Lluïsos de ‘Grècia’!

    0
    lluisoscampio.JPG

    Els Lluïsos de Gràcia són els nous campions de la Copa Catalunya en derrotar a l'Aracena Sant Josep per 82 a 77. Ha estat el triomf d'un EQUIP. D'una manera de jugar a bàsquet en la que un jugador no destaca pel que pot fer amb la pilota o a la cistella, sinó pel que pot ajudar al seu company. Tots s'han aportat coses als altres. Cap jugador dels Lluïsos s'ha sentit sol quan calia parar als jugadors més talentosos del Sant Josep. Cap jugador dels Lluïsos ha sentit la solitud del líder que s'ha de jugar una possessió important. I tot plegat, aprofitant la força de l'onada blava que hi havia a la grada. L'Olimpiakos de Gianakkis ha passat pel Centre Parroquial canviant la Grècia clàssica per la moderna Gràcia.

    L'onada blava impulsa els Lluïsos

    Prop de sentir-se intimidats pel fet de jugar una final al camp del contrari, els Lluïsos no han vacil·lat en els primers llançaments, aquells que poden condicionar mentalment a un jugador. 2 triples dels graciencs donaven els primers rèdits als de Barcelona, que avui jugaven de locals. El 7-0 inicial encenia les alarmes dels parroquials i el temps mort obligat de Víctor Cruz no servia per arreglar les coses. A la fi dels primers 10 minuts (22-13). El marcador corroborava les sensacions d'un i altre equip a pista. El Lluïsos segurs del que els havia funcionat tot l'any: la defensa. A Cuesta el controlaven anticipant-se perquè no pogués rebre mentre que en Dario podia ser tant vertical com de costum. El Sant Josep estava descentrat. No podia córrer, i en estàtic, un pas en fals era caure a les trampes dels graciencs.

    El rebot, la primera bombona d'oxígen pel Sant Josep

    Amb les estrelles del Sant Josep controlades i els secundaris negats en els tirs més còmodes, el Sant Josep necessitava cistelles fàcils. Les van trobar en el moment que Santin i Cuesta van poder ser més eficaços tancant el rebot defensiu. 4 contraatacs seguits dels parroquials tornaven la igualtat al marcador. 34-31 al descans.

    L'encert dels Lluïsos ofega al Sant Josep

    Semblava que el Sant Josep havia trobat la manera de jugar aquest bàsquet tan estrany, però novament, l'encert exterior dels Lluïsos ho va fer tot molt confús. Els graciencs esgotaven les possessions però acabaven anotant. Els 12 triples del Lluïsos, 5 en aquest tercer quart, servien per avisar al Sant Josep que l'equip que tenia al davant era el que aixecaria la copa. Aquell que de vegades amb una mica de fortuna destrueix la feina del rival. La diferència anava augmentant mica a mica fins als 16 després del cinquè triple del període. Cada encert era una llosa més sobre la tomba del Sant Josep, que no moria aixafat brutalment sinó lentament ofegat.

    Pedro Cuesta, la segona una bombona d'oxígen

    Víctor Cruz provava de contrarestar el domini físic dels graciencs jugant amb tres homes alts. El Sant Josep retallava lentament el desavantatge mentre la metxa de Pedro Cuesta anava cremant. Explosiu com a les semifinals contra el Reus, l'aler badaloní, que no havia anotat cap triple fins al moment, va anotatr 8 punts seguits per col·locar als parroquials a 5 punts (57-52). Temps mort obligat. Però quan més apretava el públic, quan més cremava la pilota, quanta més calor retenia la uralita del centre parroquial, més tranquils van jugar els de Barcelona. Una bona defensa i un proper bon atac. D'una bona defensa a un bon atac. I així, lentament, van tornart a endossar un 10 a 0 en uns llargs 5 minuts de joc. El forense estava a punt d'anotar INANICIÓ a la seva llibreta, però algú encara havia de dir alguna cosa

    L'encert arriba massa tard

    Diego Rodríguez portava un partit horrible. Amb Cuesta i Dario controlats, i tal i com deia Carles Rofes a la prèvia, la clau estaria en la resta de jugadors. El tercer puntal en molts partits de la temporada estava sent defensat per ell mateix. Aquell maleït primer llançament que no entrava. Però a falta d'un minut, el base es va destapar, i la situació no deixava cap altre opció que seguir llançant. 5 triples seguits del Sant Josep, 4 de Rodríguez, van obligar als graciencs a deixar de mirar la copa i haver d'anotar en el serial de tirs lliures. Moris, impecable des del 4,70, va acabart fent justícia i premiant l'esforç dels Lluïsos.