Ferran Falcó: “Salvar la Penya costa el mateix que fer un carrer, val la pena”

    0
    16
    IMG_0354.JPG

    10/03/2017 – Parlem amb el ja exregidor i secretari de Territori, Ferran Falcó, sobre la seva marxa i l'actualitat de Badalona

    Deixar l'acte de regidor és la decisió més difícil que ha pres?

     

    No. És una decisió meditada però n'he pres altres més difícils: pactar amb el PSC, votar-me a mi mateix quan el PP va accedir a l'alcaldia; negociar aquella moció de censura que es va acabar frustrant…decisions polítiques rellevants n'hem pres unes quantes, aquesta és personal.

     

    Si el resultat de 2015 hagués estat diferent, ho hauria deixat?

     

    No. Però és veritat que tres mandats sencers són suficients si no et vols eternitzar. Un mal resultat sempre et fa replantejar-te si et veus amb forces. Vaig tenir clar que no m'hi veia. Anímicament no em veia amb força de fer oposició cada dia i fer bé la feina. M'hi he dedicat molt a fons aquests 13 anys i no m'hi veia fins al 2019 fent això.

     

    La secretaria general de Territori desgasta menys?

     

    La feina d'un secretari general és de gestió, de 'back office'… És el departament més gran de la Generalitat i hi ha molt contacte amb empreses, per exemple. La de regidor és de contacte amb la gent, cosa que a mi m'encanta, però és diferent i era estar a l'aparador. Ara no ho estic tant i la pressió és menor.

     

    Amb PSC, amb PP, amb Dolors Sabater. CiU o vostè s'han avingut amb sectors molt diferents.

     

    Forma part de la meva manera d'entendre la política. La política local necessita molta transversalitat i capacitat de generar acords. No estem tant en el terreny ideològic com en el pràctic. Entendre's amb tothom beneficia la ciutadania. Mostrar aquesta capacitat crec que és un valor.

     

    Però també pot arribar a perjudicar?

     

    En una època de creixement del populisme, de la política dels extrems, les persones de perfil més de generar consensos i centralitat ho tenim més difícil. En el terreny dels extrems no hi he sabut jugar i no en sé.

     

    Deixar que el PP governés ha estat una de les decisions que més crítiques li van generar?

     

    Sí, van ser unes setmanes de molta tensió i de necessitat d'explicar les coses, però de poca voluntat d'entendre-les per part d'alguns sectors ideològics i alguns mitjans. La ciutat necessitava aquell canvi. Nosaltres havíem perdut un regidor i ERC havia desaparegut. El PP havia passat als 11 regidors! La reacció del PSC va ser poc empàtica amb la realitat del que estava passant. Per això vam facilitar un canvi. Però també vam estar disposats a tornar a fer alcalde al candidat socialista quan la política del PP va ser més extrema. En aquest cas va ser Iniciativa qui ho va frustrar, exhibint la meva imputació com a excusa, també per interessos molt de partit. Amb el temps, tot aquest episodi s'acabarà entenent, però va ser dels que va generar més tensió.

     

    A nivell personal, la imputació ha estat la càrrega més pesada?

     

    A nivell personal, sens dubte. Vuit anys i mig amb aquesta espassa no és fàcil per a ningú. Però és una etapa que m'ha permès aprendre. Curiosament, penso que políticament s'ha demostrat que no tant, perquè quan no he estat imputat ha estat quan he aconseguit pitjors resultats.

     

    Va dubtar en algun moment sobre si seguir?

    Mai. El primer dia vaig dir als grups, als meus companys de partit, a amics i família que mai ningú no s'hauria d'avergonyir d'haver-me votat perquè jo estava molt segur de com acabaria aquella causa en aquell cas.

     

    S'ha pogut arribar a un pacte amb Unió per acordar la situació del grup municipal?

     

    El Partit Demòcrata continuarà liderant el grup municipal i tenint el pes que li dóna la seva presència a Badalona. El regidor d'Unió acabarà aquests 4 anys. En termes pràctics, estem separats però no divorciats.

     

    La separació aquest mandat està descartada?

