Goran Suton: l’espartà de l’Olímpic

    0
    DSC_0859.JPG

    10/10/2014 – El pivot del FIATC Joventut ha connectat de seguida amb el vestidor i els aficionats, fent grans actuacions en pretemporada i en el debut a la lliga.

     

    Nascut a l’antiga Iugoslàvia, amb passaport croat i amb una infantesa repartida entre Bòsnia, Sèrbia i els Estats Units. La vida de Goran Suton és sinònim de supervivència i d’adaptació constant, i sempre partint d’una visió del món positiva. Això i la seva qualitat física i tècnica han fet de Suton un jugador de bàsquet professional.

     

    “Em sento bé a Badalona. M’he trobat amb un bon grup de companys i d’entrenadors. Tothom m’ha rebut bé. Crec que és un bon lloc per jugar”, ens comenta el MVP del primer partit del FIATC Joventut a la lliga.

     

    Amb 18 punts, 9 rebots i 20 de valoració, Goran Suton va experimentar una bona posada en escena a la pista del CAI, sent clau en el triomf de la Penya a Saragossa (74-79). L’interior croat afronta molt il·lusionat el repte de competir a la Lliga Endesa.

     

    “Venir aquí va ser una gran decisió. Tenir l’oportunitat de jugar a Espanya i fer una bona temporada em motiva. Intentaré millorar el meu joc i, al mateix temps, créixer amb l’equip”, afirmava Suton instants abans d’iniciar el penúltim entrenament previ al debut a casa, davant dels aficionats, en el duel que ha d’enfrontar al FIATC Joventut i a l’Estudiantes.

     

    Sota el seu físic imponent i el seu rostre aparentemt seriós, s’hi amaga una persona bromista i afable, i que es declara perfectament integrada dins de la dinàmica verd-i-negra. “A la Penya hi he trobat el millor grup de companys que he tingut des que sóc jugador professional”, assegurava Goran Suton.

     

    Un cop signat el seu contracte amb el FIATC Joventut, l’ex del KK Cedevita ha pogut descobrir dues ciutats – Barcelona i Badalona – que li han causat bona impressió. “Sí que estic gaudint de Badalona i Barcelona. Encara les estic explorant, perquè arribo cansat a casa dels entrenaments. Als dies lliures, a vegades em fa mandra anar a donar voltes, però m’agraden”, remarcava.

     

    A Suton no l’ha sorprès l’entusiasme que Badalona té amb la Penya, perquè “Espanya és un país de bàsquet, tot i que sé que el futbol va primer”. El jugador verd-i-negre es mostra encantat amb el tracte que els aficionats li dediquen. “Molts cops, passejant per Badalona, sempre et trobes a algun fan que crida ‘Força Penya’ o que m’anima dient el meu nom. Està molt bé estar envoltat per aquesta atmosfera”, deia Suton.

     

    Viure una guerra

    Goran Suton va néixer a Sarajevo el 1985, només un any després de la disputa dels Jocs Olímpics a l’aleshores capital de l’antiga Iugoslàvia. Amb pare croat i mare sèrbia, Suton va començar a jugar a bàsquet amb 13 anys, però abans de conèixer l’esport que el faria professional, el pivot de la Penya va haver de viure en primera persona un dels pitjors conflictes bèl·lics de la història europea: la Guerra de Bòsnia (1992-1995).

     

    Només sis dies abans de fer set anys, el conflicte armat esclatava als Balcans i Goran Suton i part de la seva família es van veure obligats a abandonar la seva terra. Amb només una maleta a les mans, Suton va canviar Sarajevo per Sèrbia. Un cop finalitzada la guerra i establert de nou a Bòsnia, els Suton es van trobar un país en ruïnes i l’any 2000 van decidir provar sort per intentar viure el somni americà.

     

    Llavors, Goran Suton ja tenia 14 anys i començava a destacar pel seu físic imponent. Ell, al costat de la seva família, es va establir a Lansing, capital de l’estat de Michigan, un dels bressols del bàsquet nord-americà.

