A Badalona s’havien fet caramelles fins als anys 50, no com les coneguem avui, sinó que es feia una mena de concurs a la plaça de la Vila. Però van decaure i no va ser fins al 2000 que no es van recuperar. De manera que enguany és any de moltes xifres rodones de celebracions de representacions culturals de la ciutat. És el cas, com dèiem, de la Cantada de Caramelles que el Círcol Catòlic promou cada Dilluns de Pasqua. Demà dia 21 d’abril, l’itinerari de la cercavila cantaire partirà puntual a les deu del matí del carrer de Sant Anastasi, des de la porta del Círcol, fins a Baix a Mar amb un itinerari que acabarà sobre les 12.45h a la plaça de la Vila. Tant pels que s’hi apuntin a aquesta proposta des del primer moment com per als qui s’hi vulguin sumar en algun punt concret, compartirem l’itinerari. Així que des del carrer de Sant Anastasi aniran cap a Via Augusta i Sant Josep Oriol. Després seguiran pel carrer de Sant Sebastià -aquí hi ha una aturada a un domicili que els ofereix xocolata i melindros-, per continuar pel carrer Barcelona i Torrebadal. Per continuar al carrer de Dalt, darrera de l’església de Santa Maria, on hi ha una mestressa que també recita i prepara un altre esmorzar; baixaran pel carrer del Temple fins arribar a Prim, per seguir per Santa Madrona, Mercè, Sant Rafael, Sant Pau, Mercè, Cueta, Sant Francesc, i ja anar finalitzant pe Francesc Layret fins arribar a la Plaça de la Vila sobre les 12,45h. Aquesta edició el recorregut s’ha escurçat amb la retirada de quatre o cinc domicilis de la xifra habitual respecte d’anys anteriors per poder celebrar l’aniversari, que consistirà en la ballada de l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní i de l’actuació del Bou de Mar, la nova figura del bestiari festiu de Badalona s’avé molt amb l’orientació que les caramelles tenen a la ciutat.
Com dèiem, les Caramelles es comencen a fer després d’uns trenta anys sense fer-se a partir de l’entitat Soca-rel, ara integrada en el Círcol Catòlic. Amb veus prestades des d’altres corals i grups musicals – com de Gòspel Sentits o la Coral La Badalonense-, però també amb la participació de persones que no canten enlloc i que s’hi animen cada Dilluns de Pasqua. En destaca el Ramon, un cantaire de 94 anys. Pel que fa a l’acompanyament musical, sonaran flabiols, tamborins, guitarres i una acordió. I s’hi escoltaran cançons dedicades a cadascuna de les llars que es visiten. La data és una mica complicada per poder aplegar el màxim de persones per a cantar, perquè la tradició de la mona o el retorn de les vacances fa que potencials participants estiguin per altres coses.
Un itinerari prèviament preparat
Evidentment, les visites a les cases estan prèviament pactades, previsió que permet gaudir de les rèpliques que es preparen en alguns dels domicilis. Quan els mossos i les mosses pugin amb un cistell una rosa, el punt de llibre amb la imatge de cada edició i un peix, els de dalt del balcó hi tornaven aliments per fer un sopar final de festa conjunt. Des de fa un temps que el retorn és un sobre amb calés per a finançar l’activitat, tal com explica Joan Giralt, un dels fundadors de Soca-rel i ara dinamitzador cultural de la ciutat des d’aquesta secció del Círcol i des d’altres propostes.
A hores d’ara, no sap qui els rebrà al balcó de l’Ajuntament, que serà la darrera casa que visitaran. Giralt comparteix que confia que els rebrà algú, per afegir que en una ocasió no hi va obrir ningú el balcó de la casa de tots i que van cantar-hi d’esquena. Confia, però, que demà sobre dos quarts d’una algú obrirà el balcó.
Què es canta a les Caramelles?
“Cantem cançons recollides pel Joan Amades. Vam començar amb caramelles de pagès i vam adoptar la seva indumentària, molt concreta amb barretina, espardenya, pantaló fosc i camisa blanca”, informa Giralt. Però des de fa uns deu anys, la proposta es va adaptant cap a la realitat de l’entorn per on es fa el recorregut i s’han reorientat les Caramelles a Baix a Mar. Va ser el moment en què es van introduir peces de cançons marineres, com ara la típica de la Núria Feliu, la més coneguda.
Quan es fa el recorregut hi ha una sèrie de coses que han de passar. En primer lloc, com dèiem, a les cases prefixades el grup de Caramelles canta una cançó de benvinguda, habitualment amb un to satíric i amb detalls descoberts prèviament de fets ocorreguts allà; per poder pujar, seguidament, la canya amb la cistella i els tres elements esmentats (rosa, punt de llibre i peix); que retorna ara amb diners i des de sempre amb menjar. La gràcia de la iniciativa es quan des balcó es retorna la intervenció del grup amb una poesia. Evidentment, per tot això la programació de les parades és cabdal.
L’origen d’aquesta tradició, que es reprodueix a d’altres poblacions del país -especialment al Bages, al Solsonés Alt Penedès i a Osona-, es vincula a la celebració de l’arribada de la primavera, moment en què els grups de joves anaven a cantar per les masies, segurament a les joves. Un esclat de vida contextualitzat després de la Quaresma, una tradició festiva i cultural que a Badalona s’ha sabut recuperar i fer nostra.
