Tres peticions inclouen l’al·legació presentada per la propietat dels immobles del número 73 al 85 que configuren la façana del carrer Francesc Layret, quan travessa a la plaça de la Vila, i que tenen els seus baixos una cafeteria, un establiment de cuina turca, una òptica, una farmàcia i  el bar Serra.  En primer lloc, que es iniciï el tràmit de desafectació de les finques del 73 al 85 esmentades.  Que, en coherència amb aquesta decisió s’aixequi la suspensió de llicències aprovada el dia 7 d’octubre de 2024 pel Ple de l’Ajuntament en l’àmbit indicat. I, finalment,  que es garanteixi a la propietat  “participar activament” en qualsevol procés de definició del futur d’aquest espai, amb transparència i diàleg efectiu, que substitueixi la situació d’actual d’haver de tirar endavant amb una única unitat d’actuació la substitució i renovació de tot aquest espai.

Oportunitat per conservar i rehabilitat, i no enderrocar i fer una uniformitat sense ànima.-  De manera que on alguns veuen en el projecte de pacificació de Francesc Layret  l’oportunitat per tirar endavant amb qüestions pendents com les expropiacions d’algunes construccions que fan façana amb Francesc Layret a l’altura de la plaça de la Vila, com les al·legacions presentades per ERC per accelerar els expedients i incloure l’espai alliberat en el projecte de remodelació de tot l’entorn.  D’altres, concretament, la propietat, ha presentat al·legacions en el sentit contrari, tot adduint que si un dels motius per l’afectació responia a les necessitats de l’ampliació de calçada, aquest argument decauria amb un projecte de pacificació per transformar aquest espai en una illa de vianants, pacificada i més verda.
Aquestes famílies, amb negocis i habitatges de la numeració 73 al 85 d’aquesta via,  n’han viscut, segons s’inclou en la part expositiva de l’al·legació més de setanta anys en aquestes cases i consideren, segons al·leguen en l’escrit presentat a l’Ajuntament,  que hauria arribat el moment que s’aixequi l’afectació  perquè “ara” ni cal ampliar la carretera, en termes objectius, “ni cal” -en termes més subjectius- “que aquesta transformació s’endugui més patiment després de dècades d’afectació”. Concretament, volen un comportament similar a la desafectació a Francesc Macià.

Coincidència de l’aprovació del pressupost per a Francesc Layret amb la suspensió de llicències.-  L’aprovació de la partida de nou milions d’euros en el ple municipal que finançarà l’operació de gran envergadura de Francesc Layret i Via Augusta va coincidir gairebé de manera simultània amb una altra decisió sobre aquest espai: la suspensió de llicències en Francesc Layret i Sant Anastasi, davant la plaça de la Vila, per generar una única unitat d’actuació urbanística amb les finques indicades obligant a desenvolupar-la des de la iniciativa privada. Aquesta segona decisió resulta una afectació hereva del Pla General Metropolità del 1976, que ara està totalment en debat amb una nova redacció que el substitueixi. En aquest context,  Francesc Layret era l’N-II, en els anys 70 del segle passat amb el precedent del Pla Comarcal de 1953.

En aquest punt, les persones que demanen la desafectació convenen que “no és viable ni socialment acceptable destruir teixits urbans consolidats i amb valor patrimonial per alinear voreres” amb aquesta nova composició. “L’urbanisme actual, inspirat en la regeneració sostenible, aposta per conservar allò que identifica una ciutat i la diferència”. L’actual plantejament de convertir Francesc Layret en zona de vianants inclou excepcions funcionals, que no son impediment pel cas d’emergències o actes concrets”. Això demostra, continuen,  que no caldria una reordenació radical del sòl per assegurar els serveis. De fet, la mateixa disposició física de l’Ajuntament o la del Círcol Catòlic, ja configuren, defensen, una morfologia que ha estat funcional durant dècades. L’execució de l’afectació en curs suposa, lamenten,”de fet una expropiació encoberta amb una pèrdua irreversible per als signants amb un interès general” que ara quedaria desdibuixat. I no és admissible, sostenen,  que, sota la cobertura d’una transformació urbana, es perpetuïn desequilibris i injustícies urbanístiques que fa dècades que arrosseguem, conclouen.

