Tal com era previsible, el ple extraordinari d’aquest matí -convocat el divendres al migdia- ha aprovat en solitari per part de majoria absoluta del PP els comptes definitius per al 2026. El govern no ha acceptat cap de les al·legacions presentades pel grup municipal del PSC ni per ERC. En el primer cas, segons l’exposició de la tinent d’alcaldia Eva Guillén, responsable d’Hisenda, l’al·legació dels socialistes ha estat rebutjada perquè no és cert que el pressupost del 2026 no inclogui les reserves pressupostàries necessàries per fer front als increments del capítol de personal previstos per llei (que serien d’un 3% si sumen diferents increments pendents). Tot i que l’increment numèric de la partida de personal del 2026 no inclou aquests increments, Guillén va insistir que s’ha de vincular amb el pressupost del 2025 que va pujar en un 8%, que no ha estat gastat. La resposta del lídel dels socialistes, Fernando Carrera, ha estat molt irònica: “Resulta que com que durant el 2025 no gastem la partida destinada a l’increment de plantilla, derivem aquest increment al 2026”. En la seva exposició, Carrera també ha recordat que en exercicis anteriors havien fet un vot de confiança però que donat que els acords establerts amb el PP no s’han complert cap any: “No es pot demanar una mica de confiança quan s’ha perdut tota”, va compartir per justificar el seu vot contrari.
En el cas d’ERC, Guillén ha exposat que les seves al·legacions no són de caràcter tècnic, sinó polític. De manera que no tenen cabut donat que el pressupost ha estat dissenyat des de les prioritats polítiques dels populars. Aquesta falta de diàleg amb els republicacions sobta perquè en la sessió plenària on va prosperar l’aprovació inicial dels comptes, el PP va agrair públicament a ERC fer una abstenció, i li va exposar que li fes arribar tres propostes realistes per incloure en els comptes del 2026. Passats uns dies, després de no rebre cap trucada per part de l’alcalde ni de la tinenta d’alcaldia, ERC va fer una conferència de premsa per compartir les dues propostes i el projecte que passava a mans del PP per votar a favor del pressupost. Concretament, es tractava de la cessió del solar per fer el CAP de Sant Crist; incloure en el pressupost la partida de l’increment salarial de Badalona Comunicació i fer la reserva pressupostària d’uns tres milions per expropiar la parcel·la coneguda com a Covesa, per incorporar-la a la finca del Parc de Ca l’Arnús i evitar que es construeixin habitatges, ara sobre normativa, en aquest espai alineat amb el carrer Sant Bru. En la seva intervenció, l’alcalde Xavier Garcia Albiol, qui no ha exposat en cap moment perquè no es va reunir amb ERC, ha retret els republicacions que li havia exposat que necessitava projectes “realistes” i “assumibles”.
Ni Badalona En Comú Podem ni Guanyem Badalona van presentar al·legacions a uns pressupostos que des del minut zero han votat en contra perquè són contràriament oposats al model de ciutat, especialment per no incloure partides per donar resposta a la problemàtica real de la ciutat. Aïda Llauradó, líder de Badalona En Comú Podem, ha denunciat que el model del PP “anuncia i no ha, “puja impostos i retalla serveis”, “treballa sense transparència, ni diàleg”, “ni té propostes de ciutat ni propostes per als barris, com hem vist en els consells de districte”. Finalment, algunes de les preguntes llençades a l’aire per Sabater, presidenta del grup municipal de Guanyem Badalona, que han quedat sense resposta, són si si els comptes del 2026 inclouen una reserva pressupostària per complementar la part de la inversió del Pla de Barris que correspon al municipi, si es recull l’increment salarial de Badalona Comunicació o si es reforça el personal de carrer de l’equip de sensellarisme de Serveis Socials.
Tota la informació sobre l’aprovació inicial i les partides d’aquest pressupost, en la crònica de la sessió plenària on es va fer l’exposició. La sessió d’avui, iniciada a les 9h, ha durant uns quaranta minuts sobretot gastats en els dos torns de paraula dels quatre grups de l’oposició. Un cop aprovat definitivament el pressupost -de 314 milions d’euros (252 milions de pressupost ordinari i 62 d’inversions)- es comença a implementar.
