Tal com es va comprometre l’alcalde al juliol amb la Plataforma contra els pisos turístics a Badalona que no s’aprovaria la nova normativa sense que el govern es reunís amb els seus representants, la trobada es va celebrar ahir, dimarts 14 d’octubre. A la cita hi van participar el tinent d’alcaldia responsable de Territori, Daniel Gràcia, i tres membres de la plataforma. Tot i que no es coneixen els detalls de com quedarà el redactat final de la normativa, tot apunta que les mobilitzacions i les al·legacions presentades per partits polítics, entitats i associacions veïnas han arrencat el compromís del govern d’Albiol que no es donaran més llicències per a Habitatges d”Ús Turístic (HTU) a la ciutat. Com quedarà plasmat a escala de normativa ho han d’acabar d’estudiar els serveis jurídics municipals. Mentre la Plataforma no tingui per escrit aquest resultat final, no farà cap posicionament públic respecte de la valoració de la reunió. Resulta que, segons va compartir Gràcia a la reunió, acceptar totes les al·legacions presentades suposaria un canvi substancial del redactat inicial i s’ha de valorar com afectaria a la seva validesa jurídica . De manera que mentre es busca la fórmula legal i el redactat final, el govern ha avançat que rectifica i que no permetrà que hi hagi cap HUT nou a la ciutat.
Aconseguir ara la prohibició d’AT i lloguers temporals.- La notícia és positiva respecte dels objectius de la Plataforma i respecte d’una casuística, els HUT; però quedarien molts serrells per resoldre, a banda de conèixer el redactat final i com es concreta jurídicament la comunicació emesa ahir verbalment. Perquè coneixedors de la limitació respecte dels HTU, la tendència del sector per continuar mantenint dins de la normativa una activitat tan rendible sobre un bé tensionat és transformar els HUT’s en Allotjaments Turístics (AT), que sí que estarien permesos. La prohibició total de totes tres possibilitats (HUT, AT i lloguer temporal) s’ha aplicat en alguns territoris, com les Illes Balears. A les Illes havien identificat el trasbàs de pisos turístics a apartaments turístics. Així ja s’ha fet en alguns establiments a la ciutat, com a Dalt la Vila que com a mínim en dos establiments ja han modificat la llicència d’HTU per la d’AT, sense canviar res més que la placa a la porta. És a dir sense assumit el que correspondria, com per exemple disposar d’una recepció de l’establiment amb un mínim de 10 metres quadrats, la prestació de la neteja mínima d’una vegada per la setmana. Els AT, a diferència dels HTU, han de ser-hi en un edifici sencer d’apartaments, amb una cèdula d’habitabilitat conjunta i han d’estar inscrits jurídicament en la mateixa categoria amb serveis similars com els hotels i els hostals. De manera que la seva modificació no hauria de ser tan automàtica. Els AT han de ser gestionats com un edifici per una mateixa empresa explotadora i les seves categories s’estableixen per claus, en comptes de les estrelles dels hotels. El cas més habitual que funciona i que coneixem són les cases rurals destinades a allotjament amb habitacions individuals i espais comuns o el conjunt de blocs orientats d’entrada a aquesta destinació. En aquest sentit, la durada de l’estada als AT sí que pot ser superior a un mes. Com a norma general, l’essència inicial dels HUT’s neixen com habitatges aïllats que passen a tenir un ús diferent del de residència habitual, com els que es poden localitzar en una comunitat, i en els quals les estades no poden superar un mes.
Davan d’aquesta tendència ja coneguda, la Plataforma va posar sobre la taula que la nova normativa també demani la seva prohibició. No fos cas que el que semblaria una rectificació davant la demanda generalitzada de la ciutat no sigui només un canvi en la tramitació d’HUT’s per AT, com ja s’està veient en les plaques d’alguns establiments. En aquest sentit, la Plataforma també ampliarà la demanda a la prohibició dels lloguers temporals, els que es vinculen a través d’un contracte de menys d’un mes fins a onze mesos. Perquè en aquest tipus d’opció s’estan refugiant els lloguers turístics.
No hi ha recursos per a posar inspectors.- En el repàs de les al·legacions presentades, la Plataforma va preguntar al govern del PP si s’acceptava la proposta de crear a Badalona la figura dels inspectors que vetllessin perquè els establiments que funcionen com a pis turístic siguin realment els que tenen atorgada una llicència, compleixen amb la normativa i paguen impostos vinculats amb aquesta activitat econòmica. Davant de la moratòria actual i el compromís exposat per Gràcia, la xifra oficial d’HUT’s no arriba a les 250 unitats, però realment hi hauria un miler al mercat. És a dir, una estimació de 700 establiments no reconeguts. Des del govern es va adduir a falta de recursos per poder instaurar aquesta figura.
Tampoc no ha transcendit si el govern local ha demanat a la plataforma líder en la reserva d’habitatges turístics “Airbnb” la retirada d’anuncis de pisos il·legals ni si l’Ajuntament ha demanat a la Generalitat de Catalunya tenir accés a l’eina de rastreig creada per la Direcció General de Turisme per a controlar els allotjaments il·legals. A hores d’ara hi ha uns 35 municipis adherits, entre els quals hi ha Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, el Masnou o el Prat de Llobregat, per poder fer ús d’aquest recurs d’inspecció que coordina municipis i Generalitat per combatre l’oferta il·legal de lloguer turístic que es publica a les plataformes a cada localitat. La Llei de Turisme actual dona la capacitat de control i sanció a la Generalitat i també als ajuntaments.
Incloure la Plataforma en el Consell d’Habitatge de Badalona.- En la reunió mantinguda dimarts 14 d’octubre entre el govern local i la Plataforma també es va aconseguir incloure-la en la composició del Consell d’Habitatge de la ciutat, que estaria actualitzant els seus membres a la realitat resultada de les urnes el maig de 2023 i a l’existència de nous moviments sectorials. Sembla que s’estaria treballant en la seva primera convocatòria d’aquest mandat per abans que acabi l’any 2025.
