L’exalcalde de Badalona, el socialista Rubén Guijarro, s’enfronta a una demanda de penes de quatre anys i un dia de presó, amb inhabilitació especial del dret de sufragi passiu -és a dir, a no poder formar part de cap llista electoral durant la condemna-, i una multa 8.000 i a inhabilitació especial per a ofici o càrrec públic que impliqui assessorament tècnic a l’administració local, autonòmica i estatal i a organismes públics durant setze anys- per un pressumpte delicte urbanístic per un fets que es remunten a la seva etapa de regidor d’Urbanisme. Arran d’un fets comunicats pel Cos d’Agents Rurals durant un període que va del 2017 al 2020, i que la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme identifica com a presumpte delicte sobre l’ordenació del territori, en la seva modalitat de silenciar infraccions urbanístiques. Tot i que tot el que es va malmetre i es va construir a la Serralada està totalment restituït. La principal discrepància rau en el fet que es va actuar contra els titulars de les finques, no contra les persones ocupants que van ser qui van cometre el delicte sobre el territori protegit, segons la documentació dels Agents Rurals.
Aquestes acusacions també inclouen a les persones que en aquell moment exercien la responsabilitat de Cap del Servei de Disciplina Urbanística i Sancions de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Badalona, identificat amb les sigles R.D.R., i el Cap de la Unitat Jurídica del Departament de Sancions d’aquell Servei de Disciplina Urbanística, identificat com a R.R.P. En tant que responsables tècnics del consistori en matèria de disciplina urbanística i garants del correcte exercici de la potestat sancionadora urbanística municipals, amb la figura política de Guijarro, actualment gerent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
Els fets objecte d’aquest presumpte delicte, que es jutja demà, dimecres 21 de maig, arrenquen el febrer de 2018 amb l’entrada en el registre d’Urbanisme i Territori, de la que Guijarro era titular, dels informes aixecats, com dèiem, per part dels Agents Rurals després d’idenfificar en diferents finques rústiques de la Serralada de Marina l’aixecament de construccions i edificacions i d’altres elements que anaven, i van, en contra de la protecció d’aquest sòl rústic. Les diferents parcel·les en les que es van fer aquestes construccions, i es va retirar vegetació i col·locar una tanca, estan situades en un espai classificat com a sòl no urbanitzable, íntegrament incloses dins de l’Espai natural protegit de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs, en plena Serralada de Marina previst en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) amb clau 28, atorgada als parcs forestals que cal repoblar, que no poden ser mai destinats a usos, aprofitaments o ubilitzacions en contra d’aquesta destinació.
L’escrit d’acusació de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme relata la identificció per part dels Agents Rurals d’aquests fets punibles al llarg de diferents finques, concretament, de cinc al llarg dels anys. De totes les comunicacions, l’Ajuntament va incoar expedient i va iniciar procediment sancionador. Se’ls retreu, amb les conseqüències de demandes penals, haver actuat només sobre les persones titulars de les finques i no sobre les persones que van ocupar il·legalment aquests espais i van procedir a l’aixecament de les construccions, amb superfícies, tancats perimetrals, hivernacles, eliminació de la vegetació, incorrent en la il·legalitat.
Els primers expedients els va iniciar l’antecessor de Guijarro, el regidor Francesc Duran, del govern de Dolors Sabater. Qui també va actuar contra la titularitat deixant fora de l’expedient als qui estaven identificats com les persones que havien ocupat els terrenys sense cap mena d’autorització de la propietat.
La principal acusació que recau sobre les tres persones no és no haver actuat – de fet, Badalona és l’únic municipi amb aquestes iniciatives-, sinó no haver perseguit “les infracccions molts greus comeses per les persones incloses en els expedients realitzats pel Cos d’Agents Rurals com a realment les autores, sense permís de la propietat i a partir d’ocupació del terrenys, de les transformacions i usos incompatibles amb els terrenys”.