     

    Quan et presentes com a federació és més complicat. Ho van dir dos dictàmens de la Diputació de Barcelona i la Direcció General d'Administració Local. Tot i que responem a interessos polítics diferents i la lògica diu que hauríem d'estar separats, ara mateix estem en una cohabitació que intentem que sigui la millor possible.

     

    La relació amb Subirana ha acabat sent la pitjor dels darrers anys?

     

    No. És una relació de respecte mutu, de deixar treballar l'un a l'altre. No hi ha hagut una degradació. Hem reconduït una situació que es podria donar en qualsevol altre partit.

     

    En Pere Martínez Carreté té un paper complicat: substituir un dels líders polítics més coneguts de la ciutat.

     

    Em sembla una excel·lent persona. Una persona que porta tota la vida darrera d'un taulell, que ha tocat de peus a terra i sap guanyar-se la vida obrint una botiga. Si tu t'hi dediques i vas als llocs i et mous, la gent de Badalona és capaç d'arribar-te a conèixer. I m'agradaria que el coneguessin. Pot fer molt bona feina.

     

    Sempre s'ha parlat de la seva implicació en molts projectes que depenien de la Generalitat. De quin està més satisfet?

     

    Desencallar el tram de lateral que s'està fent en aquests moments o fer possible la modificació urbanística que va fer possible la peça de l'hotel del port. Són dos coses amb rellevància especial, i en les dues m'hi he implicat a fons.

     

    Ha tingut més influència en altres iniciatives del que s'hagi fet públic?

     

    És possible. Sempre m'han dit que no he sabut vendre'm prou o vendre les coses que havia ajudat a fer. Però no he fet política per penjar-me medalles. I crec que al final d'aquests dies he aconseguit l'afecte i respecte de molta gent i grups municipals. I això respon a un reconeixement que he procurat molt per la ciutat sense mirar els carnets dels partits.

     

    Com podrà continuar ajudant des de Territori?

     

    Estem estudiant si l'operació que vaig proposar per al nou centre de Badalona Capaç al barri de Pomar es pogués concretar. M'agradaria estar aquí per seguir avançant el proper tram de lateral de la C-31. Enguany hi ha un milió de pressupost en aquest departament. M'agradaria poder consolidar la presència dels tres clubs esportius de platja de la ciutat a la platja, i això depèn d'aquest departament en part. En tot el que pugui, miraré de fer-ho si se'm demana o no.

     

    La Generalitat es va posar amb Badalona Capaç perquè vostè ho va demanar?

    Si no hi hagués un secretari general del departament de Badalona, segurament aquest tema no seria conegut. I l'Institut Català del Sòl hauria fet una previsió de cessió d'un terreny que tenia a Pomar a l'Ajuntament sense plantejar-li aquesta possibilitat. Les coses passen perquè hi ha persones que fan que passin. Jo no sé si això passarà o no, perquè es complexe, però hi ha una alternativa, hem de veure si és viable i l'Ajuntament estarà al costat si ho fos. Em faria molta il·lusió que un problema per a la governabilitat de Badalona com aquest pogués tenir una solució. A qui se li va acudir explorar si això fos possible va ser a mi, però si acaba passant, serà gràcies a molts agents implicats.

     

    En quin punt es troba aquesta idea?

     

    Ultimant els números de la operació. Aquesta setmana ens hem de veure amb l'Ajuntament i la Fundació per donar a conèixer les novetats.

     

    La transformació o soterrament de la C-31 serà possible en un futur?

     

    Me'n vaig amb el rau-rau de no haver tingut força suficient per exigir que es passés de paraules als fets. N'hem parlat molt però no hem fet res. Els ajuntaments que volen que passin coses, les treballen, les projecten i les defensen. I nosaltres no ho hem fet això. A diferència de L'Hospitalet, nosaltres no ens hem mogut, sempre hem esperat que vinguin tercers a ajudar. S'han de destinar diners a fer un projecte urbanístic per crear una proposta i treballar en base a alguna cosa, no només a desitjos.

     

    Quins són els terminis per acabar els laterals de l'autopista?

