Davant d’un imminent desallotjament que no arriba -tot i que s’ha iniciat un compte enrere que podria acabar a finals d’aquest mateix mes – el col·lectiu que viu a l’antic institut B9 ha decidit començar a deixar-se veure, al costat de les plataformes que el dia d’avui els fan costat de manera més fidel i continuada en el temps han fet un contacte informatiu amb periodistes. Pel missatge i pel contingut de la roda de premsa d’aquest matí, s’ha iniciat un punt d’inflexió per escalar aquest conflicte a diferents nivells, tant a l’àmbit local i com de país. Per aconseguir-ho , s’han anunciat diferents vies. A grans trets, mentre es continua a l’espera de com i quan es concreta la resolució del TSJC, avui s’ha denunciat el cas davant de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació per tracte discriminatori respecte de les condicions socioeconòmiques i d’origen de la majoria de les persones de l’assentament. També s’han anunciat accions per implicar el màxim d’entitats de tota la ciutat per posar rostre a les persones que viuen a l’institut ocupat i defugir de l’adjectiu de “criminalitat” i “delinqüència” que acompanya totes les declaracions de l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, qui, fins al moment, ha fixat el relat de l’episodi. Acompanyaven els ocupants de l’antic institut B9 el Sindicat de l’Habitatge, la Plataforma Badalona Acull, la Fundació CEPAIM i el col·lectiu d’advocats Irídia.
Si es desallotja sense alternativa, s’obre la via davant d’altres assentaments de barraquisme.- Però per sobre de tot, avui ha quedat palès que es vol escalar per avisar que tal com està el preu de l’habitatge en relació amb el poder adquisitiu de la ciutadania, hi afloraran més assentaments d’aquestes característiques o del tipus de barraquisme, com la que ocupa la llera del Besòs en el terme municipal de Montcada i Reixac. La gran envergadura del B9, respecte de la gran quantitat de persones que s’hi mouen – unes quatre-centres-, el situa com el desallotjament més gran d’un assentament col·lectiu sense que hi hagi cap garantia ni alternativa residencial. Permetre que això passi seria, per al col·lectiu d’advocats que defensa el cas i per a les entitats que hi donen suport, posar la catifa a altres operatius semblants amb vulneració de drets fonamentals. Vaja, que obriria pas a actuar de manera similar sobre la resta de realitats de barraquisme que la crisi de l’habitatge ha fet aflorar i, tal com es preveu, continuarà generant.
Obrir una nova via amb la denúncia a l’Oficina per la Igualtat de Tracte.- Mireia Salazar, advocada de col·lectiu Irídia que porta el cas que ens ocupa, ha introduït la Llei 9/2020 de 30 de setembre, l’objectiu de la qual és establir els principis i regular les mesures i els procediments per a garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia,… i d’altres característiques més. En aquest sentit, el contingut de la denúncia inclou la relació de desallotjaments ja practicats, declaracions de l’alcalde, la sentència que va obligar a donar alternativa habitacional a dues persones que es van ser expulsats de l’alberg de Can Bofí Vell,… Demana que obri una investigació sobre l’episodi, que assessori les víctimes i que sancioni, s’ escau. Mentrestant, el col·lectiu jurídic ha demanat que s’apliquin mesures cautelars abans del pronunciament de l’Oficina, que passarien per no tirar endavant amb el desallotjament. En el marc de l’estratègia orientada a aturar o endarrerir al màxim el desallotjament confirmat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L’advocada del cas diu que la sentència és de juny, i no de setembre.- Quant al desenllaç de la sentència del TSJC – que des d’Irídia diuen que la tenen des de principis de juny i no des de setembre com apunta l’alcalde-, Salazar ha compartit que la part demandant ha de ser qui faci el pas següent i demanar en un Jutjat que es procedeixi al compliment de la sentència. I assegura que aquesta acció encara no s’ha fet. Abans de posar data i hora, Salazar ha indicat que el jutjat ha de ponderar la garantia dels drets que s’han de protegir abans de donar l’autorització definitivament i nomenar la comitiva judicial.
