El govern municipal busca inversors per a la CACI i s’allunya del Museu del Còmic

    0
    22
    Edifici de la CACI, al carrer Eduard Maristany / Carles Tornero

    Els periodistes no s’han assabentat  per una roda de premsa de l’Ajuntament de Badalona sinó per casualitat. Com la resta de partits de l’oposició, que s’han quedat estupefactes davant la notícia: el govern de PSC i UNITS busca inversors per a la CACI, l’antiga fàbrica del passeig marítim que havia d’albergar un Centre d’Arts del Còmic i la Il·lustració. La vella ‘Compañía Auxiliar para el Comercio y la Indústria’ (CACI) és un dels 9 edificis propietat de l’Ajuntament de Badalona que s’han presentat a la prestigiosa fira immobiliària Marché International des Professionnels de l’Immobilier de la ciutat francesa de Cannes. L’objectiu del govern era buscar futurs inversors privats davant la falta d’iniciativa de la Generalitat per tirar endavant el museu dedicat al còmic. Les explicacions, però, només han arribat quan s’ha trobat un arxiu al web http://badalonainnovationdistrict.cat on es detallen els 9 edificis que s’han presentat a Cannes. El regidor de promoció econòmica, Jordi Subirana, que va representar l’Ajuntament de Badalona a la ciutat francesa, ha reconegut que “si un dia arriba el Museu del Còmic, estarem encantats, però no es pot deixar la CACI com està, s’han de buscar solucions”. Fins i tot, Subirana ha anat més enllà dient que sobre aquest Museu “no hi ha res signat amb la Generalitat” i que ja s’ha ofert anteriorment al govern català com a seu de la nova escola Badalona Port tot i que finalment “no va complir les condicions necessàries”. No ha trigat a reaccionar Carles Satamaria, fins fa poc director de Ficomic, l’empresa que organitza els salons del còmic i el manga. En un tuit, Santamaría ha recordat que l’exalcalde Jordi Serra i l’exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, sí van signar un conveni per cedir l’edifici l’any 2010. De fet, va ser just en el mandat de PSC, CiU i ERC quan es va acordar que l’Ajuntament de Badalona invertiria tres milions i mig d’euros provinents del Pla Zapatero i, a canvi, el govern català es comprometia a invertir 8 milions per convertir la vella fàbrica en un Museu del Còmic. Ha passat quasi una dècada i no ha arribat un sol euro. Al 2012, l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, refermava el compromís amb Badalona tot i que es descartava la categoria de museu nacional per batejar-lo com a Centre d’Arts del Còmic i la Il·lustració. El seu mandat també va acabar sense cap inversió en els pressupostos. Sí que es va anunciar un acord amb la Biblioteca Nacional perquè cedís els seus fons a Badalona. L’última notícia la va donar la consellera de Cultura, Laura Borràs, al novembre de l’any passat quan va dir que el projecte “és interessant” però que no hi ha consens municipal, una evidència que s’ha fet palesa aquesta mateixa setmana.

    L’oposició posa el crit al cel

    El regidor de Guanyem, José Téllez, ha titllat d“irresponsables” els actuals dirigents del PSC i UNITS per proposar la CACI a Cannes. “Com  ha d’invertir-hi la Generalitat  si la posem al mercat en una fira immobiliària?” ha dit Téllez. El govern de Guanyem, ERC i ICV-EUiA va aprovar una inversió de 100.000 per reobrir l’edifici al públic amb la intenció d’organitzar-hi activitats o exposicions itinerants. El Partit Popular també s’ha sorprès de la decisió del govern municipal i que no s’informés de la nova estratègia sobre la CACI en un ple municipal. De fet, exalcalde Garcia Albiol va proposar al 2013 la creació d’una fundació público-privada per desencallar el projecte. Tampoc se’n va saber mai res més. El primer en dubtar del projecte del còmic a la CACI va ser el regidor del PDCAT, Pere Martínez, qui al maig de 2017 va reclamar al govern català -del seu mateix color- que invertís 6 milions d’euros per rehabilitar l’edifici per crear un centre universitari. Segons va argumentar, la UAB n’estava interessada. Poc dies després, el mateix govern català va desautoritzar Martínez assegurant que es mantenia el projecte i que es presentaria un calendari d’actuació a finals d’aquell 2017 que, una vegada més, mai no va arribar. El Secretari de Territori de la Generalitat, el badaloní Ferran Falcó, també ha dit la seva aquesta setmana a twitter, proposant que la CACI formi part de Barcelona Tech City per ser un centre de recerca tecnològica.

    La Torre Codina, a la Carretera de Canyet / Arxiu

    La reconversió d’edificis antics en equipaments no  es produeix des de 2011

    L’última gran reforma va ser la de l’antic escorxador i es va fer gràcies al Pla Zapatero

    Edifici de Casa Clara a l’interior de Cal Arnús

    A banda dels 9 edificis que l’Ajuntament de Badalona ha anat a mostrar a Cannes, la ciutat compta amb un llarg catàleg d’immobles de propietat municipal i que contenen un valor històric i/o arquitectònic destacable. En alguns casos, s’hi ha invertit per reconvertir un edifici amb història en un equipament com poden ser alguns centres cívics o diverses escoles. En l’època més recent, ha estat gràcies als diners provinents del Pla Zapatero. En altres, però, els immobles continuen tancats, la majoria d’ells a l’espera de poder complir amb el compromís d’invertir-hi. Un dels més emblemàtics i de recent reforma és l’antic escorxador municipal. És un recinte de 17.000 metres quadrats organitzat en diverses naus. De fet, cada pavelló es dedicava a un bestiar diferent. Va estar obert des del 1928 fins el 1985. No va ser, però, fins el 2011 quan el barri de La Salut guanyava un espai cultural i social a més d’un parc després que l’Ajuntament invertís dos milions d’euros. El fons estatal també va servir per reformar la Casa Antoni Lleal, un edifici modernista protegit com a bé cultural d’interès local conegut com a Can Pepus a Pep Ventura. Des dels anys 90 havia estat la seu del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació però el 2006 va tancar. Tot i la reforma que es va fer el 2010, no va ser fins el 2012 quan es va reobrir com a centre cívic. Una història semblant té Torre Mena, una casa colonial de l’any 1880 que a meitat dels anys 40 del segle XX es va convertir en la seu de Ràdio Miramar fins el 1981. Aleshores va ser adquirida per l’Ajuntament i després d’un temps tancada, la masia del barri de Llefià va obrir l’any 1991 com a centre cívic. Però, com dèiem, hi ha exemples d’edificis que encara esperen la inversió necessària per reobrir. Un dels exemples és la masia de Ca l’Andal, al barri de Bufalà, que data del segle XV i que ha tingut diversos usos com la rectoria de Badalona fins al segle XVIII o una fàbrica de productes químics. Està tancada des de 1996 i és propietat municipal des de 2008. La plataforma ciutadana Salvem Ca l’Andal batalla des de fa temps per convertir-la en un equipament per al barri. L’any 2017, l’Ajuntament va invertir 200.000 euros per condicionar l’entorn, en una primera fase de rehabilitació de la masia. Caldrà esperar per veure-hi el resultat final. Passa com amb el Mercat Maignon. Es va inaugurar el 1889 i l’any 1975 es va reformar. El 2010, el mal estat de l’edifici va obligar els paradistes a marxar i ubicar-se en una carpa provisional. Encara esperen la reforma que Mercasa ha de fer a l’antic edifici.

    Centre Cultural L’Escorxador / Arxiu

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí