La fidelitat eterna del gol

    0
    DSC_0316.JPG

    22/09/2016 – Yosse González, davantera del Seagull, somia poder alçar Badalona fins a la Primera Divisió Femenina.

     

    Amb tres anys, a casa li van oferir començar a practicar ballet, però aquesta proposta no la va convèncer en absolut. Influenciada pel seu germà, Yosselin González va tenir clar des de ben petita que la seva passió seria el futbol.

     

    La jugadora badalonina cremaria etapes ben ràpid, passant per equips com el Sant Gabriel i el Trajana abans de començar a defensar el blau del club de la seva ciutat. “Vaig debutar a Nacional molt jove amb el Santgra. Tenia 14 anys i compartia equip amb noies més veteranes. Aquell no era el meu lloc”, recordava Yosse en la conversa mantinguda amb aquest diari al Municipal de Montigalà.

     

    Després de créixer al Ruiz Casado, la davantera decidiria deixar de competir durant una temporada. La trucada del Seagull la va tornar a enganxar al futbol i, des d’aleshores, mai més ha deixat de pertànyer a les gavines.

     

    “Sento una cosa especial pel Seagull”, admetia Yosse. Aquest afecte és, segurament, allò que la manté arrelada a l’entitat. “La gent nova ha de saber on és i què se sent jugant aquí. Jo fa molts anys que anhelo aconseguir dur el Seagull a Primera. Fins que no ho aconsegueixi, no em sentiré en pau”, declarava la jugadora badalonina.

     

    Per Yosse, els diners no tenen pes dins del món que més estima: el futbol. Ha tingut l’oportunitat de marxar de casa per jugar en categories superiors, però sempre s’ha mantingut allà on se sent millor. “Si he de jugar a Superlliga vull que sigui aquí. La temporada passada em van oferir l’oportunitat de sortir de Catalunya per estar a Primera, però vaig dir que no”, revelava la ‘9’.

     

    Bones sensacions

     

    L’inici de lliga protagonitzat pel Seagull (dos triomfs en dos partits) ha reafirmat les bones sensacions que va exhibir el bloc de Ferrón durant la pretemporada i la Copa Catalunya. “Veig a l’equip molt bé. L’inici de lliga ha estat bo, però el millor de tot és que conservem la mateixa unió de sempre. La il·lusió per pujar la tenim intacte”, celebrava la nostra entrevistada.

     

    A Yosse, l’estil de possessió i construcció del joc d’aquest any li agrada més que el sistema del curs anterior. “Ens divertim més i a mi crec que em beneficia, perquè quan tenim la pilota m’estalvio haver de lluitar per recuperar-la i em guardo força per atacar”, argumentava.

     

    Segons la golejadora de les gavines, a la plantilla no li ha costat en excés adaptar-se al nou sistema, ja que el “més complicat ha estat canviar el xip mental i interioritzar que hem de dominar el rival i ser més protagonistes”.

     

    L’ànima d’un vestidor unit

     

    Segurament, si preguntes dins del vestidor del Seagull quina és la jugadora més alegre de l’equip, moltes companyes pensaran en ella. A banda de liderar sobre la gespa, Yosse González sempre ha buscat que l’equip conservi el bon humor.

     

    “Ferrón intenta guardar una mica les distàncies, però a vegades no pot evitar riure amb les tonteries que fem. Crec que si no es divertís amb nosaltres, no ens entrenaria”, valorava la futbolista de la Salut.

     

    Malgrat ser una jugadora amb personalitat, Yosse reconeix que l’ajuda del tècnic és clau perquè pugui rendir. “M’agrada ser líder, però m’afecta una mica la pressió. A vegades tinc por de decebre les companyes. Sort en tinc del Jordi, que m’escolta i m’ajuda a estar bé mentalment”, reconeixia amb sinceritat.

     

    Segons Yosse, la pinya que forma el Seagull explica els resultats que s’obtenen al camp. Cada mes, la plantilla fa un sopar que sempre paguen les jugadores que més perden en els jocs que s’organitzen en els entrenaments. “Es van acumulant creus en cada sessió i, si en tens menys, has de convidar la companya”, aclaria la davantera. A Montigalà hi ha un equip que guanya i, a més, s’ho passa bé.