Amb passió, constància i lideratge, el tècnic Jaume Sala ha guiat a la Minguella cap a un ascens a SuperCopa. L’entrevistem.
Com valores la temporada?
- La temporada és de 10. S’assoleix un objectiu que no era el principal. Buscàvem ser un equip competitiu que tingués opcions al tram final de temporada. La derrota en la primera jornada ens va servir per detectar les errades i ser millors.
L’equip s’ha mostrat molt sòlid i regular. Quines han estat les claus?
- La primera clau ha estat compartir un objectiu comú. També, que els jugadors tinguin clar que les hores d’entrenament han de ser al màxim, i a l’hora del partit, no dependre d’un sol jugador i implicar a tota la plantilla. En part staff, amb la humiltat i amb moltes ganes de treballar: moltes hores de vídeo i estudiar el rival. Per últim, l’ambient i el companyerisme que hem tingut al llarg de la temporada; hem estat un grup d’amics.
S’ha aconseguit amb plantilla confeccionada de “veterans” i molt joves. Com heu treballat els moments de pressió?
- Els nostres “veterans” en Hueso, l’Ors i en Rou. En Hueso ens ha donat molt de coneixement dins els moments difícils. En Rou és l’exemple del que ha de ser un capità, som molt afortunats en tenir-lo. L’Ors, molta tranquilitat i saber estar en certs moments de partit. En Balada ens ha liderat molt bé des del base. Hem tingut sempre la mateixa idea al cap. I doncs els joves, molta personalitat i talent. També l’staff que som molt joves, des de la valentia i la màxima il·lusió. Hem sigut un equip amb molta ambició i no especular.
Tu ets la cara visible. Quin paper ha tingut l’staff tècnic al llarg de l’any?
- He trobat un staff immillorable. És la major mostra de respecte per a mi, que acceptessin la meva passió pel bàsquet. L’Arnau, que tinc amistat des dels tres anys, ha sigut el millor equip possible. M’ha donat implicació, gestió de grup. Des de l’ombra, però sempre ha estat quan l’he necessitat. L’Óscar, que no el coneixia molt personalment, però que tenia clar que té un nivell de bàsquet altíssim, sent determinant en moments claus. I finalment, en Pol (Tito) Grané, una persona molt especial per a mi, em fa estar tranquil i viure-ho tot encara amb més passió.
Hi ha hagut moments difícils com les derrotes de Sant Nicolau i Argentona. Com es va refer l’equip?
- El moment d’Argentona i Vic van ser difícils de gestionar. Ens sentíem culpables. A partir de la Setmana Santa vam acceptar que no podíem fallar. Vam parlar tots i l’staff ho vam acceptar amb molta tranquil·litat.
Què significa per a tu aconseguir aquest ascens i moment històric amb el club de la teva vida?
- Són moments per recordar a gent. És el meu major èxit com a entrenador. La sensació quan sona la botzina de final de partit al Casagemes-Albert Esteve. És un ascens amb un equip humil i treballador. Aconseguir-ho a casa no té preu. Jo sóc de la Minguella. Des de l’escola fins formar-me aquí. És el club que estimo. Recordo el meu pare, la persona que més em seguia i que més feliç hagués estat de viure això. De l’Albert Esteve, perquè m’hagués agradat veure la seva cara d’alegria assegut a la cadira on sempre seia. I del meu avi, que sempre em diu que és el meu mànager i que jo sóc el seu “pupilo”. En la vessant de bàsquet, a en Quim Solà per tornar-me a enganxar a la Minguella i a en Ramon Pla per la confiança. També d’en Ferran Peña i d’en Marcel Roca, de l’etapa a Llavaneres o de la temporada amb en Marc Sans.
Un ascens també és gràcies a tota la gent que forma part d’un club i que, majoritàriament, la seva feina no és visible. En parlem amb el president de l’Associació Esportiva Minguella, Joan Garcia.
Sabent tot el que comporta la categoria Supercopa (esportivament i esportivament), el club està preprat per assumir-ho?
- L’equip s’ha guanyat poder ser la temporada que ve a la màxima categoria sènior del bàsquet català. I ho ha fet quedant primer del seu grup. Esportivament estarà preparat per competir-hi. Econòmicament tenim el club sanejat i assumirem igualment el repte.
Què significa aquest ascens per a la Minguella? Com ho valores?
- L’ascens significa el reconeixement a la manera d’entendre el bàsquet que ens va deixar l’Albert Esteve. Treball i actitud. El premi a l’enorme esforç que hi han posat en Ramon Pla, a la direcció esportiva del club, i en Jaume Sala, al capdavant de l’staff tècnic de l’equip. La culminació d’una feina feta als últims tres anys amb projecció de gent de la casa. I una gran experiència esportiva pels jugadors que han portat el Sènior A masculí a ser un model pels equips de formació de la Minguella.
Cap a on vol anar el club i d’on ve?
- La Minguella ha de seguir fidel als seus orígens. Ser per sobre de tot un club de bàsquet de formació. On la missió és educar a través de l’esport. I l’objectiu, acabar cada temporada havent millorat individualment i col.lectivament. I poder combinar aquest treball des de la base amb tenir també equips competitius.
