Avui, dilluns 16 de març, i divendres 20 de març són les dues jornades de mobilitzacions dels professors assignades al territori del Barcelonès, on s’hi ubica Badalona. Les mobilitzacions són la resposta a l’acord que pretenia ser “històric” signat entre el Departament d’Ensenyament i FP i els sindicats CCOO i la UGT el passat 9 de març, respost amb el rebuig massiu del 95% de docents d’entre els 43.000 que van participar en una consulta telemàtica llençada pel sindicat USTEC, el majoritari del sector amb el que no s’hi va trabar el suposat acord. La setmana de vaga, ordenada per territoris, vol fer pressió per reobrir les negociacions amb el Departament d’Educació i Formació Professional.

Avui, docents de la ciutat -les primeres dades estimen que hauria participat de la protesta sobre el 70% dels docent- , han format part dels diferents talls de circulació organitzats arreu,  no només en el de la C31 a Badalona -amb unes dues-centes persones-  que han acabat poc abans de les deu del matí. Com a segon punt de pressió del territori del Barcelonès i de Barcelona -territoris mobilitzat avui-  a les 12.30h hi ha convocada una manifestació des de la plaça d’Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume.

Dimarts, dimecres i dijous hi haurà normalitat a les aules d’aquests territoris, no amb certa tensió, i divendres s’ha tornat a convocar una manifestació a escala de tot Catalunya des de la plaça Tetuan fins al Parlament de Catalunya. Els sindicats convocats, USTEC, CGT, Professors de Secundària i la Intersindical, fan una crida perquè sigui més massiva que la de l’11 de febrer, que va arrencar aquesta nova tongada de protestes del sector.

La concentració de fa un mes.- Com dèiem, l’11 de febrer el sector de l’ensenyament va protagonitzar el que des del mateix col·lectiu es va definir com una de les jornades de vaga amb més seguiment i combativitat dels darrers anys, amb talls de vies principals a primera hora seguida d’una manifestació central. La negociació posterior a aquesta prova de força va desembocar en l’anunci, el 9 de març, gairebé un mes després del que, també en aquesta adjectivació, el Departament d’Educació i FP signava amb els sindicats CCOO i UGT un “acord històric per a a millora educativa i les condicions laborals de tots els docents i personal PAE”. A gans trets, inclou l’increment del complement específic fins a una mitjana de 3.000 euros en els propers quatre anys -que els situaria entre els tercers més ben pagats de l’Estat-, reducció progressiva de ràtios, suma de recursos per arribar al model d’escola inclusiva plasmat en el Decret i reducció de càrrega administrativa i burocràtica, amb una inversió d’uns 24 milions d’euros.

Els sindicats majoritaris s’oposen.- Però per la USTEC, la CGT, el Sindicat de Professors i la Intersindical -sindicats majoritaris del sector- no n’hi hauria prou. Opinió que van posar a discerniment dels docents a través d’una enquesta que va revelar un resultat d’un aplastant 95% que va dir no. La consulta la van respondre 43.000 docents, dels quals 41.000 van dir no als punts de l’acord i a 2.000 ja els va semblar correcta. D’aquest descontentament evident neix aquesta setmana de mobilitació, en la que se situen els talls de circulació de les principals vies d’accés a Barcelona i la jornada d’aturades d’avui i de divendres, en el cas dels docents d’aquesta àrea. La idea, que el Departament torni a obrir negociacions perquè el rebuig se sostè en què l’acord no recuperaria el poder adquisitiu perdut, ni les ràtios elevades, ni garanteix els recursos per a la inclusió real ni redueix la burocràcia ara, sinó a quatre anys, quan, comparteixen, la situació és insostenible amb una gran sobrecàrrega de feina i un col·lectiu molt tensionat. La pujada mitjana salarial seria inferior a 50 € mensuals, totalment insuficient, conclouen,  en un context de crisi d’habitatge i d’encariment del cost de vida.

La FABA dona suport a les mobilitzacions.- La FABA, Federació d’Afas de Badalona, dona suport a les mobilitzacions i ha compartit  informació facilitada pel professorat per guanyar-se l’empatia de les famílies, la primera reacció de les quals és la dificultat de conciliar quan no hi ha escola.