La bona situació de les arques municipals, amb uns 75 milions acumulats i no gastats d’exercicis pressupostaris anteriors,  i la incapacitat del govern del PP de gestionar el 100% del pressupost aprovat en capítols anteriors són els principals motius esgrimits per l’oposició per considerar que de cara al 2026, Albiol hauria pogut optar per congelar els impostos.

Per al PSC l’increment demostra insensibilitat.- El PSC de Badalona considera que el govern del PP va portar ahir, dilluns 27 d’octubre, a ple, per a l’aprovació inicial,  “una pujada injustificada de l’IBI del 2,4% que demostra una manca absoluta de sensibilitat social”. “Amb els preus disparats i moltes famílies que arriben amb dificultats a final de mes, el que caldria és ajudar-les, no apujar-los els impostos”, ha afirmat Fernando Carrera, president del grup municipal socialista. Els socialistes recorden que l’Ajuntament va tancar l’exercici anterior amb més de 70 milions d’euros sense executar, i que amb aquests recursos es podrien cobrir els suposats increments de costos. “No és un problema de manca de diners, sinó de mala gestió. A Badalona no cal recaptar més, cal gestionar millor”, ha remarcat Fernando Carrera, president del grup municipal del PSC. Els socialistes defensen que altres ciutats, com la veïna Santa Coloma de Gramenet -governada pel PSC-, han mantingut els impostos congelats de cara al 2026 i defensen que és possible mantenir els serveis i les polítiques socials sense augmentar la pressió fiscal. “Aquest govern prefereix fer pagar més abans que gestionar millor”, ha conclòs Fernando Carrera.

Per ERC, el PP només busca dir que ha presentat el pressupost més gran de la història.- ERC denuncia que la proposta de fiscalitat presentada pel govern reflecteix falta de planificació i en l’aportació constant dels republicans de dades, va indicar que en els tres anys de disseny de polítiques impositives (2026, 2025 i 2024) s’ha passat d’un IBI mitjà de 365 a 395 euros i s’ha sumat la implementació de la taxa de residus aprovada per la Comissió Europea que en aquests tres exercicis serà de 324 euros. Feta la suma, serien 350 euros més d’impostos. Però, a parer seu, s’aplica amb improvisació malgrat la majoria absoluta. Per argumentar-lo, denuncia que la taxa de residus s’aplica sense discriminar entre qui té un comportament correcte amb els residus i qui no el té. “El sentit de la directiva europea és bonificar i castigar, no aplicar-la de manera similar a tothom, ho faci bé o malament o sigui un o quatre persones al domicili”. També mantenen que la xifra de 108 euros és arbitrària perquè la documentació recull que no cobreix el cost de les despeses de neteja i de recollida selectiva. Amb tot, en la recerca de dades per disposar d’indicadors que comparin la situació de Badalona respecte d’altres municipis, ERC va introduir la informació que dels 947 municipis de Catalunya, Badalona se situa en la posició de 750 euros respecte del rànquing d’ingressos. Dada, d’altra banda, que per si sola no aporta res respecte de la pressió fiscal si no es compara amb la despesa en serveis i sobre l’origen d’aquests ingressos, per conèixer de quins sectors se’n nodreix. Precisament, aquesta falta d’anàlisi profunda disposant de majoria absoluta és el que els republicans retrauran davant de la simplicitat d’aplicar una xifra similar a la previsió de l’IPC.

Badalona En Comú Podem denuncia la protecció als grans tenidors.- El grup municipal Badalona En Comú Podem denuncia que el govern del PP ha incrementat l’IBI un 8% en tres anys mentre manté un superàvit de 78 milions d’euros sense destinar-lo a millorar els serveis públics. Amb l’increment del 2,4% per al 2026, el 3% en el 2025 i el 2,5% el 2024. La coalició electoral considera que aquesta decisió “castiga novament” les famílies treballadores de la ciutat, mentre l’Ajuntament manté un superàvit de 78 milions d’euros que el govern és incapaç de gastar. A més, denuncien que les pujades anteriors no s’han traduït en millores reals per a la ciutadania. Els comuns expliquen que aquests diners no es reverteixen en la ciutadania, ni en millores als barris, ni en neteja, ni en manteniment, ni en habitatge. “És una política injusta i ineficaç. L’Ajuntament no és una entitat d’estalvi: és una administració que ha de posar els recursos al servei de la gent.” L’únic punt que En Comú Podem considera positiu és que les famílies nombroses puguin gaudir de la bonificació d’IBI tot i tenir un deute amb l’ajuntament.

Denuncien que el govern popular protegeix els grans tenidors mentre carrega sobre la població l’esforç fiscal. Tot i que Badalona ja disposa d’una ordenança que permet aplicar un recàrrec del 50% als habitatges buits, aquesta, denuncien que no s’està aplicant, cosa que suposa una oportunitat desaprofitada per mobilitzar habitatge cap al lloguer assequible. En aquest sentit, anuncien la presentació d’al·legacions contra la pujada de l’IBI amb una proposta alternativa que exigeixi implementar el recàrrec als pisos buits de manera progressiva per assegurar que”qui més especula amb habitatges buits sigui qui més contribueixi”. Concretament, la proposta es concreta en un recàrrec del +50% si el pis fa més de 2 anys buit; un recàrrec del +100% si en porta més de 3 anys i un recàrrec del +150% si el mateix propietari té més de dos habitatges buits a la ciutat. Mantenen que la fórmula correspon a “una fiscalitat més justa i social, que posi fi a les polítiques fiscals regressives del Partit Popular i situï els recursos municipals al servei de la majoria dels badalonins i badalonines”.

Guanyem Badalona reclama la revisió cadastral.- La coalició electoral Guanyem Badalona també va titllar d’improvisar la política impositiva per al 2026 i que el PP va aprovar en solitari l’increment de despeses per respondre a les promeses constants sense planificació. El discurs de Guanyem també s’atura a qüestionar perquè el PP vol més ingressos si després no es gestionen i que no es tracta de recaptar més sinó de gastar millor. De manera recurrent, Guanyem reclama una revisió global de les bases del cadastre perquè, assegura, que en aquest moment detecta diferències entre barris per un sistema no ajustat.