De manera que, en aquestes passes prèvies se situarien les reunions que l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, està compartint que estan celebrant amb la Delegació del Govern en Catalunya, el Departament d’Interior, la Delegació Territorial del Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Es tractaria de dissenyar un dispositiu amb accions prèvies a la jornada del desallotjament, accions durant l’acció i també durant les jornades posteriors. Perquè una de les inquietuds és l’endemà a aquest dia. Un dels missatges escoltats durant la roda de premsa ha estat que les persones que en aquests moments resideixen al B9 no desapareixen i que hauran de buscar un altre sostre. En aquest sentit, Albiol va assegurar que es continuarà el seguiment amb les persones que ja mantenen un seguiment amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. Quan fa a la resta, no s’ha desvelat res per part de cap de les diferents administracions que sens dubte prendran part en aquesta intervenció, que per la seva envergadura supera el focus local.
Víctimes d’un sistema que deixa entrar i perpetua la il·legalitat.- D’acord amb l’estratègia d’explicar les històries de vida de les persones del B9, algunes de les presents han compartit la seva complexa situació respecte a la seva “legalitat”, en el sentit de compartir que es permet entrar en el territori a persones a les quals després se’ls impossibilita accedir a documentació i se les nega la residència i no poden formalitzar contractes de treball, documentació inexorable per accedir a un contracte de lloguer o adquisició d’habitatge. Tot i que aparentment, el modus vivendi de bona part de les persones residents al B9 és la recollida de ferralla amb els carrets de supermercats, dins del col·lectiu hi ha persones que cada dia, i des de fa anys, van a treballar de manera irregular per a empresaris que els ocupen de manera irregular. “Ens obliguen a ocupar” Després d’aquí, a on anirem? A ocupar un nou espai, sentencien, si no poden legalitzar la seva situació malgrat ser-hi a Espanya fa molts anys.
Badalona Acull implicarà la ciutat.- En aquesta mena de repartiment de funcions entre els col·lectius que des del primer moment han mantingut més afinitat amb la causa, “Badalona Acull” ha informat que comença avui mateix una campanya d’implicació i d’empatia del màxim d’entitats de la ciutat amb la defensa dels drets que, segons l’entitat, vulneraria implementar un desallotjament tal com s’està anunciant. “Badalona plantarà cara”. Així ho ha anunciat Carles Sagués, un dels membres de la Plataforma. En aquest sentit, ha compartit dades sobre la ciutat i el dret a l’habitatge respecte de ser la ciutat amb el rècord de desnonaments, que no té cap equipament per oferir com a alternativa residencial d’urgència a qui es desnona després del tancament de l’alberg de Can Bofí Vell. En aquest sentit, també ha recordat que en el moment d’arribar a l’alcaldia, Albiol no va fer el seguiment de la negociació per adquirir les instal·lacions de l’alberg juvenil de Pep Ventura per destinar-lo a instal·lacions habitacionals d’urgència per a la ciutat. De manera que en aquest “microclima” s’ha apuntat Badalona com una ciutat en la qual s’incompleixen reiteradament recursos garantistes inclosos per llei o normativa. “Aquí no es reallotja ningú que hagi patit un desnonament, no hi ha cap recurs, no hi ha cap pla d’habitatge ni cap pla d’erradicació del barraquisme”, que estaria obligat per la llei
Desmuntar l’únic relat difós fins ara.- Sense concretar més, també s’ha anunciat que s’emprendran accions per trencar la fins ara única narrativa difosa des de Xavier Garcia Albiol respecte a l’estreta vinculació entre les persones ocupants del B9 i la criminalitat i la delinqüència. Per als col·lectius presents avui, aquesta relació és “la manera de tapar la seva inacció i la seva ineficiència”, no només respecte de donar una resposta a aquesta complexa situació, sinó a la del dia a dia dels desnonaments que s’escometen cada dia. En les setmanes vinents, per tant, s’implementaran accions i estratègies per humanitzar el conflicte” i escalar-lo amb situacions que extrapolen Badalona com el no empadronament, el no atorgament de residència i l’economia submergida amb persones no documentades, immerses en un buit legal que els nega l’accés, per exemple a l’habitatge. “Albiol vol enderrocar l’institut per aixecar després una comissaria com l’únic recurs per combatre la misèria d’un dels barris més empobrits de Catalunya”.