     

    “Volíem canviar de vida i per això vam marxar als Estats Units. No va ser pel bàsquet, sinó per buscar oportunitats i poder viure millor”, revelava Goran Suton. L’interior de la Penya reconeixia que li va costar “un o dos anys adaptar-se als Estats Units”, però que quan van començar el high school “tot va començar a anar bé. Vaig aprendre l’idioma i em vaig adaptar. Sóc un noi molt sociable i m’agrada estar amb els amics”, relatava el pivot.

     

    Sent un bon jugador de bàsquet, Goran Suton no podia anar a un altre centre d’estudis que no fos el Lansing Everett High School, institut que va veure ‘néixer’ al llegendari Magic Jonhson. A Everett, l’interior balcànic va completar el seu any sènior amb unes mitjanes de 15.2 punts, 12.8 rebots i 4.4 taps per partit.

     

    La seva evident progressió li va obrir les portes de Michigan State, universitat on va fer el pas definitiu per convertir-se en jugador professional, a banda de cursar els seus estudis de Retailing.

     

    Goran Suton va jugar als Spartans durant cinc temporades (04/05 – 08/09) i en el seu darrer any va fer uns números de 10.4 punts i 8.4 rebots per partit, sent el segon màxim anotador de l’equip. Aquell 2009, Michigan State va arribar a la Final Four de la NCAA, perdent contra la North Carolina de Ty Lwason (Nuggets) i Danny Green (Spurs). Suton és, a hores d’ara, un dels vuit jugadors en la història de Michigan State que ha superat els 1.000 punts i els 800 rebots amb els Spartans.

     

    “És molt important. És com part de la meva família. Vaig jugar amb molts dels meus companys durant cinc anys consecutius. Al final acabes formant part d’una tradició de bàsquet molt antiga. Seré un Spartan la resta de la meva vida”, comentava Goran Suton sobre la seva universitat.

     

    La Penya, igual que els Spartans, vesteix de verd, fet que ha acabat d’enstusiasmar Suton amb la idea de jugar a Badalona. “M’agrada vestir de verd novament. Em fa sentir bé i em recorda a l’època del college i la universitat”, reconeixia el pivot.

     

    Després de sortir de la NCAA, l’interior balcànic va viure en primera persona què suposa participar al Draft de la NBA. Corria l’any 2009 quan Goran Suton va ser escollit en segona ronda (nº 50) pels Utah Jazz. El pivot només va poder fer la pretemporada amb els de Salt Lake City, però entrar al Draft va ser per ell una gran recompensa. “Va ser una experiència inoblidable. No la puc ni descriure. Sens dubte és un dels millors moments de la meva vida”, assegurava.

     

    Parlant sobre el seu estil guerrer, Suton no vol vincular el fet d’haver viscut un conflicte com la Guerra de Bòsnia amb la seva mentalitat competitiva. “El meu estil lluitador no té tant a veure amb haver viscut una guerra, sinó que és culpa del meu germà gran. Ell sempre em pressionava i em plantejava reptes i jo sempre el volia guanyar en tot. Crec que gràcies a això sóc així de competitiu”, explicava.

     

    Actualment, Kevin Durant és el jugador que més admira, però sempre guarda un racó per Magic Jonhson i Vlade Divac. Divac és, sens dubte, el referent interior del pivot verd-i-negre. “Quan era petit m’agradava fixar-me en els seus moviments al pal baix”, comentava Goran Suton.

     

    Després de no poder fer el salt a la NBA, el pivot balcànic va passar per Spartak de Sant Petersburg (2009), Angelico Biella (2010-2011), Cibona (2011-12) i Cedevita (2012-2014). A Croàcia, Suton s’ha proclamat campió de lliga en dues ocasions i ara es mostra ambiciós per fer-ho bé amb el FIATC Joventut.

     

    “Estem preparats, però és una pregunta difícil, perquè encara és molt aviat. Aquest equip sempre estarà preparat per lluitar”, apuntava Suton sobre els objectius de Copa del Rei i play-off que s’ha marcat l’equip.

     

    Qui ha de ser un dels referents interiors de la Penya envia un missatge a tots els aficionats de cara al debut de diumenge a l’Olímpic contra el Tuenti Móvil Estudiantes. Goran Suton diu això als seguidors badalonins: “Seguidors de la Penya. Us animo a venir al pavelló. Com més siguem, millor jugarà l’equip i més bé ens ho passarem tots!”.