     

    Amb l'Oriol Lladó vam consensuar un full de ruta realista, i de moment l'estem complit. Si tot va bé, el 2020 podem estar licitant el tram definitiu del lateral a Sant Crist.

     

    La continuïtat de la Penya també està aquests dies sobre la taula. Com ho veu?

     

    L'Ajuntament ha de fer el possible i l'impossible per fer que la Penya continuï sent un club de l'ACB. Al club, en els darrers anys, se li pot criticar que ha gastat més del que ingressava, però això els hi ha passat a tots els clubs de la lliga. La Penya ha fet un esforç enorme per eixugar el seu endeutament, per ajustar la seva plantilla al pressupost real d'ingressos, i això s'ha de veure recompensat per part de la ciutat. El Barça i el Madrid estarien en la mateixa situació si no tinguessin un club de futbol al costat; i altres equips de bàsquet de la lliga estarien igual o pitjor si no tinguessin una institució al costat. Per tant, la nostra institució li ha de donar suport. Hi ha una possibilitat que és la compra del darrer dels actius de la Penya al Mas Ram, que generaria un equipament esportiu a un preu menor del que li costaria fer-lo de nou. Ha de ser possible fer això per poder tirar endavant. Si desapareix la Penya, desapareix tota una estructura de club, perd força una escola en la qual hi juguen mes de 600 nanos i que genera moltes sinergies; es perd l'anima del pavelló olímpic del 92 i es posa en crisi tot un model que supera la ciutat de Badalona. La ciutat té molts pocs referents, i un d'ells és la Penya. Val diners mantenir-ho.

     

    Quines xifres es mouen a la compra de Mas Ram?

     

    Salvar la Penya pot equivaler a fer un carrer, pose-m'ho en una balança. Fer un carrer val lo mateix que continuar tenint un equip a l'ACB. Val la pena. D'un pressupost anual de 160 o 170 milions, estem parlant de destinar-ne una mínima part a que la Penya continuï representant-nos a la resta d'Espanya, ha de ser possible.

     

    Veu el govern sòlid?

     

    Jo m'hi porto bé, hi ha bona voluntat, però falta capacitat executiva i directiva. No pot ser que la tresorera de l'Ajuntament em digui que mai com ara han tingut diners a la caixa. Els ajuntaments han d'equilibrar el seu pressupost i saber gastar el que tenen. Clama al cel el manteniment dels carrers. No pot ser que un sistema d'aigua d'un pavelló com Bufalà porti un any espatllat. Deixa les paraules molt lluny dels fets.

     

    Del manteniment i les instal·lacions se n'ha parlat molt darrerament, i l'executiu sempre ho retreu a la falta de manteniment dels darrers anys.

     

    És mentida. Hi ha hagut falta de manteniment, però no pots seguir utilitzant aquesta excusa dos anys després. Un any per arreglar una caldera…el carrer Mossèn Anton, nosaltres el vam pactar amb el PP, hi havia els diners, no pot ser que no estigui fent-se. Ja no és temps d'excuses, governar vol dir prendre decisions i no quedar bé sempre amb tothom.

     

    Quin és el gran repte de la ciutat?

     

    Aprofitar que estem a 10 minuts d'una capitat mundial, que genera riquesa. Nosaltres estem jugant la lliga de les ciutat suburbi de Catalunya. No estem seguint l'estratègia de L'Hospitalet, que està intentant treure'n el màxim profit. És culpa nostra.

     

    No s'està fent suficient en l'àmbit del turisme?

     

    En absolut. Lamento no haver pogut tenir la capacitat de convèncer més gent, també en sòc responsable. Però les ciutat haurien de valorar els governs més a fons, amb menys ideologia i més practicitat. Ens falta ambició per posar Badalona on es mereix. El gran repte és construir grans consensos en virtut d'una visió més àmplia.

     

    I el seu repte, quin és?

     

    No en tinc. Visc molt al dia a dia, molt concentrat en la feina aquí. No tinc l'ambició personal de fer res en la política local en els propers anys. Si mai demanen opinió a algó, això sí, espero poder ser un dels molts alguns. M'agradara seguir opinant des d'una perspectiva constructiva.