Els balcons dels edificis de la Mancomunitat de Guasch, a Sant Antoni de Llefià, són plens de pancartes des de fa uns dies que fan al·lusió als incompliments del govern del PP respecte de la inversió i les millores en el seu àmbit, després que cedissin a l’Ajuntament gairebé 10.000 metres quadrats del recinte. Quan era propietat privada d’ús públic, les millores no eren possibles perquè el municipi ho tenia prohibit. Des que es va fer públic al 2024, tampoc no s’ha fet res d’important. Especialment, insisteixen en la necessitat d’asfaltar la zona de l’aparcament i dignificar el parc infantil, que manté una nostàlgica i circular pista de patinatge d’aquelles amb terra de ciment i baranes de ferro. Són a l’espera d’una reunió amb l’alcalde -després d’haver-se reunit amb Daniel Gràcia, tinent d’alcalde, i Daniel Aguilera, responsable del territori, sense cap resposta positiva. Només dates que arriben sense que es mogui res. No retiraran les pancartes fins que comencin els arranjaments.
Superar la paradoxa de pagar per l’IBI de l’espai i que ningú no hi faci res.- La paradoxa de les mancomunitats – com ho era Guasch, i ho són molts espais de Nova Lloreda i també dels baixos dels edificis del canal- és que paguen els impostos per als seus habitatges i a més, han de fer desemborsaments extres en impostos i per mantenir els espais de la seva propietat que són d’ús públic. Això ha passat durant anys a la Mancomunitat del carrer Guasch, a Sant Antoni de Llefià. Que ha assumit jardineria, neteja, asfaltat i pintat dels espais interiors d’illa, pagant, a més, uns quatre mil euros d’IBI. Des de l’Ajuntament apunten que des de les arques públiques han fet algun “favor” com retirar del jardí un pi torçat. Però en general, el gruix recau en els propietaris dels espais.
El desembre del 2023, primer davant notari, i el juliol de 2024, a través d’una aprovació
en el ple, després d’un carregós i llarg procés van cedir a l’Ajuntament els gairebé 10.000 m² d’aquesta àrea. El veïnat respirava tranquil. Per fi ja no hauríem d’escoltar el mantra de l’equip de govern de torn que no podia invertir ni un euro en un espai privat. Tot i que el parc del recinte estava ple canalla amb uns gronxadors deteriorats i una pista de patinatge del segle passat. Fins i tot “acollia” festes d’establiments gastronòmics regionals amb mol d’èxit.
La cessió va anar acompanyada de reunions on es van detallar les intervencions a fer. La darrera va ser el juliol de 2025, amb el tinent d’alcalde Daniel Gracia i el del districte, Daniel Aguilera. Allà ja van avisar que tenien el permís de tot el veïnat – deu comunitats-
per omplir els balcons de pancartes si s’allargaven els incompliments. Dit i fet.
Com sigui que al desembre -la darrera data anunciada pel PP- no ha entrat cap màquina
la campanya s’ha implementat amb molt bona resposta. “Estaven avisats”, comparteix Rafi Serrano, membre de la junta de la Mancomunitat i una de les artífexs d’aquest complex procés i de la lluita del dia a dia i de la unitat del veïnat.
Ni es retiraran les pancartes ni haurà reunió unipersonals.- De fet, és l’única mancomunitat de Badalona que ha completat el procés. El PP va dir que seguiria per Nova Lloreda i per la Illa XIII de Llefià. La major part del veïnat, gent gran, ha respost entusiasta -s’han fet 150 pancartes- per denunciar que “Albiol no els fa cas”.
Després de la col·locació i l’exposició pública de les queixes, han estat convocats a una reunió l’11 de març, amb la presència de l’alcalde. Amb tot, tota la Mancomunitat vol deixar clares dues coses, perquè així ho han votat: que les pancartes no es retiraran fins que no comencin els arranjaments de debò i que ningú de la junta es reunirà a soles amb el regidor Aguilera, tal com pretenia fer amb Rafi Serrano.
