El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és el trastorn més
freqüent entre infants i joves donat que es diagnostica entre el 4-5% de la població (el 25% dels pacients atesos són més homes que dones). El fet que hi hagi tant diagnòstic és, segons Laura Urraca, psicòloga clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, perquè ara estem més pendents dels comportaments. També destaca que s’ha imposat molt el rigor per discernir, ja que “no sempre un nen mogut és un TDAH”. L’infant ha de tenir els mateixos símptomes en tots els àmbits de la seva vida, que en aquesta franja es limita a l’escola, a casa i a les activitats extraescolars. De manera que els informadors són els pares i mares i els mestres i es fa el diagnòstic clínic a
partir d’un qüestionari centrat en la inatenció i en altres comportaments com
colpejar amb freqüència. Manifesta que és clau diagnosticar-lo abans dels 12
anys, i anar descartant altres causes. El millor tractament per a aquest col·lectiu d’infants és aplicar estratègies adaptatives sobretot a l’escola i a l’entorn familiar. Al col·legi, els professors els han de seure al davant per evitar al màxim les distraccions ambientals. L’aprenentatge ha de ser individualitzat, amb suport visual i amb activitats fraccionades, i sempre amb instruccions clares i breus. L’eina més útil per als seus adults de referència
és, per a Laura Urraca, participar en els grups psicoeducatius amb altres famílies. “Per compartir sensacions, avenços, neguits i estratègies, com elaborar sempre en positiu qualsevol observació que se li faci a l’infant.” Aquests grups també són importants en el moment de prendre la decisió, que en molts casos escau, de dispensar farmacologia. “Si a mesura que transiten cap a l’edat adulta no hi ha hagut la maduració cerebral per superar el TDAH, s’ha d’optar pel tractament que s’ha de combinar amb les estratègies per
formar part del món adult”. Pel que fa a l’orientació professional preferent, “poden ser el que aquestes persones vulguin ser”, conclou.
