona ha de veure’s representada com una ciutat marítima, romana, cultural, com un espai en transformació i amb oferta gastronòmica. Com a novetat, demanen un sistema hologràfic interactiu i com dèiem, s’hi annexa un llistat ben detallat de marxandatge per valor d’uns nou mil euros. D’entre els quals hi ha la comanda de 300 llibretes amb tapa de bambú, caixes de sabons artesanals, capses amb bombons característics de la ciutat i 5.300 piruletes.
Ni rastre de l’encàrrec d’un informe sobre el retorn.- L’encàrrec tampoc no inclou un informe que analitzi la rendibilitat de la inversió a Madrid en el territori promocionat. És a dir, per exemple, conèixer d’entre les estadístiques del Departament de Turisme qui s’ha desplaçat a la ciutat per haver-la conegut a Madrid i quines despeses s’hi han quedat com a reciprocitat. És a dir, qui vingui perquè ens ha descobert a Madrid quants dies pernocta a la ciutat o quines despeses n’hauria deixat en àpats o compres. De fet, l’oposició fa temps que demana que s’implementin estudis d’aquest tipus en iniciatives com l’assistència a la fira de Turisme, la presència en salons nàutics internacionals amb promoció de vins DO Alella produïts a Badalona, fins i tot la inversió en Nadal. Però de moment l’única resposta a cada viatge és que ha anat molt bé.
