L’alcalde de Badalona ha rebut aquest matí a les 8.30h l’equip del Parlament Europeu que integra la comissió especial sobre la Crisi de l’Habitatge creada per analitzar el fenomen que pateix Europa. Un cop acabi la reunió, s’ha anunciat un contacte informatiu per avaluar l’abast de la visita. Però Xavier Garcia Albiol no és el primer representant de la ciutat, sí el màxim, que ha tingut l’ocasió d’entrevistar-te amb aquest equip. El 13 de maig, Àlex Montornès, líder d’ERC a Badalona, va fer a Irene Tinagli, la diputada del Partit Socialista Italià que presideix aquesta comissió, quatre pinzellades de la realitat a la ciutat, suportada en dades de diferents ítems. Formava part de la comissió d’ERC que va traslladar a seu parlamentària europea la veu de diferents poblacions que es van reunir amb Tinagli. Posteriorment, Montornès va fer-li arribar un document a què ha tingut accés Diari de Badalona, del qual reproduïm les principals conclusions que estan avalades amb dades oficials sobre aquest tema.
En primer lloc, ERC apunta a un dèficit estructural de l’habitatge derivat d’un envelliment significatiu amb deficiències constructives, fruit principalment de l’expansió urbana de mitjan segle XX. Origen deficitari que s’ha agreujat per la manca d’inversió pública sostinguda, i que té en la crisi del carrer Canigó, pendent de resoldre, el màxim exponent.
Els republicans també destaquen que a la ciutat el 8,4% dels habitatges estan buits, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que a més dels habitatges concentrats en les mans dels fons voltor. Concretament, en un grup reduït d’unes quinze companyies com CaixaBank, Banc Santander, BBVA, Banc Sabadell, Abanca, Cerberus i Blackstone. Es tractaria, doncs, d’una “retenció especulativa” que, a parer seu, contribueix a l’encariment dels preus i limita l’accés a l’habitatge per a les famílies més vulnerables. Som segons les dades oficials el cinquè municipi amb més habitatges buits de Catalunya, tancats pels grans tenidors i la banca a qui la població va rescatar.
Badalona també pateix un greu augment dels desnonaments principalment per impagament de lloguer “sense resposta per part de l’administració a pesar de l’existència de protocols i serveis de mediació”. “Cada setmana queden al carrer famílies amb infants o gent malalta”. Continuem essent una de les ciutats amb més desnonaments de Catalunya, uns 80 al mes, especialment per impagament de lloguer. Actualment, el temps mitjà d’espera per accedir a un habitatge d’emergència a Badalona és d’uns dos a tres anys i prop de 200 famílies figuren al registre de la Mesa d’Emergència.
Un dels fenòmens que també se circumscriu a la ciutat és l’increment i la criminalització de les ocupacions, por no sustentada en les dades reals sinó en una estratègia política, ja que representen una part molt petita del total del parc d’habitatge. “Tot i això, el discurs polític actual, liderat per l’alcalde, ha criminalitzat aquest fenomen, convertint-lo en un eix central de la seva agenda, sovint obviant-ne les causes socials i la necessitat de polítiques de mediació i habitatge social”, insisteix. Segons dades oficials, Badalona és la segona ciutat de Catalunya amb més denúncies per ocupacions d’habitatges, només per darrere de Barcelona. El 2023 es van registrar 602 denúncies, de les quals el 97,2% (585 casos) feien referència a pisos buits, i només 17 casos (2,8%) afectaven habitatges realment habitats com a primera o segona residència. Tot i que el fenomen genera malestar veïnal, “cal posar les xifres en context”, manté: el total d’ocupacions representa només un 0,65% del parc d’habitatge de la ciutat, i les que afecten habitatges no buits baixen fins al 0,02%, una xifra mínima.
Per contra, manté que el govern local “ha activat una regidoria per prevenir les ocupacions, però cap mecanisme regulador contra l’especulació d’un dret com l’habitatge ni ha aplicat polítiques per mobilitzar aquests habitatges cap al lloguer social o assequible.”
Una derivada d’aquesta “inacció” seria la situació alarmant de les persones sense llar, agreujada per la desaparició de cap recurs públic com a servei de pernoctació i atenció a aquest col·lectiu. “Les polítiques municipals recents han comportat el tancament d’equipaments clau, la paralització de nous projectes d’habitatge i l’abandonament de la coordinació amb entitats socials”. Segons el darrer recompte fet la matinada del 6 al 7 de maig, impulsat bianualment des de la Taula per lluitar contar el Sensellarisme, es van detectar 110 persones dormint al carrer —gairebé el triple que les 39 del primer recompte de 2016. A més, segons les dades aportades per l’Ajuntament, 214 persones estaven allotjades en recursos d’entitats socials com albergs i pisos pont, mentre que 291 vivien en infrahabitatges o assentaments precaris. “Aquest increment sostingut és preocupant, malgrat que el nombre de places en habitatge d’inclusió ha passat de 50 a 187 entre 2023 i 2025”, conclou en aquest ítem.
El fenomen dels pisos turístics, tot i que no és tan greu com a Barcelona, també agreuja el dret a l’accés a l’habitatge en una situació amb dèficit i en zona tensionada en què per llei es podria prohibir els habitatges d’ús turístics. Oficialment, la ciutat compta amb 227 llicències d’apartaments turístics. Tot i estar en temps de moratòria per atorgar noves llicències, l’oferta no deixa d’emergir i en les plataformes es mostren més d’un miler d’entrades. Aquesta proliferació genera un efecte inflacionari en el preu dels habitatges, especialment en zones cèntriques i del litoral. A Badalona, els lloguers turístics poden oscil·lar entre 100 i 150 € per nit, fet que permet obtenir 1.000 o 1.500 € en només deu dies —l’equivalent a un mes de lloguer tradicional—, reduint així l’oferta per a residents i encarint els preus a l’entorn.
De manera que segons l’Observatori del Preu del Lloguer, el preu mitjà ha passat de 700 € mensuals el 2014 a 1.500 € el 2024, amb un increment superior al 100% en una dècada. Tendència alcista que també aplica al mercat de compravenda, amb una pujada prevista del 10% a Catalunya durant el 2025.
L’informe d’ERC incorpora certa autocrítica en tant que la formació republicana ha estat membre de diferents governs de la ciutat; el darrer, des de novembre de 2021 a maig de 2023. El punt de reflexió es concreta en deixar per escrit que “la fragmentació política i la inestabilitat institucional dels darrers anys a la ciutat han dificultat la capacitat del govern local per desplegar polítiques d’habitatge a llarg termini efectives, fet que ha permès que els problemes estructurals persistissin o fins i tot empitjoressin”.
