L’oficina antidesnonaments de Sant Roc i el fenomen dels ‘pisos-patada’

    0
    desnonament sant roc_0.JPG

    30/10/2015 – Fa setmanes que una entitat de Sant Roc i la PAH atenen cada dilluns a aquells veïns que es veuen afectats per un desnonament i la majoria dels quals viuen en un habitatge que ocupen al marge de la llei.

    Una parella molt jove, de 22 i 18 anys, entra en una de les sales polivalents del Consorci Badalona Sud, a la planta superior del Mercat Municipal de Sant Roc, amb el seu fill de dos anys. El nen es posa a inspeccionar curiosament la sala mentre els seus pares col·loquen sobre la taula un munt de paperassa que els hi ha arribat al domicili en el que viuen des de fa mesos de forma irregular, amb llum i aigua punxades, i del que aviat els intentaran desnonar per tercer cop. “No volem continuar així. Ens agradaria poder negociar un lloguer social on sigui”, expressen. Cap dels dos té més ingressos que la renda mínima d’inserció que el noi ha sol·licitat i espera que li concedeixin en breus i es van veure obligats a escollir una forma de viure cada cop més habitual a Badalona i especialment a Sant Roc: els ‘pisos patada’. És una opció a la que recorre molta gent que es veu sense sostre però té una data de caducitat a la que la majoria d’afectats no sap respondre.

     

    La Plataforma Sant Roc Som Badalona, entitat integrada per gent del barri que treballa amb diferents problemàtiques, va començar a rebre amb molta freqüència veïns als que anaven a desnonar i no sabien com procedir. L’afluència va arribar a ser tant intensa que, abans d’estiu, l’associació va demanar a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que els hi donés un cop de mà. Des de fa unes setmanes, tots dos col·lectius han engegat una mena de col·laboració i cada dilluns a la tarda dos o tres membres de la PAH atenen a famílies amenaçades pels desnonaments en un despatx del Consorci Badalona Sud per orientar-los cap a una solució.

     

    “El problema dels desnonaments ha estat un drama a tota la ciutat però Sant Roc és un capítol a part, necessita més atenció”, afirmen des de l’entitat veïnal. Cada setmana s’adreça al Consorci prop d’una desena de famílies i afectats per desnonaments: parelles joves, matrimonis d’edats avançades, nacionals, nouvinguts. La pluralitat de persones que esperen en la sala d’entrada de la planta superior del mercat concorda amb la diversitat dels problemes que porten a les seves carpetes.

     

    El denominador comú és el desnonament, però les situacions obren un arc de contextos. Existeixen aquells que tenen una hipoteca que no han pogut continuar pagant, una casuística cada cop menys freqüent en els darrers anys. Un cas especial al barri, explica Sant Roc Som Badalona, és el dels pisos de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ja siguin en propietat o en lloguer; acostumen a ser casos que es poden parar i solucionar, ja que és l’Administració qui hi està darrera. Tot i que menys estesos, també es poden trobar casos de lloguers fraudulents en els que els inquilins creuen pagar a un propietari o una immobiliària fins que els hi arriba l’ordre de desnonament.

     

    ‘Pisos-patada’, un model de vida internament acceptat

     

    Tot i l’àmplia tipologia de casos que existeix dins el propi barri, la majoria són persones que entren en un pis buit per necessitat, pagant, molts d’ells. Els dos col·lectius coincideixen en aquesta tesi i la PAH apunta que representen prop d’un 90% dels casos de desnonament que atenen a Sant Roc. El fenomen és tan extens perquè, al marge de la dèbil situació social i econòmica que es viu a la zona, està socialment acceptat entre els veïns. Famílies, amics, coneguts. Saben quins immobles estan deshabitats i pertanyen a bancs que fa temps que no els obren; són el prototip perfecte de vivenda susceptible de ser ocupada.

     

    Encara que hi ha casos en els que són els propis afectats els que accedeixen a l’habitatge, fins i tot recomanats o instats per veïns, molts altres són ‘carn de mercat negre’: grups que es dediquen a fer entrades, punxar els subministres i entregar les claus d’un pis per menys de 500 euros mensuals, generalment. En qualsevol cas, es tracta de gent més o menys coneguda per evitar la desaprovació veïnal. “Les comunitats de veïns accepten aquestes situacions i fins i tot, en alguns casos, ajuden els afectats. Si són gent del barri ja la coneixen i existeix un status quo de convivència. Quan els ocupants creen problemes vinculats amb drogues, per exemple, la pròpia comunitat ho rebutja”, explica un dels membres de la PAH.

     

    “Hi ha molta gent amb la llum i l’aigua punxades”

     

    “Tenim llum i aigua punxades”. “El pis és habitable però no tenim aigua calent”. “No podem donar d’alta els subministraments”. Són frases molt freqüents en les trobades que la PAH organitza els dilluns. La pròpia plataforma Sant Roc Som Badalona confirma que hi ha “molta gent” amb alguns subministraments punxats. Les persones que viuen en pisos-patada acostumen a tenir llum i aigua punxades, i moltes famílies que viuen amb una sola pensió de 400 o 500 euros, també, tot i tenir un lloguer social. “Hi ha famílies que viuen amb 400 euros mensuals, és inevitable. Si el tema dels subministraments explota, serà gros”.

     

    La Sareb té quasi una cinquantena de pisos buits a Badalona

     

    Ja fa uns dies que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va obrir una web sota el nom ‘La Sareb és nuestra’, en la que han mapejat de forma interactiva tots els immobles –o tots dels que tenen constància- que el popularment conegut com a ‘banc dolent’ té arreu de l’Estat. Segons el propi portal, la Sareb té a Badalona uns 45 pisos buits i la PAH ha instat el govern municipal a que, igual que Ada Colau a Barcelona, l’Ajuntament demani la cessió obligatòria dels immobles

    *NOTA: El Diari de Badalona ha volgut contrastar la informació veïnal i d’entitats amb les dades municipals i conèixer les mesures de l’Ajuntament al respecte, però no ha rebut resposta de Serveis Socials.