Futbol sala contra l’absentisme femení a Sant Roc

    0
    IMG_9798.JPG

    18/11/2016 – L'Escola de Futbol de Sant Roc, que va néixer fa cinc anys per combatre l'absentisme al barri, compta a dia d'avui amb una quarantena de noies.

    “Molts dels equips contra els que juguem són de la zona alta de Barcelona. Quan veuen que som de Sant Roc pensen que portarem problemes o anirem a robar”, bromeja en Marc Garcia, un dels principals entrenadors de l'Escola de Futbol de Sant Roc, abans de marxar amb les noies de l'equip sub23 a jugar Barcelona. “Després al·lucinen amb la disciplina i els valors que demostrem al terreny de joc”. Tot i que és dimarts i normalment seria dia d'entrenament, el conjunt júnior de l'entitat de Sant Roc ha d'afrontar un partit ajornat a la zona de La Sagrera. De fet, tots els seus desplaçaments són a l'altra banda del Besòs, perquè a Badalona i les ciutats veïnes no hi ha lligues escolars de futbol sala femení.

     

    L'Escola de Futbol Sala de Sant Roc va néixer fa cinc anys sota el paraigües de l'Associació Kali Zor, una entitat de voluntaris que promou diferents iniciatives per lluitar contra l'absentisme arrelat a la zona. Una de les seves primeres accions va ser aprofitar el futbol com a eina per a l'educació social. “Volíem lluitar contra l'absentisme i una de les passions dels nens és jugar al futbol. Però necessitàvem aportar un al·licient, perquè això ja ho fan al carrer. Aquest plus és el que aporta la competició i formar part d'un conjunt que participa en una lliga”, explica l'Alfonso Amaya, un dels impulsors de l'escola, que desenvolupa la seva activitat a l'escola Baldomer Solà, la directora del qual va facilitar el pati per als entrenaments i partits.

     

    Tot i que inicialment només hi havia equips de nois, la situació s'ha revertit ara i només es troben en marxa tres equips femenins, amb una quarantena de noies. “Era un repte per a nosaltres aconseguir que les noies del barri s'animessin, sobretot d'algunes cultures com la gitana. Però era necessari perquè l'absentisme escolar femení és molt notable”, explica el David Sarroca, una altra de les persones que va posar en marxa aquesta iniciativa. A dia d'avui, l'entitat està a l'espera que les extraescolars municipals es posin en marxa; llavors intentaran incorporar aquells infants que no hi puguin accedir i formaran un nou equip masculí.

     

    Seguiment escolar i suport personal

     

    L'equip d'entradors i coordinadors de l'escola de futbol fan seguiment de l'evolució escolar de les nenes i nens al llarg del curs. Qui vol jugar, ha de presentar les seves notes. A banda, tenen contacte directe amb les famílies i amb el personal de les escoles de la zona per poder anar consultant qui assisteix habitualment a escola i qui no. La gestió, en qualsevol cas, no és fàcil. “Si no van a escola, tampoc els hi pots dir de forma dràstica que no juguen o entrenen. Perquè si no no fan ni una cosa ni l'altra, intentem aplicar petits càstigs però sense deixar-los anar”, relata l'Alfonso, pertanyent al col·lectiu gitano.

     

    Més enllà de l'activitat purament esportiva, els responsables del club de futbol fomenten altres activitats com ara sortides esportives o culturals, excursions i altres activitats. També ofereixen ajuda amb els deures escolars abans dels entrenaments i animen els que ja tenen certa edat a fer cursos de formació o presentar-se a llocs de treball al Badiu Jove, per exemple.

     

    Finançament del Tram i de la Caixa

     

    L'Escola de Futbol funciona sense pràcticament recursos propis. Els nens i nenes del barri poden inscriure's a l'equip per un preu simbòlic o pràcticament cap pagament, ja que moltes famílies no es poden permetre pagar res, diuen des de l'entitat. Els recursos del club són molt reduïts i les despeses, significatives: uniformes, xandalls, fitxes del consell esportiu, arbitratges. Tots els responsables del club treballen de forma pràcticament voluntària i només els entrenadors, un total de sis, cobren una quantitat, com el preu d'inscripció, simbòlica.

     

    A dia d'avui, l'escola funciona amb una ajuda del Tram de 2.000 euros, l'empresa que gestiona el servei de tramvia, i que cedeix una part en targetes de transport. L'altra font de finançament prové de l'Obra Social 'la Caixa', que aporta 4.000 euros. Tot i que el projecte es va poder posar en marxa amb una partida de 20.000 euros, fa 5 anys, el pressupost ha anat disminuint. L'equip no compta amb cap subvenció pública.

     

    Lluita contra un absentisme d'entre el 40 i el 60%

     

    L'absentisme és un problema malauradament arrelat a Sant Roc des de fa anys, i un dels organismes que més ha focalitzat la seva tasca a combatre'l és el Consorci Badalona Sud, l'organisme format per diferents institucions públiques i que dirigeix des de fa pocs mesos Pilar Vallès. La nova gerent remarca que la lluita contra l'absentisme té una “trajectòria àmplia” des de fa anys, i apunta que la línia de treball a dia d'avui pren com a base el pla d'absentisme que va elaborar el passat mandat el Partit Popular. “La meva tasca és recollir el llegat i aprofundir en el pla”, subratlla Vallès.

     

    Les dades d'absentisme amb les que treballen a dia d'avui les institucions i les escoles de Sant Roc arriben a punts màxims d'un 40% en primària i de fins a un 60% a secundària. Les xifres desprenen l'absentisme als centres Lestonnac, Eugeni d'Ors, Baldomer Solà i Josep Boada, tot i que al total d'escoles del districte sud també s'inclouen Mare de Déu de l'Assumpció i les Trinitàries.

     

    L'absentisme s'aborda a través d'una taula de la que formen part les àrees de Serveis Socials i Educació de l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana, els centres educatius de la zona i el propi Consorci. És allà on es fa el seguiment i s'aplica el protocol d'actuació si es troben casos que ho requereixen. En el cas concret del Consorci, enguany es destinen 77.000 euros al projecte de suport a l'escolarització que es desenvolupa a través de la Fundació Carles Blanch. Vallès, no obstant, remarca que l'absentisme forma part d'un “problema d'exclusió social molt més global”, i que s'ha d'atacar en conjunt la situació de pobresa i risc social del barri.