Sense Sant Josep, sense la Mobba, amb substitució de la fesomia del Progrés (…).- En aquest punt, aquesta reflexió coincideix amb el sentiment de molta ciutadania respecte de la pèrdua de referents arquitectònics a la ciutat. Si més no accentuada per la gairebé enllestida finalització del centre parroquial Sant Josep i les seves instal·lacions esportives. També, en el seu moment, la desaparició de la fàbrica Mobba. El degoteig de substitució de moltes casetes de planta baixa del barri del Progrés per modernes promocions (…) I també,  el no manteniment del qual encara resta dempeus, com seria el cas de les incògnites sobre el mercat Torner i especialment el Maignon. Al que caldria sumar l’abandonament de les edificacions de Ca l’Arnús. Davant d’aquest panorama, des de l’exposició de l’escrit d’al·legacions, s’exposa que “Badalona ha de decidir quin tipus de centre vol tenir i és evident que existeix consens en aconseguir un espai amb caràcter, humanitzat i amb memòria històrica, i no pas un espai anodí, colonitzat per volums i façanes com el de l’edifici conegut com el de “La Sopera”.”, manifesten. Per afegir que: “l’orgull de ciutat no implica fer-la semblant a les altres, està en funció de fer valdre el que tenim. Òbviament, ningú podrà dir que la façana nord de la plaça de la Vila és brillant. Però cal pensar en com pot ser si es desafecta i els propietaris es veuen incentivats i segurs per fer les millores requerides.” És a dir, la desafectació podria comportar incorporar requisits estètics, cromàtics i especialment de manteniment que canviarien el precari estat actual, al que l’afectació ha condemnat. De manera que, segons continua el representant legal de la propietat  “seria un error, a parer dels meus representats, transformar la plaça de la Vila en un escenari despersonalitzat, alineat amb una arquitectura que no dialoga ni amb el passat ni amb l’escala humana. Allò que s’hauria guanyat en espai —innecessari excepte per actes puntualíssims perfectament traslladables a La Plana, per exemple— es perdria en caràcter, en memòria i, en el nostre cas, en patrimoni.”

Alternatives a l’estat actual.- En aquest sentit, exposen alternatives “més intel·ligents i eficients” com rehabilitar i potenciar els edificis existents, preservar-ne les alineacions,  afavorir el comerç de proximitat, crear un entorn amb qualitat ambiental “sense esborrar la traça històrica del lloc”. Al contrari, mantenen, proposen impulsar una intervenció urbanística singular que destaqui els valors patrimonials i generi orgull de ciutat, obligant els seus titulars a efectuar determinades intervencions a les seves finques: paleta de colors per a les façanes, tipologia de materials, rètols, soterrament de cablejat, etc. Les ciutats que saben protegir el seu patrimoni construït, defensen,  “són les que resulten més atractives, més humanes i, al final, més competitives”. “Actuar en sentit contrari és desprendre’s d’un actiu immaterial que no es pot recuperar”.

Buidar l’espai d’identitat i de relat.- La defensa d’un valor identitari per a la plaça de la Vila també té cabuda, no, especialment, per la seva perfecta ordenació i linealitat. “És com és, però és la nostra”, manifesten, “i aquest valor identitari no pot ser menystingut”. Les millores que suposarà la conversió en illa de vianants, juntament amb la desafectació urbanística que reclamem, poden i haurien de ser compatibles amb la preservació del llegat històric, (hi ha cases del segle XVIII). “Mantenir l’essència arquitectònica i urbana de l’espai no només és possible, sinó desitjable, per garantir una transformació que respecti la història i en reforci el sentit col·lectiu”.

L’aposta per la rehabilitació i la conservació amb criteris d’economia circular.-  El caràcter patrimonial de la plaça, -ja reconegut amb la seva catalogació municipal  no es limita al traçat físic ni a l’edifici consistorial; s’estén també a l’ús social i emocional que n’han fet generacions de badalonins. Celebracions, festes, actes cívics i moments històrics han tingut lloc en aquest espai i l’han dotat de significat. Impostar la plaça amb formes alienes a la seva història suposa buidar-la de relat i desconnectar-la de la seva funció simbòlica. En un món cada vegada més estandarditzat, preservar l’autenticitat és una estratègia intel·ligent: genera orgull, reforça la cohesió social i projecta un model de ciutat amb personalitat, capaç de destacar i competir en el context global, conclouen.

La resposta de les al·legacions es farà durant aquest mes d’agost per que un calendari que va començar el 29 de maig amb l’aprovació del projecte per part del consistori, l’11 de juny amb l’inici de la campanya a la plaça de la Vila per exposar el projecte fins a passat Sant joan; amb la publicació del projecte al BOPB el 13 de juny i amb la finalització de la presentació del termini per presentar al·legacions el dia 25 de juliol.