Sense bilbioteca de referència. Amb l’Espai Betúlia tancat. Amb el centre cívic Dalt la Vila inoperatiu, sense cap data prevista per a la seva obertura. Amb la seu del districte traslladada des de la Plana cap a l’Edifici del Viver. Enmig d’aquest context, l’Associació de Veïns del Centre empeny una lluita per defensar que el Centre Cultural El Carme no esdevingui un altre espai d’oficines municipals. De moment, en la lluita per mantenir aquest oasi orientat a activitat cultural s’hi han afegit els partits de l’oposició. Aquesta reivindicació comuna prendrà forma de moció en el ple ordinari de demà, dilluns, 3 de novembre.

Va néixer com a centre cívic i cultural.- El contingut de la moció recull l’argumentari d’aquesta posició. En primer lloc, es fa referència a l’origen cultural de l’edifici, mostrant la documentació tècnica, amb els criteris del concurs que havia de triar els professionals per dissenyar el projecte “d’un centre cívic a l’antiga Clínica del Carme”. Amb una volumetria i una imatge singular, com així ha estat, havia de tenir la funcionalitat per concentrar activitats cíviques, culturals i socials de diversa naturalesa. Actualment, manté assignat ús cultural, però això no impedeix la progressiva substitució de potencials usos culturals amb la col·locació d’oficines. A la planta baixa, l’Oficina de Turisme hi conviu amb la sala d’estudi i l’espai per a exposicions. Però a partir d’això, res més. A la segona planta hi ha el departament de Recursos Humans de l’Ajuntament. I a la segona planta, com a poc, es prepara el desembarcament del departament de Cultura, i també de Seguretat. De fet, durant els episodis d’altes temperatures viscuts al Viver, part d’aquest servei ja s’hi va allotjar al Carme donat que l’edifici de Francesc Layret sí que està climatitzat. El fet que no està preparat per a funcionar com a espai d’oficines, com s’insisteix a la moció, és que hi ha programades obres d’adequació per transformar una planta en oficines municipals. D’acord amb la previsió del pla de contractació de l’Ajuntament de Badalona per al 2025. Les obres depenen del Servei de Manteniment d’Edificis i d’Instal·lacions i tenen assignats uns 67.000 euros de partida. De manera que tot apunta que malgrat la demanda ciutadana, la destinació d’El Carme és tant sí com no reorientar-se com un annex a pocs metres del Viver.

Pagar lloguers o ocupar espais propis?.- En aquest punt, apareix el dilema de continuar pagant lloguers molt elevats en edificis situats en el centre administratiu de la ciutat o anar eliminant-los i concentrar els serveis en immobles de propietat municipal. Resseguint les demandes del veïnat i, ara també de l’oposició, la moció demana que les entitats “hi vagin entrant” al Carme de manera que vagi adoptant l’ús primigeni d’hotel d’entitats o de centre cívic. I que, mentre no es reobri la Biblioteca de Can Casacuberta, s’incrementi l’espai i les hores per donar resposta a aquesta necessitat. Finalment, s’apunta com un dels usos factibles que El Carme esdevingui la nova seu del Centre de Normalització Lingüística, un altre servei amb molta capacitat de millora respecte de les instal·lacions actuals.

Un calaix de sastre a la vora del Viver i la plaça de la Vila.- D’alguna manera, aquest cèntric i singular espai ha funcionat com una mena de calaix de sastre: Amb un conveni no renovat amb la Universitat de Barcelona per acollir el servei d’idiomes; és la seu de l’Oficina de Turisme; Protocol el fa servir per acollir actes que necessiten una sala gran i amb seguretat aïllada, com van ser les reunions de la Junta de Seguretat o de la comissió europea d’habitatge. També, en aquesta capacitat camaleònica, fa de centre d’ensenyament secundari albergant en la tercera i quarta planta els batxillerats de l’institut La Riera. Funció que podria alliberar-se cap a la primavera. En aquell moment també es veurà a què es dediquen aquestes dues plantes alliberades, en una conjuntura en la qual, a més, la plantilla municipal ha de créixer en unes tres-centes persones, i sense perdre de vista l’opció estratègica i d’eficiència econòmica d’allotjar els serveis municipals en espais propis.