El Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 4 de Barcelona ha obert la via judicial contra l’aprovació definitiva del Projecte PA-3 per construir pisos en un entorn del parc de Ca l’Arnús de la ciutat, admetent a  tràmit el recurs de la  formació política Guanyem Badalona. Aquesta acció judicial se suma a l’activada des d’Ecologistes en Acció, que també s’està estudiant des d’instàncies judicials. El recurs de la formació municipalista apunta les presumptes irregularitats urbanístiques i també les de procediment, sumant-se, com dèiem,  a l’acció judicial d’Ecologistes en Acció.

En les darreres hores, la justícia ha  notificat l’admissió a tràmit del recurs contenciós-administratiu interposat –a través de l’advocat Rafael Mendoza– per la regidora i exalcaldessa Dolors Sabater Puig i per l’organització política Guanyem Badalona contra l’aprovació definitiva de la urbanització i construcció de pisos al jardí romàntic de Ca l’Arnús, inclòs en l’expedient Projecte d’Urbanització PA-3 al Parc de Can Solei i Ca l’Arnús (carrer Sant Bru, 205). La resolució judicial obriria oficialment la via dels tribunals per fiscalitzar globalment un expedient que, segons els denunciants, estaria ple d’irregularitats, d’opacitat i sobre el que la formació política i prèviament l’entitat ecologista aboquen sospites d’incompliment de la llei. Per això, la Justícia requereix a l’Ajuntament de Badalona la tramesa de tot l’expedient administratiu.

Doble ofensiva judicial: front urbanístic i front mediambiental.-  Aquesta admissió a tràmit del recurs de Guanyem Badalona reforçaria i una ofensiva judicial de caràcter transversal iniciada per la formació ambientalista. Cal recordar que l’entitat Ecologistes en Acció també va portar el projecte d’urbanització de Ca l’Arnús als tribunals mitjançant un altre recurs contenciós-administratiu independitzat, però plenament complementari. Mentre que aquell recurs incideix en l'”impacte ambiental devastador” de l’edificació prevista, com la pèrdua de sòl permeable o la destrucció d’un pulmó verd en plena emergència climàtica, i en la destrucció del patrimoni cultural, el recurs de Guanyem posaria el focus en les presumptes vulneracions de la legalitat urbanística, l’afectació als elements protegits del parc (que la Generalitat ha incoat com a Bé Cultural d’Interès Nacional – BCIN) i les greus anomalies en la tramitació administrativa, a parer de la investigació de Guanyem que el jutge vol estudiar a fons.

Un expedient amb polèmica.- L’acció judicial arriba després d’un historial de denúncies d’anomalies per part de la instrucció de l’expedient, demostrades i corregides, en la tramitació del projecte per part de l’àrea d’Urbanisme i reconegudes pel propi govern municipal.  El passat mes de maig, Guanyem Badalona va destapar un error i en la publicació del Butlletí Oficial de la Província (BOP) del 24 d’abril de 2026, on l’Ajuntament afirmava erròniament que el termini per interposar recurs era de només un mes, quan la Llei 29/1998 en fixa imperativament dos. La pressió política i jurídica de la formació va obligar la Junta de Govern Local del govern del PP a Badalona a rectificar d’urgència el 8 de maig per evitar una nul·litat de ple dret per indefensió massiva.  Guanyem Badalona també va denunciar que el govern del PP hauria fet servir la majoria per desestimar en bloc més d’un centenar d’al·legacions presentades per veïns, entitats ecologistes i culturals i la mateixa formació de Guanyem, ignorant advertències, subratllen, com l’impacte de la construcció de pisos en el mur perimetral i en l’emblemàtica font de Roca i Pi.